68 589
edicions
Canvis
sense resum d'edició
El '''rellonge''' és un instrument que s'utilisa per a mesurar el [[temps]] en unitats convencionals (hores, minuts o seguns). Principalment permet conéixer l'hora actual, encara que pot tindre atres funcions, com mesurar la duració d'un succés o activar una senyal a certa hora.
El '''rellonge''' és un instrument que s'utilisa per a mesurar el [[temps]] en unitats convencionals (hores, minuts o seguns). Principalment permet conéixer l'hora actual, encara que pot tindre atres funcions, com mesurar la duració d'un succés o activar una senyal a certa hora.
==Història del Rellonge==
== Història del Rellonge ==
El primer rellonge creat per l'home fon el solar que indicava els moments del dia per l'ombra del [[sol]], estimant-se que els chinencs l'usaren aproximadament 3000 anys abans de [[Crist]], també fon amprat pels egipcíacs i els inques. Estos rellonges tenien l'inconvenient de ser nuls en el dia, crepúscul, dies nuvolats i nit. Els [[Antiga Roma|romans]] marcaven veles en forma de regla per a controlar el temps en la nit. Les clepsidres s'usaren en [[Babilònia]], [[Egipte]], [[Grècia]] i [[Roma]]. Se guiaven per mig d'[[aigua]] que passava d'un recipient graduat a atre. Sent este sistema l'antecessor al rellonge d'arena.
El primer rellonge creat per l'home fon el solar que indicava els moments del dia per l'ombra del [[sol]], estimant-se que els chinencs l'usaren aproximadament 3000 anys abans de [[Crist]], també fon amprat pels egipcíacs i els inques. Estos rellonges tenien l'inconvenient de ser nuls en el dia, crepúscul, dies nuvolats i nit. Els [[Antiga Roma|romans]] marcaven veles en forma de regla per a controlar el temps en la nit. Les clepsidres s'usaren en [[Babilònia]], [[Egipte]], [[Grècia]] i [[Roma]]. Se guiaven per mig d'[[aigua]] que passava d'un recipient graduat a atre. Sent este sistema l'antecessor al rellonge d'arena.
El primer que imaginà construir rellonges de bojaca fon Pere Bell de [[Nuremberg]]; pel seu aspecte se'ls coneixque en el nom de «ous de Nuremberg». En [[1647]], Christian Huygens aplicà en [[1665]] el tou d'espiral als rellonges de bojaca. En l'any [[1647]], el ginebrí Gruet, resident en [[Londres]], aplicà al rellonge la chicoteta cadena d'acer que servix per a transmetre el moviment del tambor al con, substituint a les cordes de vihuela empleades fins llavors. Dos anys despuix s'inventaren els rellonges de repetida.
El primer que imaginà construir rellonges de bojaca fon Pere Bell de [[Nuremberg]]; pel seu aspecte se'ls coneixque en el nom de «ous de Nuremberg». En [[1647]], Christian Huygens aplicà en [[1665]] el tou d'espiral als rellonges de bojaca. En l'any [[1647]], el ginebrí Gruet, resident en [[Londres]], aplicà al rellonge la chicoteta cadena d'acer que servix per a transmetre el moviment del tambor al con, substituint a les cordes de vihuela empleades fins llavors. Dos anys despuix s'inventaren els rellonges de repetida.
== Parts del rellonge ==
El rellonge en esfera tradicional sol contar en manetes per a l'hora, minutero (per als minuts) i segundero (per als segons) i l'horari (per a l'hora). Ademés, pot contar adicionalment en despertador o calendari.
== Vore també ==
* [[Hora]]
* [[Zona horària]]
* [[Temps Universal Coordinat]]
== Referències ==
== Referències ==
* Lechtaler, Antonio R. Castro. Comunicaciones - una introducción a las redes digitales de transmisión de datos y señales isócronas. Alfaomega Grupo Editor. ISBN 978-607-622-039-9. Consultado el 26 de noviembre de 2019.
* Lechtaler, Antonio R. Castro. Comunicaciones - una introducción a las redes digitales de transmisión de datos y señales isócronas. Alfaomega Grupo Editor. ISBN 978-607-622-039-9. Consultado el 26 de noviembre de 2019.
* Sara Schecner Genuth, "Sundials", in John Lankford and Marc Rothenberg, eds., History of Astronomy: An Encyclopedia (London: Taylor & Francis, 1997), 502-3. ISBN 9780815303220
* Sara Schecner Genuth, "Sundials", in John Lankford and Marc Rothenberg, eds., History of Astronomy: An Encyclopedia (London: Taylor & Francis, 1997), 502-3. ISBN 9780815303220
== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
* Jiménez Martín, Alfonso (2006). La catedral gótica de Sevilla: fundación y fábrica de la obra nueva. Universidad de Sevilla. p. 41. ISBN 8447210634
* Jiménez Martín, Alfonso (2006). La catedral gótica de Sevilla: fundación y fábrica de la obra nueva. Universidad de Sevilla. p. 41. ISBN 8447210634
* Rodríguez Escorial, José L. (1955). «El primer reloj de torre instalado en España fue el de Cuéllar». Estudios segovianos (Instituto Diego de Colmenares del Consejo Superior de Investigaciones Científicas). tomo VII (20-21)
* Rodríguez Escorial, José L. (1955). «El primer reloj de torre instalado en España fue el de Cuéllar». Estudios segovianos (Instituto Diego de Colmenares del Consejo Superior de Investigaciones Científicas). tomo VII (20-21)
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==