| Llínea 28: |
Llínea 28: |
| | | páginas= 288 | | | páginas= 288 |
| | }}</ref> | | }}</ref> |
| − |
| |
| | | | |
| | La regla de tres més coneguda és la regla de tres simple directa, encara que també existix la regla de tres simple inversa i la regla de tres composta. | | La regla de tres més coneguda és la regla de tres simple directa, encara que també existix la regla de tres simple inversa i la regla de tres composta. |
| Llínea 98: |
Llínea 97: |
| | | | |
| | Y = | | Y = |
| − | \cfrac{8 \; \text{litros} \cdot 5 \; \text{habitaciones} }{2 \; \text{habitacions} } = | + | \cfrac{8 \; \text{litros} \cdot 5 \; \text{habitacions} }{2 \; \text{habitacions} } = |
| | 20 \; litros | | 20 \; litros |
| | </math> | | </math> |
| − |
| |
| | | | |
| | === Regla de tres simple inversa === | | === Regla de tres simple inversa === |
| Llínea 125: |
Llínea 123: |
| | </math> | | </math> |
| | | | |
| − | on '''e''' és un producte constant, per a que esta constant es conserve, tindrem que un aument de '''A''', necessitara una disminució de '''B''', per a que el seu producte permaneixca constant, si representem la regla de tres simple inversa, tindrem: | + | a on '''e''' és un producte constant, per a que esta constant es conserve, tindrem que un aument de '''A''', necessitara una disminució de '''B''', per a que el seu producte permaneixca constant, si representem la regla de tres simple inversa, tindrem: |
| | | | |
| | : <math> | | : <math> |
| Llínea 169: |
Llínea 167: |
| | </math> | | </math> |
| | | | |
| | + | == Regla de tres composta == |
| | + | En ocasions el problema plantejat involucra més de tres cantitats conegudes, ademés de la desconeguda.<ref>{{cita libro |
| | + | | autor= Placencia Valero, Job |
| | + | | título= Compendio de matemática básica elemental |
| | + | | editor= |
| | + | | editorial= Editorial Tébar, S.L. |
| | + | | año= 2008 |
| | + | | idioma= español |
| | + | | isbn= 978-84-7360-294-5 |
| | + | | páginas= 50 |
| | + | }}</ref> Observem el següent eixemple: |
| | + | |
| | + | {{definició| |
| | + | Si 12 treballadors construïxen un mur de 100 metros en 15 hores, ¿quants treballadors es necessitaran per a alçar un mur de 75 metros en 26 hores? |
| | + | }} |
| | + | |
| | + | En el problema plantejat apareixen dos relacions de proporcionalitat al mateix temps. Ademés, per a completar l'eixemple, s'ha inclós una relació inversa i una atra directa. En efecte, si un mur de 100 metros ho construïxen 12 treballadors, és evident que per a construir un mur de 75 metros es necessitaran menys treballadors. Quan més chicotet és el mur, menys número d'obrers precisem: es tracta d'una relació de ''proporcionalitat directa''. Per un atre costat, si disponem de 15 hores per a que treballen 12 obrers, és evident que disponent de 26 hores necessitarem menys obrers. En aumentar una cantitat, disminuïx l'atra: es tracta d'una relació de ''proporcionalitat inversa''. |
| | + | |
| | + | El problema s'enunciaria aixina: |
| | + | {{definició| |
| | + | 100 metros són a 15 hores i 12 treballadors com 75 metros són a 26 hores i '''I''' treballadors. |
| | + | }} |
| | | | |
| | + | La solució al problema és multiplicar 12 per 75 i per 15, i el resultat dividir-ho entre el producte de 100 per 26. Per tant, 13500 entre 2600 resulta 5,19 (lo que per [[grosseig]] resulten ser 6 treballadors ya que 5 treballadors no serien suficients). |
| | | | |
| | + | Formalment el problema es planteja aixina: |
| | | | |
| | + | : <math> |
| | + | \begin{matrix} |
| | + | A & \longrightarrow & B \longrightarrow & C \\ |
