Diferència entre les revisions de "Damasc"
Sense resum d'edició (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 10 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Damascus montage.png|300px|thumb|Panoràmiques de | [[Archiu:Damascus montage.png|300px|thumb|Panoràmiques de Damasc]] | ||
'''Damasc''' ({{Lang-ar|دمشق}} ''Dimashq'', també transcrit com ''Dimisq'', comunament coneguda en [[Síria]] com ''ash-Sham'' i malnomenada la «Ciutat del [[Gesmil]]») és la capital i la segona ciutat més poblada de [[Síria]] despuix d'[[Alepo]]. Ademés de ser una de les ciutats habitades més antigues del món en més de 4000 anys d'història. Damasc és un important centre cultural i religiós del [[Llevant mediterràneu]]. La ciutat tenia una població estimada de 1.711.000 habitants en l'any [[2009]]. | |||
''Damasc''' ({{Lang-ar|دمشق}} ''Dimashq'', també transcrit com ''Dimisq'', comunament coneguda en [[Síria]] com ''ash-Sham'' i malnomenada la «Ciutat del [[ | |||
Situada en el suroest de Síria, | Situada en el suroest de Síria, Damasc és el centre d'un àrea metropolitana de 2,6 millons de persones. Geogràficament està localisat en les montanyes orientals de la [[cordillera del Antilíbano]], 80 quilómetros terra adins de la costa oriental del Mediterràneu. El [[Barada|riu Barada]] fluïx a través de la ciutat. | ||
Durant la segona mitat del [[Sigle VII|sigle VII d. C.]], va ser elegida com la capital del [[Califat Omeya]]. Despuix de la victòria de la dinastia abasí, la sèu del poder islàmic es va traslladar a [[Bagdad]]. Damasc va vore un descens polític en l'era abasí, i solament va recuperar una importància significativa en els periodos mameluc i ayubí. Durant el domini otomà, la ciutat va decaure per complet mentres mantenia un cert prestigi cultural. Hui en dia és la sèu del govern central i tots els ministeris del govern. Entre els seus atractius turístics descolla la tomba de Saladino, el célebre defensor de la [[Terra Santa]] durant l'época de les creuades. | |||
La ciutat és actualment sèu de tres dels cinc patriarcats orientals que reclamen la successió històrica de la sèu de l'antiga capital síria, Antioquía: el Patriarcat Grec-Ortodox (Iglésia d'Antioquía), el Patriarcat Grec-Catòlic Melquita i el Patriarcat Siro-Ortodox Jacobita. | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||