Diferència entre les revisions de "Adverbi"
mSense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 6 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
== Funcions == | == Funcions == | ||
La paraula ''adverbi'' ve del [[llatí]] ''adverbium'', construïda en el prefix ''ad-'' («cap a», «junt»), ''verbum'' («paraula», «verp») i el sufix nominal ''-ium''. El terme implica que la funció principal dels adverbis és actuar com a modificadors o complements d'un verp o [[frase verbal]]. Un adverbi usat d'esta manera pot donar informació sobre el modo, lloc, temps, certea, o atres circumstàncies de l'activitat expressada pel verp o frase verbal. A continuació alguns eixemples: | La paraula ''adverbi'' ve del [[llatí]] ''adverbium'', construïda en el prefix ''ad-'' («cap a», «junt»), ''verbum'' («paraula», «verp») i el sufix nominal ''-ium''. El terme implica que la funció principal dels adverbis és actuar com a modificadors o complements d'un verp o [[frase verbal]]. Un adverbi usat d'esta manera pot donar informació sobre el modo, lloc, temps, certea, o atres circumstàncies de l'activitat expressada pel verp o frase verbal. A continuació alguns eixemples: | ||
*Ho deixem '''ací''' (''ací'' modifica el verp ''deixem'', indicant lloc) | * Ho deixem '''ací''' (''ací'' modifica el verp ''deixem'', indicant lloc) | ||
*Yo vaig treballar '''ahir''' (''ahir'' modifica el verp ''vaig treballar'', indicant temps) | * Yo vaig treballar '''ahir''' (''ahir'' modifica el verp ''vaig treballar'', indicant temps) | ||
*Tu comets errors '''freqüentment''' (''freqüentment'' modifica la frase verbal ''comets errors'', indicant modo) | * Tu comets errors '''freqüentment''' (''freqüentment'' modifica la frase verbal ''comets errors'', indicant modo) | ||
*'''Indubtablement''' ell ho va fer (''indubtablement'' modifica el verp ''va fer'', indicant certea) | * '''Indubtablement''' ell ho va fer (''indubtablement'' modifica el verp ''va fer'', indicant certea) | ||
Els adverbis també s'usen com a modificadors d'adjectius, i d'atres adverbis, generalment per a indicar grau. Eixemples: | Els adverbis també s'usen com a modificadors d'adjectius, i d'atres adverbis, generalment per a indicar grau. Eixemples: | ||
| Llínea 19: | Llínea 19: | ||
== Característiques == | == Característiques == | ||
En la [[morfologia llingüística|morfologia]] espanyola solen ser invariables o en certs [[morfema]]s. Sol afegir informació circumstancial al [[verp]], i alguns | En la [[morfologia llingüística|morfologia]] espanyola solen ser invariables o en certs [[morfema]]s. Sol afegir informació circumstancial al [[verp]], i alguns inclús a tota l'oració, ya siga de temps, de modo, de lloc, de dubte, d'afirmació o de negació. En eixos casos es considera que funciona com a modificador a nivell de sintagma verbal («ho vaig fer ''fàcilment''») o nivell causal («''sincerament'',...») per lo que alguns adverbis poden funcionar com [[marcadors del discurs]]. | ||
Els adverbis de lloc són paraules que servixen per a indicar el lloc a on es troba algun ser o objecte. I estos poden ser: ''avant, arrere, a on, ahí, ací, allí, allà, dalt, prop, davant, darrere, on, damunt, llunt'', etc. | Els adverbis de lloc són paraules que servixen per a indicar el lloc a on es troba algun ser o objecte. I estos poden ser: ''avant, arrere, a on, ahí, ací, allí, allà, dalt, prop, davant, darrere, on, damunt, llunt'', etc. | ||
| Llínea 33: | Llínea 33: | ||
* Adverbis de '''ubicació'', temps i espai, modo''''' i '''cantitat'''. | * Adverbis de '''ubicació'', temps i espai, modo''''' i '''cantitat'''. | ||
** '''Adverbis de lloc''': ací, allí, ahí, allà, ací, dalt, avall, prop, llunt, davant, darrere, damunt, | ** '''Adverbis de lloc''': ací, allí, ahí, allà, ací, dalt, amunt, avall, prop, llunt, davant, darrere, damunt, devall, enfront, arrere, entorn. | ||
** '''Adverbis de temps''': abans, despuix, després, pronte, vesprada, enjorn, encara, encara, ya, ahir, hui, demà, sempre, mai, jamai, pròximament, prontament, anit, de seguida, ara, mentres, anteriorment. | ** '''Adverbis de temps''': abans, en acabant, despuix, després, pronte, vesprada, enjorn, encara, encara, ya, ahir, hui, demà, sempre, mai, jamai, pròximament, prontament, anit, de seguida, ara, mentres, anteriorment. | ||
