Canvis

11 bytes afegits ,  11:35 19 oct 2024
sense resum d'edició
Llínea 2: Llínea 2:  
[[Archiu:Bancal.jpg|500px|thumb|right|250px|Margenades d'escalonament en [[Santa Marina (Cantàbria)|Santa Marina]] ([[Cantàbria]], [[Espanya]]).]]
 
[[Archiu:Bancal.jpg|500px|thumb|right|250px|Margenades d'escalonament en [[Santa Marina (Cantàbria)|Santa Marina]] ([[Cantàbria]], [[Espanya]]).]]
   −
Una '''margenada''', també cridat [[Moll (agricultura)|'''moll''']] en els [[Andes]] i '''parata''' en el sur de [[Espanya]], és aquella superfície horisontal en terrenys en declius, producte de l'obra humana que se sosté per una [[paret]] o [[talús]] (cridada [[balate]] en el sur d'Espanya) i que s'utilisa per a llabors agrícoles. Es preparen en terrenys de forts [[Pendent (geografia)|pendent]]s, de més del 30%, a on no és factible l'excavació horisontal.  
+
Una '''margenada''', també nomenat [[Moll (agricultura)|'''moll''']] en els [[Andes]] i '''parata''' en el sur de [[Espanya]], és aquella superfície horisontal en terrenys en declius, producte de l'obra humana que se sosté per una [[paret]] o [[talús]] (nomenada [[balate]] en el sur d'Espanya) i que s'utilisa per a llabors agrícoles. Es preparen en terrenys de forts [[Pendent (geografia)|pendent]]s, de més del 30%, a on no és factible l'excavació horisontal.  
    
El desenroll d'este tipo de construccions aterrazadas escalonades té relació directa en la falta de terrenys de [[Agricultura|cultius]] plans, estant íntimament lligat a periodos en una alta densitat demogràfica que obliga a posar en producció nous [[terrazgo]]s en uns atres temps rebujats. La creació i l'us de margenades requerix movilisar una gran cantitat de mà d'obra per a la seua construcció i manteniment, els quals terminen per abandonar-se una volta es reduïx el creiximent demogràfic i ya no es requerix posar-los en producció. <br />
 
El desenroll d'este tipo de construccions aterrazadas escalonades té relació directa en la falta de terrenys de [[Agricultura|cultius]] plans, estant íntimament lligat a periodos en una alta densitat demogràfica que obliga a posar en producció nous [[terrazgo]]s en uns atres temps rebujats. La creació i l'us de margenades requerix movilisar una gran cantitat de mà d'obra per a la seua construcció i manteniment, els quals terminen per abandonar-se una volta es reduïx el creiximent demogràfic i ya no es requerix posar-los en producció. <br />
Llínea 11: Llínea 11:  
Les margenades poden ser de tres tipos:
 
Les margenades poden ser de tres tipos:
   −
* '''La amargenada d'escalonament''', que movilisa la pedra disponible i està format per replans irregulars sostinguts per murets discontinus, d'altura variable, el llenç de la qual s'adapta al relleu i a simple vista s'assembla a una escala d'escalons irregulars en altura. És típic de l'agricultura de montanya.
+
* '''La amargenada d'escalonament''', que movilisa la pedra disponible i està format per replans irregulars sostenguts per murets discontinus, d'altura variable, el llenç de la qual s'adapta al relleu i a simple vista s'assembla a una escala d'escalons irregulars en altura. És típic de l'agricultura de montanya.
    
* '''La amargenada circular''', que consistix en murs semicirculars de [[pinyonat]] els quals reté el sol sobre el que creixen els arbres cap avall ([[olivera]]s, [[armeler]]s, [[Cerasus|cirerers]], etc.), disposts en forats i en orde generalment irregular. És propi de relleus poc enèrgics com [[tossal]]s.
 
* '''La amargenada circular''', que consistix en murs semicirculars de [[pinyonat]] els quals reté el sol sobre el que creixen els arbres cap avall ([[olivera]]s, [[armeler]]s, [[Cerasus|cirerers]], etc.), disposts en forats i en orde generalment irregular. És propi de relleus poc enèrgics com [[tossal]]s.
Llínea 17: Llínea 17:  
* '''La amargenada per talús''', en el que el sosteniment dels replans cultivats es realisa per mig de talussos herbàceus, d'ahí el seu nom.
 
* '''La amargenada per talús''', en el que el sosteniment dels replans cultivats es realisa per mig de talussos herbàceus, d'ahí el seu nom.
   −
== Campos amargenades en el món ==
+
== Camps amargenats en el món ==
 
La construcció de margenades està molt difosa en els països [[Mar Mediterrànea|mediterràneus]] i del [[Extrem Oriente|Orient asiàtic]].  
 
La construcció de margenades està molt difosa en els països [[Mar Mediterrànea|mediterràneus]] i del [[Extrem Oriente|Orient asiàtic]].  
 +
 
=== Península Ibèrica ===
 
=== Península Ibèrica ===
 
Aixina, en la [[Península Ibèrica]] l'orige d'estos aterrazaments ho trobem en les [[brodes]] [[íber|íberas]] dels llocs de control de pas de ganado, en els [[Collado de montanya|colls]] i [[port de montanya|ports]] de la [[Contestanía]] ibèrica i segons les #cartografia actuals de detall, en les estribacions de les cordilleres bètiques en el surest espanyol; des de [[l'Alpujarra]], en [[Serra Nevada (Espanya)|Serra Nevada]], fins a les planes de [[Valéncia]], [[La Safor]], l'Horta, encara que queden clavills d'estes aptituts culturals des de la costa del [[Mediterràneu]] fins als cims mijos del Pirineu Central aragonés.
 
