Canvis

== Funcions ==

== Funcions ==

La paraula ''adverbi'' ve del [[llatí]] ''adverbium'', construïda en el prefix ''ad-'' («cap a», «junt»), ''verbum'' («paraula», «verp») i el sufix nominal ''-ium''. El terme implica que la funció principal dels adverbis és actuar com a modificadors o complements d'un verp o [[frase verbal]]. Un adverbi usat d'esta manera pot donar informació sobre el modo, lloc, temps, certea, o atres circumstàncies de l'activitat expressada pel verp o frase verbal. A continuació alguns eixemples:

La paraula ''adverbi'' ve del [[llatí]] ''adverbium'', construïda en el prefix ''ad-'' («cap a», «junt»), ''verbum'' («paraula», «verp») i el sufix nominal ''-ium''. El terme implica que la funció principal dels adverbis és actuar com a modificadors o complements d'un verp o [[frase verbal]]. Un adverbi usat d'esta manera pot donar informació sobre el modo, lloc, temps, certea, o atres circumstàncies de l'activitat expressada pel verp o frase verbal. A continuació alguns eixemples:

*Ho deixem '''ací''' (''ací'' modifica el verp ''deixem'', indicant lloc)

* Ho deixem '''ací''' (''ací'' modifica el verp ''deixem'', indicant lloc)

*Yo vaig treballar '''ahir''' (''ahir'' modifica el verp ''vaig treballar'', indicant temps)

* Yo vaig treballar '''ahir''' (''ahir'' modifica el verp ''vaig treballar'', indicant temps)

*Tu comets errors '''freqüentment''' (''freqüentment'' modifica la frase verbal ''comets errors'', indicant modo)

* Tu comets errors '''freqüentment''' (''freqüentment'' modifica la frase verbal ''comets errors'', indicant modo)

*'''Indubtablement''' ell ho va fer (''indubtablement'' modifica el verp ''va fer'', indicant certea)

* '''Indubtablement''' ell ho va fer (''indubtablement'' modifica el verp ''va fer'', indicant certea)

Els adverbis també s'usen com a modificadors d'adjectius, i d'atres adverbis, generalment per a indicar grau. Eixemples:

Els adverbis també s'usen com a modificadors d'adjectius, i d'atres adverbis, generalment per a indicar grau. Eixemples:

Per eixemple, el complex comportament sintàctic de les paraules en [[Polaritat (gramàtica)|polaritat negativa]] no pot explicar-se adequadament tractant-les simplement com a adverbis. Per eixa raó alguns llingüistes han conjeturat que formen una classe especial de *epistémicos negatius que ocupen la posició de [[núcleu sintàctic]] d'un hipotètic [[sintagma de negació]].

Per eixemple, el complex comportament sintàctic de les paraules en [[Polaritat (gramàtica)|polaritat negativa]] no pot explicar-se adequadament tractant-les simplement com a adverbis. Per eixa raó alguns llingüistes han conjeturat que formen una classe especial de *epistémicos negatius que ocupen la posició de [[núcleu sintàctic]] d'un hipotètic [[sintagma de negació]].

Alguna cosa similar succeïx en molts epistémics afirmatius (tradicionalment cridats «adverbis afirmatius») la posició sintàctica dels quals podria estar situada en algun dels sintagmes de tipo pragmàtic que integren la [[perifèria esquerra]] de l'oració o sintagma que formes.

Alguna cosa similar succeïx en molts epistémics afirmatius (tradicionalment nomenats «adverbis afirmatius») la posició sintàctica dels quals podria estar situada en algun dels sintagmes de tipo pragmàtic que integren la [[perifèria esquerra]] de l'oració o sintagma que formes.

== Vore també ==

== Vore també ==