| | + | X & \longrightarrow & Z \longrightarrow & Y |
| | + | \end{matrix} |
| | + | </math> |
| | | | |
| | + | * La resolució implica plantejar cada regla de tres simple per separat. Per un costat, la primera, que, recordem, és directa, i es resol aixina: |
| | | | |
| | + | : <math> |
| | + | \left . |
| | + | \begin{matrix} |
| | + | A & \longrightarrow & C \\ |
| | + | X & \longrightarrow & Y |
| | + | \end{matrix} |
| | + | \right \} |
| | + | \quad \longrightarrow \quad |
| | + | Y = \frac{X \cdot C}{A} |
| | + | </math> |
| | | | |
| | + | * A continuació plantegem la segona, que, recordem, és inversa, i es resol aixina: |
| | + | : <math> |
| | + | \left . |
| | + | \begin{matrix} |
| | + | B & \longrightarrow & C \\ |
| | | | |
| | + | Z & \longrightarrow & Y |
| | + | \end{matrix} |
| | + | \right \} |
| | + | \quad \longrightarrow \quad |
| | + | Y = \frac{B \cdot C}{Z} |
| | + | </math> |
| | | | |
| | + | * A continuació unim abdós operacions en una sola, anant en conte de no repetir cap terme (és dir, afegint el terme '''C''' una sola volta): |
| | | | |
| | + | : <math> |
| | + | Y = \frac{X \cdot B \cdot C}{A \cdot Z} |
| | + | </math> |
| | + | |
| | + | lo que nos dona la solució buscada. |
| | + | |
| | + | El problema es pot plantejar en tots els térmens que es vullga, siguen totes les relacions directes, totes inverses o mesclades, com en el cas anterior. Cada regla ha de plantejar-se en sum conte, tenint en conte si és inversa o directa, i tenint en conte (açò és molt important) no repetir cap terme en unir cada una de les relacions simples. |
| | + | |
| | + | == Eixemples == |
| | + | * Per a passar 60 [[Grau Celsius|graus]] a [[radian|radians]] podríem establir la següent regla de tres: |
| | + | |
| | + | Ubiquem l'incògnita en la primera posició: |
| | + | |
| | + | <math> |
| | + | \begin{matrix} |
| | + | 180^\circ & \longrightarrow & \pi \; \text{radianes} \\ |
| | + | 60^\circ & \longrightarrow & X \; \text{radianes} |
| | + | \end{matrix} |
| | + | </math> |
| | + | ||left}} |
| | + | |
| | + | Açò formalisa la pregunta "¿Quants radians hi ha en 60 graus, ya que π radians són 180 graus?". Aixina tenim que: |
| | + | |
| | + | {{equació| |
| | + | <math> X = \frac{\pi \; \text{radianes} \cdot 60^\circ}{180^\circ}= \frac{\pi}{3} \; \text{radianes} </math> |
| | + | ||left}} |
| | + | A on π és el [[Número π]]. |
| | + | |
| | + | Una tècnica útil per a recordar cóm trobar la solució d'una regla de tres és la següent: X és igual al producte dels térmens creuats (π i 60, en este cas) dividit pel terme que està creuat en X. |
| | + | |
| | + | * Calcular quànts minuts hi ha en 7 hores. Sabem que hi ha 60 minuts en 1 hora, per lo que escrivim: |
| | + | |
| | + | : <math> |
| | + | \begin{matrix} |
| | + | 1 \; \text{hora} & \longrightarrow & 60 \; \text{minuts} \\ |
| | + | 7 \; \text{hores} & \longrightarrow & X \; \text{minuts} |
| | + | \end{matrix} |
| | + | </math> |
| | + | |
| | + | El resultat és: |
| | + | : <math> |
| | + | X = |
| | + | \frac |
| | + | {60 \; \text{minuts} \cdot 7 \; \text{hores}} |
| | + | {1 \; \text{hora}} |
| | + | = 420 \; \text{minuts} |
| | + | </math> |
| | + | |
| | + | == Referències == |
| | + | <references/> |
| | + | |
| | + | == Bibliografia == |
| | + | # {{cita llibre |
| | + | |apellidos= Varas |
| | + | |nombre= Antonio |
| | + | |coautores= |
| | + | |editor= en la imprenta de la viuda de Ibarra |
| | + | |otros= |
| | + | |título= Aritmética y geometría práctica de la Real Academia de San Fernando |