Aixina, en la [[Península Ibèrica]] l'orige d'estos aterrazaments ho trobem en les [[brodes]] [[íber|íberas]] dels llocs de control de pas de ganado, en els [[Collado de montanya|colls]] i [[port de montanya|ports]] de la [[Contestanía]] ibèrica i segons les #cartografia actuals de detall, en les estribacions de les cordilleres bètiques en el surest espanyol; des de [[l'Alpujarra]], en [[Serra Nevada (Espanya)|Serra Nevada]], fins a les planes de [[Valéncia]], [[La Safor]], l'Horta, encara que queden clavills d'estes aptituts culturals des de la costa del [[Mediterràneu]] fins als cims mijos del Pirineu Central aragonés.
Llínea 31: Llínea 32:  
En [[Mallorca]], [[Espanya]], casi tota la [[Serra de Tramuntana]] està plena, a causa dels seus desnivells. La majoria, ya es varen construir en l'época de la dominació musulmana de la [[illa]]. En l'actualitat, i per l'abandó dels cultius tradicionals, molts d'ells s'han derrocat.
 
En [[Mallorca]], [[Espanya]], casi tota la [[Serra de Tramuntana]] està plena, a causa dels seus desnivells. La majoria, ya es varen construir en l'época de la dominació musulmana de la [[illa]]. En l'actualitat, i per l'abandó dels cultius tradicionals, molts d'ells s'han derrocat.
   −
Pel vigorós relleu de les [[Illes Canàries]], els agricultors d'estes illes han construït un ampli i sofisticat sistema de margenades per a posar en cultiu territoris que d'una atra manera no haguera segut possible treballar. Les parets de roques que delimiten estes construccions estan compostes ordinàriament per pedres volcàniques de l'entorn *habilidosamente situades sense l'us de [[barreja]], amprant usualment les pedres de major pes en la base i les més llaugeres en lo alt; depenent de la gruixa requerida per la paret la distribució de les pedres pot variar, combinant distints tipos de roca en capes successives. Ademés construccions secundàries poden adossar-se a la paret de la margenada, com són escalinates i [[séquia]]s. En Canàries les margenades reben el nom de "cadenes" i s'estenen des de les més altes cotes de les illes, a on s'ampren para al cultiu cerealístic en seca, fins a les zones costeres a on s'utilisen per al cultiu en regadiu de productes tropicals. Quan la margenada està en mal estat tendix a formar un ventre abans de colapsar, fet per a el que els illencs utilisen el terme "parir".  
+
Pel vigorós relleu de les [[Illes Canàries]], els agricultors d'estes illes han construït un ampli i sofisticat sistema de margenades per a posar en cultiu territoris que d'una atra manera no haguera segut possible treballar. Les parets de roques que delimiten estes construccions estan compostes ordinàriament per pedres volcàniques de l'entorn *habilidosamente situades sense l'us de [[barreja]], amprant usualment les pedres de major pes en la base i les més llaugeres en lo alt; depenent de la gruixa requerida per la paret la distribució de les pedres pot variar, combinant distints tipos de roca en capes successives. Ademés construccions secundàries poden adossar-se a la paret de la margenada, com són escalinates i [[séquia|séquies]]. En Canàries les margenades reben el nom de "cadenes" i s'estenen des de les més altes cotes de les illes, a on s'ampren para al cultiu cerealístic en seca, fins a les zones costeres a on s'utilisen per al cultiu en regadiu de productes tropicals. Quan la margenada està en mal estat tendix a formar un ventre abans de colapsar, fet per al que els illencs utilisen el terme "parir".  
   −
Molt similar és el sistema de margenades de les illes de [[Illa de Sant Antão|Sant Antao]] i [[Fogo]] en l'archipèlec de [[Cabo Verde]], que pels seus grans desnivells precisen de grans murs (cridats "parets"), per a obtindre estrets terrats cultivables.
+
Molt similar és el sistema de margenades de les illes de [[Illa de Sant Antão|Sant Antao]] i [[Fogo]] en l'archipèlec de [[Cabo Verde]], que pels seus grans desnivells precisen de grans murs (nomenats "parets"), per a obtindre estrets terrats cultivables.
    
=== Atres llocs del món ===
 
=== Atres llocs del món ===
Llínea 46: Llínea 47:  
* [[Marjada]]
 
* [[Marjada]]
 
* [[:en:Lynchet|Lynchet]] en el [[:en:Celtic field|camp celta]] (en anglés)
 
* [[:en:Lynchet|Lynchet]] en el [[:en:Celtic field|camp celta]] (en anglés)
 
+
 
 
[[Categoria:Tècniques agrícoles]]
 
[[Categoria:Tècniques agrícoles]]
 
{{Traduït de|es|Bancal}}
 
{{Traduït de|es|Bancal}}
154 209

edicions