Canvis

{{Biografia|

{{Biografia|

|nom = Rudolf Hess

|nom = Rudolf Hess

|image = Bundesarchiv Bild 183-1987-0313-507, Rudolf Hess.jpg

|image = [[Archiu:Bundesarchiv Bild 183-1987-0313-507, Rudolf Hess.jpg|miniaturadeimagen]]

|peu = Rudolf Hess en [[1933]]

|peu = Rudolf Hess en [[1933]]

|data_naix = {{Data naiximent|1894|4|26}}   

|data_naix = {{Data naiximent|1894|4|26}}   

|data_mort = {{Data defunció i edat|1987|8|17|1894|4|26}}  

|data_mort = {{Data defunció i edat|1987|8|17|1894|4|26}}  

|lloc_mort = [[Spandau]], [[Berlin Oest]]

|lloc_mort = [[Spandau]], [[Berlin Oest]]

|nacionalitat = Alemà

|nacionalitat = [[Alemanya|Alemà]]

|ocupació = [[Polític]] i [[militar]]

|ocupació = [[Polític]] i [[militar]]

|firma = Rudolf Hess Signature.svg

|firma = Rudolf Hess Signature.svg

}}

}}

'''Rudolf Walter Richard Heß''', habitualment escrit '''Hess''', ([[Aleixandria]], [[26 d'abril]] de [[1894]] – [[Spandau]], [[Berlin Oest]]; [[17 d'agost]] de [[1987]]) fon un [[militar]] i [[polític]] [[Alemanya|alemà]], figura clau de l'[[Alemanya nazi]].

'''Rudolf Walter Richard Heß''', habitualment escrit '''Hess''', ([[Aleixandria]], [[26 d'abril]] de [[1894]] - † [[Spandau]], [[Berlin Oest]]; [[17 d'agost]] de [[1987]]) fon un [[militar]] i [[polític]] [[Alemanya|alemà]], figura clau de l'[[Alemanya nazi]].

En l'any [[1933]], fon elegit parlamentari del [[Reichstag|parlament alemà]] i, en ascendir [[Hitler]] al poder com [[Führer|''Führer'']], fon designat cap del [[Partit Nazi]] i [[Ministre|Ministre d'Estat]]. Es va ocupar de casi totes les carteres, excepte de guerra i política exterior, i es convertí en segon en la jerarquia nazi, abans inclús que [[Joseph Goebbels]]; a pesar d'estos càrrecs, mai presentà un perfil de líder. Fon considerat com la «cara amable» del règim nazi. Organisà els [[Jocs Olímpics de Berlin 1936|Jocs Olímpics de Berlin]] en [[1936]] i va mantindre una estreta amistat en [[Leni Riefenstahl]], la documentalista d'Hitler.

En l'any [[1933]], fon elegit parlamentari del [[Reichstag|parlament alemà]] i, en ascendir [[Hitler]] al poder com [[Führer|''Führer'']], fon designat cap del [[Partit Nazi]] i [[Ministre|Ministre d'Estat]]. Es va ocupar de casi totes les carteres, excepte de guerra i política exterior, i es convertí en segon en la jerarquia nazi, abans inclús que [[Joseph Goebbels]]; a pesar d'estos càrrecs, mai presentà un perfil de líder. Fon considerat com la «cara amable» del règim nazi. Organisà els [[Jocs Olímpics de Berlin 1936|Jocs Olímpics de Berlin]] en [[1936]] i va mantindre una estreta amistat en [[Leni Riefenstahl]], la documentalista d'Hitler.

Posteriorment a la [[segona guerra mundial]] fon jujat en [[Juïns de Núremberg|Núremberg]], sent condenat a cadena perpetua i reclós en la [[presó de Spandau]], en la zona aliada de [[Berlin]].

Posteriorment a la [[segona guerra mundial]] fon jujat en [[Juïns de Nuremberg|Nuremberg]], sent condenat a cadena perpetua i reclòs en la [[presó de Spandau]], en la zona aliada de [[Berlin]].    

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==