| | + | |edición= |
| | + | |año= 1801 |
| | + | |editorial= |
| | + | |idioma= español |
| | + | |id= |
| | + | |isbn= |
| | + | |páginas= 106-120 |
| | + | |cita= |
| | + | }} |
| | + | # {{cita libro |
| | + | |apellidos= Bils |
| | + | |nombre= Benito |
| | + | |coautores= |
| | + | |editor= Viuda de Joaquín Ibarra. |
| | + | |otros= |
| | + | |título= Principios de aritmética de la Real Academia de San Fernando |
| | + | |edición= |
| | + | |año= 1839 |
| | + | |editorial= |
| | + | |idioma= español |
| | + | |id= |
| | + | |isbn= |
| | + | |páginas= 149-154 |
| | + | |cita= |
| | + | }} |
| | + | # {{cita libro |
| | + | |apellidos= Contreras |
| | + | |nombre= Manuel María |
| | + | |coautores= |
| | + | |editor= Imp. J.F. Jens |
| | + | |otros= |
| | + | |título= Elementos de aritmética razonada: escritos para use de los alumnos de la Escuela nacional preparatoria |
| | + | |edición= 6 |
| | + | |año= 1884 |
| | + | |editorial= |
| | + | |idioma= español |
| | + | |id= |
| | + | |isbn= |
| | + | |páginas= |
| | + | |cita= |
| | + | }} |
| | + | # {{cita libro |
| | + | |apellidos= |
| | + | |nombre= |
| | + | |coautores= |
| | + | |editor= Equipo Rosalía de Castro |
| | + | |otros= |
| | + | |título= Proporcionalidad y regla de tres, iniciación, Educación Primaria |
| | + | |edición= 1 |
| | + | |año= 1997 |
| | + | |editorial= Editorial Escudo, S.L. |
| | + | |idioma= español |
| | + | |id= |
| | + | |isbn= 978-84-89833-33-3 |
| | + | |páginas= |
| | + | |cita= |
| | + | }} |
| | + | # {{cita libro |
| | + | |apellidos= Nogueira |
| | + | |nombre= Gerardo |
| | + | |coautores= |
| | + | |editor= |
| | + | |otros= |
| | + | |título= Problemas de Regla de Tres |
| | + | |edición= |
| | + | |año= 2003 |
| | + | |editorial= Imaginador |
| | + | |idioma= español |
| | + | |id= |
| | + | |isbn= 978-98-75202-08-5 |
| | + | |páginas= |
| | + | |cita= |
| | + | }} |
| | + | # {{cita libro |
| | + | |apellidos= Teresa |
| | + | |nombre= M. Dal |
| | + | |coautores= |
| | + | |editor= |
| | + | |otros= |
| | + | |título= 200 Ejercicios de Regla de Tres |
| | + | |edición= |
| | + | |año= 2004 |
| | + | |editorial= Imaginador |
| | + | |idioma= español |
| | + | |id= |
| | + | |isbn= 9789875202566 |
| | + | |páginas= |
| | + | |cita= |
| | + | }} |
| | + | # {{cita libro |
| | + | |apellidos= Ballester Sampedro |
| | + | |nombre= José Ignacio |
| | + | |coautores= Ballester Sampedro, Francisco Javier. Ballester Sampedro, Sergio |
| | + | |editor= |
| | + | |otros= |
| | + | |título= Ejercicios de proporcionalidad en secundaria |
| | + | |edición= 1 |
| | + | |año= 2008 |
| | + | |editorial= Liber Factory |
| | + | |idioma= español |
| | + | |id= |
| | + | |isbn= 978-84-9869-658-5 |
| | + | |páginas= |
| | + | |cita= |
| | + | }} |
| | + | # {{cita libro |
| | + | |apellidos= Margallo Toral |
| | + | |nombre= José |
| | + | |coautores= |
| | + | |editor= |
| | + | |otros= |
| | + | |título= Matemáticas, 3 ESO |
| | + | |edición= 1 |
| | + | |año= 2010 |
| | + | |editorial= Editorial Editex, S.A. |
| | + | |idioma= español |
| | + | |id= |
| | + | |isbn= 978-84-9771-427-3 |
| | + | |páginas= |
| | + | |cita= |
| | + | }} |
| | + | |
| | + | == Enllaços externs == |
| | + | * [http://www.hiru.com/es/matematika/matematika_00250.html Regla de Tres] |
| | + | * [http://www.thatquiz.com/es/mc?GBOM1530 Regla de tres directa] |
| | | | |
| | + | [[Categoria:Matemàtiques]] |
| | [[Categoria:Aritmètica]] | | [[Categoria:Aritmètica]] |
| | | | |
| | {{Traduït de|es|Regla de tres}} | | {{Traduït de|es|Regla de tres}} |