Diferència entre les revisions de "Rudolf Hess"
(Text reemplaça - 'Núremberg' a 'Nuremberg') (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
|||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
En l'any [[1933]], fon elegit parlamentari del [[Reichstag|parlament alemà]] i, en ascendir [[Hitler]] al poder com [[Führer|''Führer'']], fon designat cap del [[Partit Nazi]] i [[Ministre|Ministre d'Estat]]. Es va ocupar de casi totes les carteres, excepte de guerra i política exterior, i es convertí en segon en la jerarquia nazi, abans inclús que [[Joseph Goebbels]]; a pesar d'estos càrrecs, mai presentà un perfil de líder. Fon considerat com la «cara amable» del règim nazi. Organisà els [[Jocs Olímpics de Berlin 1936|Jocs Olímpics de Berlin]] en [[1936]] i va mantindre una estreta amistat en [[Leni Riefenstahl]], la documentalista d'Hitler. | En l'any [[1933]], fon elegit parlamentari del [[Reichstag|parlament alemà]] i, en ascendir [[Hitler]] al poder com [[Führer|''Führer'']], fon designat cap del [[Partit Nazi]] i [[Ministre|Ministre d'Estat]]. Es va ocupar de casi totes les carteres, excepte de guerra i política exterior, i es convertí en segon en la jerarquia nazi, abans inclús que [[Joseph Goebbels]]; a pesar d'estos càrrecs, mai presentà un perfil de líder. Fon considerat com la «cara amable» del règim nazi. Organisà els [[Jocs Olímpics de Berlin 1936|Jocs Olímpics de Berlin]] en [[1936]] i va mantindre una estreta amistat en [[Leni Riefenstahl]], la documentalista d'Hitler. | ||
| − | Posteriorment a la [[segona guerra mundial]] fon jujat en [[Juïns de Nuremberg|Nuremberg]], sent condenat a cadena perpetua i reclòs en la [[presó de Spandau]], en la zona aliada de [[Berlin]]. | + | Posteriorment a la [[segona guerra mundial]] fon jujat en [[Juïns de Nuremberg|Nuremberg]], sent condenat a cadena perpetua i reclòs en la [[presó de Spandau]], en la zona aliada de [[Berlin]]. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 10:49 6 març 2025
| Rudolf Hess | |||
|---|---|---|---|
| Rudolf Hess en 1933 | |||
| Nacionalitat: | Alemà | ||
| Ocupació: | Polític i militar | ||
| Naiximent: | 26 d'abril de 1894 | ||
| Lloc de naiximent: | Aleixandria, Egipte | ||
| Defunció: | 17 d'agost de 1987 (als 93 anys) | ||
| Lloc de defunció: | Spandau, Berlin Oest | ||
Rudolf Walter Richard Heß, habitualment escrit Hess, (Aleixandria, 26 d'abril de 1894 - † Spandau, Berlin Oest; 17 d'agost de 1987) fon un militar i polític alemà, figura clau de l'Alemanya nazi.
En l'any 1933, fon elegit parlamentari del parlament alemà i, en ascendir Hitler al poder com Führer, fon designat cap del Partit Nazi i Ministre d'Estat. Es va ocupar de casi totes les carteres, excepte de guerra i política exterior, i es convertí en segon en la jerarquia nazi, abans inclús que Joseph Goebbels; a pesar d'estos càrrecs, mai presentà un perfil de líder. Fon considerat com la «cara amable» del règim nazi. Organisà els Jocs Olímpics de Berlin en 1936 i va mantindre una estreta amistat en Leni Riefenstahl, la documentalista d'Hitler.
Posteriorment a la segona guerra mundial fon jujat en Nuremberg, sent condenat a cadena perpetua i reclòs en la presó de Spandau, en la zona aliada de Berlin.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Rudolf Hess.