68 589
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + − '''Austràlia''' oficialment el '''Commonwealth d'Austràlia''' (o '''Mancomunitat d'Austràlia''') és un estat de l'[[Hemisferi Sur]] que conforma el continent més chicotet del món i que inclou, ademés, diverses illes chicotetes dels oceans [[oceà Pacífic|Pacífic]] i [[Oceà Índic|Índic]]. + + − L'Austràlia continental té una extensió de 7,69 millons de quilómetros quadrats i és al mateix temps l'illa més gran del món, pero el continent més chicotet; Austràlia és, de fet, la part principal del continent [[Oceania|oceànic]]; l'estat australià comprén, ademés, l'illa de [[Tasmània]] i diverses dependències, com les illes [[Illa Christmas|Christmas]] i [[Illa Norfolk|Norfolk]]. Els països veïns són [[Nova Zelanda]], al sur-est, i al nort [[Indonèsia]], el [[Timor Oriental]] i [[Papua Nova Guinea]], del qual està separada per l'[[estret de Torres]]. Banyen Austràlia els mars de [[mar de Timor|Timor]] i [[mar d'Arafura|Arafura]] al nort, el [[mar del Coral]] i el [[mar de Tasmània]] a l'est, l'[[oceà Antàrtic]] al sur i l'[[oceà Índic]] a l'oest.+ − De nort a sur té uns 3.700 quilómetros, mentres que d'est a oest en té uns 4.000. És el sext estat més gran del planeta després de [[Rússia]], el [[Canadà]], la [[República Popular de la China|China]], els [[Estats Units]] i el [[Brasil]], pero la seua població no arriba als 20 millons de persones. El sostre del país és el mont [[Kosciusko]], en 2.228 metros d'altitut. El riu principal és el [[Murray]], en 2.575 quilómetros de llongitut.+ − L'Austràlia continental ha estat habitada per indígenes australians per més de 42.000 anys. Després de les visites esporàdiques de pescadors del nort i pels exploradors i comerciants europeus al [[segle XVII]], la mitat oriental del continent va ser reclamada pels [[Regne Unit|britànics]] el [[1770]] i oficialment habitada com a penal en el nom de la colònia de Nova Gales del Sur, el [[6 de giner]], [[1788]]. En créixer la població i en ser explorades noves àrees, cinc colònies autònomes de la corona més van ser establides successivament en el curs del [[sigle XIX]]. L'[[1 de giner]], [[1901]], les sis colònies es van federar per a formar la Mancomunitat d'Austràlia. Des de la creació de la federació, Austràlia ha mantingut un sistema lliberal i democràtic i és membre de la [[Comunitat Britànica de Nacions]]. La capital de la federació es [[Canberra]], encara que la majoria de la població australiana viu a les ciutats costeres de [[Sydney]], [[Melbourne]], [[Brisbane]] i [[Adelaide]].+ + + + + + − + − + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
[[Image:Aust1.jpg|thumb|right|300px|<center>Austràlia</center>]]
{{Ficha de país
| nom_oficial = ''Commonwealth of Australia''<br />Australia
| image_bandera = Flag of Australia (converted).svg
| image_escut = Coat of Arms of Australia.svg
| image_escut_tamany = 90px
| image_mapa = Australia_on_the_globe_(Antarctic_claims_hatched)_(Oceania_centered).svg
| lema_nacional = ''Advance Australia''
| himne_nacional = ''[[Advance Australia Fair]]''
| capital = [[Canberra]] [[Archiu:Escudo de Camberra.png|right|20px]]
| capital_població = 367 752 ([[2012]])
| capital_coord =
| ciutat_principal = [[Sydney]] [[Archiu:Sydney COA.gif|right|20px]]
| principals ciutats=
| festa_nacional=
| idioma_oficial = Ningú
| govern = [[Monarquia constitucional|Monarquia<br />constitucional]] [[Federalisme|federal]]<br />[[sistema parlamentari|parlamentaria]]
| dirigents_títuls = [[Monarca britànic|Reina]]
| dirigents_noms = [[Isabel II del Regne Unit|Isabel II]]
| fundació = [[Independència]]
| fundació_hites = • Constitució<br /> • [[Estatut de Westminster]]<br /> • [[Estatut de Westminster|Adopció de l'Estatut]]<br /> • Acta d'Austràlia
| fundació_dates = del [[Regne Unit]]<br />[[1 de giner]] de [[1901]]<br />[[11 de decembre]] de [[1931]]<br /><br />[[9 d'octubre]] de [[1942]]{{ref de ficha|4}}<br /><br />[[3 de març]] de [[1986]]
| superfície = 7 692 024
| superfície_lloc = 6
| superfície_aigua = 1 %
| fronteres = 0 [[km]]
| costes = 25 760
| població = 21 507 717
| població_any = 2011
| població_lloc = 52
| població_densitat = 2,8
| PIB_nominal= [[US$]] 1 482 [[Billón|bill.]]
| PIB_nominal_any = 2011
| PIB_nominal_lloc = 12
| PIB_nominal_per_cápita = [[US$]] 62 821
| PIB = [[US$]] 1 100 449 mill.