** '''Adverbis de modo''': be, mal, regular, despai, corrents, aixina, tal, com, apressa, aposta, pijor, millor, fidelment, estupendament, fàcilment, negativament, responsablement —totes les que es formen en les terminacions «ment»—. | ** '''Adverbis de modo''': be, mal, regular, despai, corrents, aixina, tal, com, apressa, aposta, pijor, millor, fidelment, estupendament, fàcilment, negativament, responsablement —totes les que es formen en les terminacions «ment»—. | ||
** '''Adverbis de cantitat''' '''o grau''': molt, poc, molt, prou, més, menys, alguna cosa, massa, casi, solament, solament, tan, tant, tot, res, aproximadament. | ** '''Adverbis de cantitat''' '''o grau''': molt, poc, molt, prou, més, menys, alguna cosa, massa, casi, solament, solament, tan, tant, tot, res, aproximadament. | ||
| Llínea 40: | Llínea 40: | ||
<ref>''Manual pràctic de gramàtica Larousse''. Ed: Eladio Pascual Foronda. 1997</ref> | <ref>''Manual pràctic de gramàtica Larousse''. Ed: Eladio Pascual Foronda. 1997</ref> | ||
* Adverbis que complixen la funció | * Adverbis que complixen la funció d''''epistémics''': | ||
** '''Adverbis d'afirmació''': sí, també, cert, certament, efectivament, clar, exacte, obvi, verdaderament, segurament, aixina mateix, etc. | ** '''Adverbis d'afirmació''': sí, també, cert, certament, efectivament, clar, exacte, obvi, verdaderament, segurament, aixina mateix, etc. | ||
** '''Adverbis de negació''': no, jamai, mai, tampoc. | ** '''Adverbis de negació''': no, jamai, mai, tampoc. | ||
| Llínea 46: | Llínea 46: | ||
** '''Adverbis de dubte o dubitatius''': potser(s), acàs, provablement, possiblement, segurament, tal volta, pugues, pot ser, a lo millor. | ** '''Adverbis de dubte o dubitatius''': potser(s), acàs, provablement, possiblement, segurament, tal volta, pugues, pot ser, a lo millor. | ||
** '''[[paraula interrogativa|Adverbis interrogatius/exclamatius i relatius]]''', les formes usades ortogràficament en oracions interrogatives i exclamatives són ''quàn'', ''cóm'', ''quant'' i ''on'' (les formes relatives són idèntiques encara que s'escriuen sense tilde). | ** '''[[paraula interrogativa|Adverbis interrogatius/exclamatius i relatius]]''', les formes usades ortogràficament en oracions interrogatives i exclamatives són ''quàn'', ''cóm'', ''quant'' i ''on'' (les formes relatives són idèntiques encara que s'escriuen sense tilde). | ||
** '''Atres adverbis''': solament/solament, encara, inclusivament, ademés, únicament | ** '''Atres adverbis''': solament/solament, encara, inclusivament, ademés, únicament; pròpiament, precisament, concretament; viceversa, contràriament, a lo manco, per lo manco, tan sols, ni tan sols, conseqüentment. | ||
=== Adverbis epistémics === | === Adverbis epistémics === | ||
| Llínea 53: | Llínea 53: | ||
Per eixemple, el complex comportament sintàctic de les paraules en [[Polaritat (gramàtica)|polaritat negativa]] no pot explicar-se adequadament tractant-les simplement com a adverbis. Per eixa raó alguns llingüistes han conjeturat que formen una classe especial de *epistémicos negatius que ocupen la posició de [[núcleu sintàctic]] d'un hipotètic [[sintagma de negació]]. | Per eixemple, el complex comportament sintàctic de les paraules en [[Polaritat (gramàtica)|polaritat negativa]] no pot explicar-se adequadament tractant-les simplement com a adverbis. Per eixa raó alguns llingüistes han conjeturat que formen una classe especial de *epistémicos negatius que ocupen la posició de [[núcleu sintàctic]] d'un hipotètic [[sintagma de negació]]. | ||
Alguna cosa similar succeïx en molts epistémics afirmatius (tradicionalment | Alguna cosa similar succeïx en molts epistémics afirmatius (tradicionalment nomenats «adverbis afirmatius») la posició sintàctica dels quals podria estar situada en algun dels sintagmes de tipo pragmàtic que integren la [[perifèria esquerra]] de l'oració o sintagma que formes. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| Llínea 64: | Llínea 64: | ||
=== Enllaços externs === | === Enllaços externs === | ||
{{Wikcionario}} | {{Wikcionario}} | ||
{{Traduït de|es|Adverbio}} | |||
{{Gramàtica del valencià}} | |||
[[Categoria:Gramàtica]] | [[Categoria:Gramàtica]] | ||
[[Categoria:Adverbi| ]] | [[Categoria:Adverbi| ]] | ||