| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | [[Image:Safrà.jpg|thumb|right|300px|<center>Safrà</center>]] | + | [[File:Crocus sativus2.jpg|thumb|right|300px|<center>Flor del Safrà</center>]] |
| − | | |
| − | | |
| | El '''safrà''' (Crocus sativus), és una planta conreada del gènero Crocus dins la família Iridàcea (Iridaceae) i també l'espècia que s'obté de les parts femenines (estigma i estil) de la flor d'esta planta. L'espècia s'utilisa com a condiment i colorant. Ademés té propietats medicinals. | | El '''safrà''' (Crocus sativus), és una planta conreada del gènero Crocus dins la família Iridàcea (Iridaceae) i també l'espècia que s'obté de les parts femenines (estigma i estil) de la flor d'esta planta. L'espècia s'utilisa com a condiment i colorant. Ademés té propietats medicinals. |
| | Actualment el safrà és una planta estèril que es reproduïx a través dels bulps. | | Actualment el safrà és una planta estèril que es reproduïx a través dels bulps. |
| Llínea 7: |
Llínea 5: |
| | == Etimologia == | | == Etimologia == |
| | | | |
| − | Safrà deriva del [[llatí]] vulgar safranum i este de l'[[àrap]], en el significat de 'groc'. | + | Safrà deriva del [[llatí]] vulgar safranum i este de l'[[àrap]], en el significat de '[[groc]]'. |
| | | | |
| | == Orige == | | == Orige == |
| | | | |
| − | El safrà conreat prové de l'espècie originària de [[Creta]] nomenada Crocus cartwrightianus a la qual després de segles de selecció genètica es va fer que tinguera els estigmes més llarcs. A Creta es cultiva des de fa uns 3.000 anys. En la [[Comunitat Valenciana]] ya es cultivava a l'[[Edat Mijana]]. | + | El safrà conreat prové de l'espècie originària de [[Creta]] nomenada Crocus cartwrightianus a la qual despuix de sigles de selecció genètica es va fer que tinguera els estigmes més llarcs. A Creta es cultiva des de fa uns 3.000 anys. En la [[Comunitat Valenciana]] ya es cultivava a l'[[Edat Mija]]. |
| | | | |
| | == Cultiu == | | == Cultiu == |
| Llínea 21: |
Llínea 19: |
| | == Producció == | | == Producció == |
| | | | |
| − | Actualment es fan unes tres cents tonellades anuals de safrà en tot lo món, des del mediterràneu d'[[Europa]] fins el Caixmir. [[Espanya]] és el segon estat major productor de tot el [[Terra|món]], precedit per [[Iran]] i seguit per l'[[Índia]], en primer lloc, i després [[Grècia]] i [[Azerbaidjan]]. | + | Actualment es fan unes tres cents tonellades anuals de safrà en tot lo món, des del mediterràneu d'[[Europa]] fins el Caixmir. [[Espanya]] és el segon estat major productor de tot el [[Terra|món]], precedit per [[Iran]] i seguit per l'[[Índia]], en primer lloc, i despuix [[Grècia]] i [[Azerbaidjan]]. |
| | | | |
| − | En Espanya es cultiva per eixemple en [[Terol]] i és un cultiu típic a [[La Mancha]], a on té una denominació d'orige protegida. A pesar de l'alt preu del safrà, com que requerix de tanta mà d'obra -s'ha de separar manualment els estigmes de la flor- el seu cultiu es troba en decadència a Espanya. En canvi, a [[França]], on el seu consum no és gens tradicional i en zones on el clima no és gens mediterràneu, és un cultiu que aumenta cada any i que es ven com a artícul de lux, en ampolles de vidre. El safrà es torna a cultivar a la Conca del Barberà. Ha estat una dels productes de comerç mundial més car per unitat de pes. Per a obtindre un gram de safrà són necessàries unes 85 flors. | + | En Espanya es cultiva per eixemple en [[Terol]] i és un cultiu típic en [[La Mancha]], a on té una denominació d'orige protegida. A pesar de l'alt preu del safrà, com que requerix de tanta mà d'obra -s'ha de separar manualment els estigmes de la flor- el seu cultiu es troba en decadència en Espanya. En canvi, en [[França]], a on el seu consum no és gens tradicional i en zones a on el clima no és gens mediterràneu, és un cultiu que aumenta cada any i que es ven com a artícul de lux, en ampolles de [[vidre]]. El safrà es torna a cultivar en la Conca del Barberà. Ha segut un dels productes de comerç mundial més car per unitat de pes. Per a obtindre un gram de safrà són necessàries unes 85 flors. |