| PIB_any = 2014
| PIB_lloc = 19
| PIB_per_cápita = [[US$]] 46 630
| IDH = {{igual}} 0,933
| IDH_any = 2013
| IDH_lloc = 2
| IDH_categoria = <font color="#00CC00">'''Molt alt'''</font>
| moneda = [[Dólar australià]] ($, <code>[[ISO 4217|AUD]]</code>)
| gentilici = australià, -na
| horari = [[Zones horàries d'Austràlia|UTC +8 a UTC + 10,5]]
| horari_estiu = [[Zones horàries d'Austràlia|UTC +8 a UTC + 10,5]]
| cctld = [[.au]]
| còdic_telefònic = 61
| prefix_radiofònic = AXA-AXZ / VHA-VNZ / VZA-VZZ
| còdic_ISO = [[ISO 3166-2:AU|036 / AUS / AU]]
| membre_de = [[ONU]], [[Commonwealth|Mancomunitat de Nacions]], [[OCDE]], [[UKUSA]], [[APEC]], [[BERD]], [[PIF]], [[G-20]]
| Ciutats importants:
| División administrativa:
| nota1 =
| matrícula_coche=
| matrícula_avió=
}}
'''Austràlia''', oficialment '''Mancomunitat d'Austràlia''' (en [[idioma anglés|anglés]] '''Commonwealth of Australia'''), és un estat de l'[[hemisferi sur]] que conforma el continent més chicotet del [[Terra|món]] i que inclou, ademés, diverses illes chicotetes dels oceans [[oceà Pacífic|Pacífic]] i [[Oceà Índic|Índic]].
Austràlia continental té una extensió de 7,69 millons de quilómetros quadrats i és al mateix temps l'illa més gran del món, pero el continent més chicotet; Austràlia és, de fet, la part principal del continent [[Oceania|oceànic]]; l'estat australià comprén, ademés, l'illa de [[Tasmània]] i diverses dependències, com les illes [[Illa Christmas|Christmas]] i [[Illa Norfolk|Norfolk]]. Els països veïns són [[Nova Zelanda]], al sur-est, i al nort [[Indonèsia]], el [[Timor Oriental]] i [[Papua Nova Guinea]], del qual està separada per l'[[estret de Torres]]. Banyen Austràlia les mars de [[mar de Timor|Timor]] i [[mar d'Arafura|Arafura]] al nort, la [[mar del Coral]] i la [[mar de Tasmània]] a l'est, l'[[oceà Antàrtic]] al sur i l'[[oceà Índic]] a l'oest.
[[ File:Australia orange.png|thumb|right|300px|<center>Austràlia</center>]]
De nort a sur té uns 3.700 quilómetros, mentres que d'est a oest en té uns 4.000. És el sext estat més gran del planeta despuix de [[Rússia]], [[Canadà]], la [[República Popular de la China|China]], els [[Estats Units]] i [[Brasil]], pero la seua població no arriba als 20 millons de persones. El sostre del país és el [[mont Kosciusko]], en 2.228 metros d'altitut. El riu principal és el [[Murray]], en 2.575 quilómetros de llongitut.
Austràlia continental ha estat habitada per indígenes australians per més de 42.000 anys. Despuix de les visites esporàdiques de pescadors del nort i pels exploradors i comerciants europeus en el [[sigle XVII]], la mitat oriental del continent va ser reclamada pels [[Regne Unit|britànics]] en [[1770]] i oficialment habitada com a penal en el nom de la colònia de Nova Gales del Sur, el [[6 de giner]], [[1788]]. En créixer la població i en ser explorades noves àrees, cinc colònies autònomes de la corona més varen ser establides successivament en el curs del [[sigle XIX]]. L'[[1 de giner]], [[1901]], les sis colònies es varen federar per a formar la Mancomunitat d'Austràlia. Des de la creació de la federació, Austràlia ha mantengut un sistema lliberal i democràtic i és membre de la [[Comunitat Britànica de Nacions]]. La capital de la federació és [[Canberra]], encara que la majoria de la població australiana viu en les ciutats costeres de [[Sydney]], [[Melbourne]], [[Brisbane]] i [[Adelaide]].
== Referències ==
* Capling, Ann (2013). Australia and the Global Trade System: From Havana to Seattle (en inglés). Cambridge University Press. p. 116
* Coman, Brian J. (2007). A Loose Canon: Essays on History, Modernity and Tradition (en inglés). Connor Court Publishing Pty Ltd. ISBN 978-0-9802936-2-3
* Frank Crowley (1973) Modern Australia in Documents, 1939–1970. pp. 222–226. Wren Publishing, Melbourne. ISBN 978-0-17-005300-6
* The Story of Australia's People, Volumen 1: The Rise and Fall of Ancient Australia, Penguin Books Australia Ltd., Vic., 2015 ISBN 9780670078714
== Bibliografia ==
[[Categoria: Geografia]]
* Davison, Graeme; Hirst, John; Macintyre, Stuart (1998). The Oxford Companion to Australian History (en inglés). Melbourne: Oxford University Press. ISBN 978-0-19-553597-6.
[[Categoria: Continents]]
* Denoon, Donald, et al. (2000). A History of Australia, New Zealand, and the Pacific. Oxford: Blackwell. ISBN 0-631-17962-3.
* Hughes, Robert (1986). The Fatal Shore: The Epic of Australia's Founding. Knopf. ISBN 0-394-50668-5.
Jupp, James (2001). The Australian people: an encyclopedia of the nation, its people, and their origins (en inglés). Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-80789-0.
* Powell, J.M. (1988). An Historical Geography of Modern Australia: The Restive Fringe. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-25619-4.
* Robinson, G.M., Loughran, R.J., and Tranter, P.J. (2000). Australia and New Zealand: Economy, Society and Environment. London: Arnold; New York: Oxford University Press. ISBN 0-340-72033-6 paperback, ISBN 0-340-72032-8 hardback.
* Teo, Hsu-Ming; White, Richard (2003). Cultural history in Australia (en inglés). University of New South Wales Press. ISBN 978-0-86840-589-6.
== Enllaços externs ==
{{DGLV|Australià}}
{{Països d'Oceania}}
[[Categoria:Geografia]]
[[Categoria:Continents]]
[[Categoria:Austràlia| ]]
[[Categoria:Austràlia| ]]