| | | | |
| | == Descripció == | | == Descripció == |
| Llínea 31: |
Llínea 29: |
| | == Composició química i nutrició == | | == Composició química i nutrició == |
| | | | |
| − | Químicament conté, entre altres components, picrocrocina, safranol, carotenoides i crocina. Pel seu us en ínfimes quantitats, un pistil per ració, en un plat, és una quantitat habitual, no es pot parlar d'aports significatius en lípits, glúcids, proteïnes ni [[aigua]]. | + | Químicament conté, entre atres components, picrocrocina, safranol, carotenoides i crocina. Pel seu us en ínfimes cantitats, un pistil per ració, en un plat, és una cantitat habitual, no es pot parlar d'aports significatius en lípits, glúcids, proteïnes ni [[aigua]]. |
| | | | |
| | == Gastronomia == | | == Gastronomia == |
| | + | |
| | + | [[File:Saffron-spice adjusted.jpg|thumb|right|300px|<center>Filaments de Safrà</center>]] |
| | | | |
| | El safrà s'utilisa sobretot a la gastronomia, afegint-se en chicotetes dosis com a condiment i colorant. | | El safrà s'utilisa sobretot a la gastronomia, afegint-se en chicotetes dosis com a condiment i colorant. |
| | És un ingredient essencial per a donar color en la [[Paella Valenciana]]. | | És un ingredient essencial per a donar color en la [[Paella Valenciana]]. |
| − | S'utilisa com a condiment habitual de les picades i per a donar color a plats salats; típicament als [[arròs|arrossos]] i paelles, pastes tradicionals (com els fideus a la cassola, per eixemple) i guisats; com a preparacions dolces; en especial cremes i diverses postres de cullera, o també per a d'atres preparacions (pans de pessic, gelats, etc.) de llimona, que serien blancs sino fora pel colorant. | + | S'utilisa com a condiment habitual de les picades i per a donar color a plats salats; típicament als [[arròs|arrossos]] i paelles, pastes tradicionals (com els fideus a la cassola, per eixemple) i guisats; com a preparacions dolces; en especial cremes i diverses postres de cullera, o també per a d'atres preparacions (pans de pessic, gelats, etc.) de llimona, que serien blancs sino fora pel colorant. |
| | | | |
| | == Atres usos == | | == Atres usos == |
| | | | |
| − | En els llibres medievals es parla del safrà com a bo per al [[cor]] i la circulació. En canvi, hui dia l'us mèdic o farmacèutic que té està relacionat en la composició d'alguns coliris i líquits oftalmològics. | + | En els llibres migevals es parla del safrà com a bo per al [[cor]] i la circulació. En canvi, hui dia l'us mèdic o farmacèutic que té està relacionat en la composició d'alguns coliris i líquits oftalmològics. |
| | | | |
| | + | == Referències == |
| | + | * «Crocus sativus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden |
| | + | * «Crocus sativus». The Plant List |
| | + | * «Saffron» (en [[anglés]]). Meriem Webster |
| | + | * Srivastava, R; Ahmed, H.; Dixit, R. K.; Dixit, R. K.; Saraf, S. A. (2010). «Crocus sativus L.: A Comprehensive Review». Pharmacognosy Reviews 4 (8): 200-208. doi:10.4103/0973-7847.70919 |
| | + | |
| | + | == Bibliografia == |
| | + | * Harper, D (2001), "Saffron", Online Etymology Dictionary |
| | + | * Katzer, G (2010), "Saffron (Crocus sativus L.)", Gernot Katzer's Spice Pages |
| | + | * McGee, H (2004), On Food and Cooking: The Science and Lore of the Kitchen, Scribner, ISBN 0-684-80001-2 |
| | + | |
| | + | == Enllaços externs == |
| | + | {{Commonscat|Crocus sativus}} |
| | + | |
| | + | {{Wikispecies|Crocus sativus}} |
| | + | {{DGLV|Safrà}} |
| | | | |
| | [[Categoria:Biologia]] | | [[Categoria:Biologia]] |
| Llínea 50: |
Llínea 66: |
| | [[Categoria:Aliments]] | | [[Categoria:Aliments]] |
| | [[Categoria:Plantes medicinals]] | | [[Categoria:Plantes medicinals]] |
| − |
| |
| − | == Referències ==
| |
| − | {{traduït de|ca|All}}
| |