Canvis

sense resum d'edició
Llínea 10: Llínea 10:  
| lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]   
 
| lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]   
 
}}
 
}}
'''Leandro Alloza Agut''' ([[Castelló]], 26 de febrer de [[1837]] - 1 de decembre de [[1894]]). Fon un ingenier de Camins, Canals i Ports [[Valencians|valencià]].
+
'''Leandro Alloza Agut''' ([[Castelló]], [[26 de febrer]] de [[1837]] - † [[1 de decembre]] de [[1894]]). Fon un ingenier de Camins, Canals i Ports [[Valencians|valencià]].
    
== Biografia ==
 
== Biografia ==
   −
Leandro Alloza va nàixer en la ciutat de Castelló l'any 1837. Cursà els seus estudis en el centre escolar i institut de Santa Clara a on va descobrir la seua vocació. S'en anà a Madrit per a estudiar ingenieria en l'Escola d'Ingeniers de Camins, als 24 anys tornà a Castelló per a eixercir la seua professió, destinat a Obres Públiques pero com a ingenier de segona. Deu anys més tart fon ascendit com a Cap d'Ingeniers pero destinat a [[Terol]], lloc al que va renunciar per a seguir en el seu volgut Castelló. Definitivament, i davant el clam popular, fon ascendit a Ingenier en Cap de Camins, Canals i Ports de la [[província de Castelló]].  
+
Leandro Alloza va nàixer en la ciutat de Castelló en l'any 1837. Cursà els seus estudis en el centre escolar i institut de Santa Clara a on va descobrir la seua vocació. S'en anà a [[Madrit]] per a estudiar ingenieria en l'Escola d'Ingeniers de Camins, als 24 anys tornà a Castelló per a eixercir la seua professió, destinat a Obres Públiques pero com a ingenier de segona. Deu anys més tart fon ascendit com a Cap d'Ingeniers pero destinat a [[Terol]], lloc al que va renunciar per a seguir en el seu volgut Castelló. Definitivament, i davant el clam popular, fon ascendit a Ingenier en Cap de Camins, Canals i Ports de la [[província de Castelló]].  
   −
L'any [[1864]], Leandro Alloza redactà el proyecte per a abastir al [[Grau de Castelló]] d'aigua potable procedent de la séquia Major i pous comunals. També va dissenyar el passeig que comunicava a Castelló en el [[Basílica del Lledó|santuari]] de la [[Mare de Deu del Lledó]], lo que se coneix hui en dia com l'Avinguda del Lledó.
+
En l'any [[1864]], Leandro Alloza redactà el proyecte per a abastir al [[Grau de Castelló]] d'[[aigua]] potable procedent de la séquia Major i pous comunals. També va dissenyar el passeig que comunicava a Castelló en el [[Basílica del Lledó|santuari]] de la [[Mare de Deu del Lledó]], lo que se coneix hui en dia com l'Avinguda del Lledó.
    
Leandro Alloza es va casar en Conchita Blasco Oliver de la que tingué dos fills, Conchín Alloza i Leandro Alloza, que fon amic de l'erudit [[Pío Baroja]].
 
Leandro Alloza es va casar en Conchita Blasco Oliver de la que tingué dos fills, Conchín Alloza i Leandro Alloza, que fon amic de l'erudit [[Pío Baroja]].
Llínea 28: Llínea 28:  
La seua obra més important fon el proyecte del [[Port de Castelló]], encàrrec de l'alcalde i president de la [[Diputació de Castelló|Diputació]], [[Vicent Ruiz Vila]].
 
La seua obra més important fon el proyecte del [[Port de Castelló]], encàrrec de l'alcalde i president de la [[Diputació de Castelló|Diputació]], [[Vicent Ruiz Vila]].
   −
L'any 1882 Madrit va donar llum verda a l'anteproyecte d'Alloza relatiu al Port de Castelló. Des d'eixe moment, les obres començaren de forma ràpida, el 16 de març de [[1891]] es va colocar la primera pedra del dic de Llevant, donant començament a les obres del port.  
+
En l'any [[1882]] Madrit va donar llum verda a l'anteproyecte d'Alloza relatiu al Port de Castelló. Des d'eixe moment, les obres començaren de forma ràpida, el [[16 de març]] de [[1891]] es va colocar la primera pedra del dic de Llevant, donant començament a les obres del port.  
    
El proyecte del port d'Alloza feya referència a dos molls paralels que entraven en la mar i en el seu extrem Est convergien abdós, quedant l'espigó Nort més profunt que el del Sur.
 
El proyecte del port d'Alloza feya referència a dos molls paralels que entraven en la mar i en el seu extrem Est convergien abdós, quedant l'espigó Nort més profunt que el del Sur.
   −
Una volta aprovades les obres pel govern central i per mig d'un diputat de [[Sogorp]], [[Gaeta Huguet i Breva|Gaetà Huguet i Breva]] pagà la fiança provisional per a començar les obres, es feu una suscripció popular de 858 accions pel preu de 1.000 reals cadascuna d'elles, per a finançar-les, participant gent important de Castelló com: [[Fernando Gasset Lacasaña|Fernando Gasset]], [[Carlos Ferrer Segarra|Carlos Ferrer]], Emilio Huguet (el seu germà), Gaspar Juan, [[Hipólito Fabra Adelantado]], etc..., Gaetà adquirí la major part de les accions. Gaetà Huguet i Breva va pertenéixer a la Junta de Contribuents i fon vocal electe de la Junta d'Obres del Port ([[1902]]), societat que gestionà tot lo referent al Port.  
+
Una volta aprovades les obres pel govern central i per mig d'un diputat de [[Sogorp]], [[Gaeta Huguet i Breva|Gaetà Huguet i Breva]] pagà la fiança provisional per a començar les obres, es feu una suscripció popular de 858 accions pel preu de 1.000 reals cadascuna d'elles, per a finançar-les, participant gent important de Castelló com: [[Fernando Gasset|Fernando Gasset Lacasaña]], [[Carlos Ferrer Segarra|Carlos Ferrer]], Emilio Huguet (el seu germà), Gaspar Juan, [[Hipólito Fabra Adelantado]], etc..., Gaetà adquirí la major part de les accions. Gaetà Huguet i Breva va pertenéixer a la Junta de Contribuents i fon vocal electe de la Junta d'Obres del Port ([[1902]]), societat que gestionà tot lo referent al Port.  
    
Vora 20.000 persones acodiren a l'inauguració del port, l'obra fon capital per a l'exportació dels cítrics i, més tart, per a l'indústria del taulell. El progrés econòmic de Castelló en el [[sigle XX]] se deu en gran part ad esta gran obra.
 
Vora 20.000 persones acodiren a l'inauguració del port, l'obra fon capital per a l'exportació dels cítrics i, més tart, per a l'indústria del taulell. El progrés econòmic de Castelló en el [[sigle XX]] se deu en gran part ad esta gran obra.
Llínea 38: Llínea 38:  
== Fill predilecte ==
 
== Fill predilecte ==
   −
En juny de l'any [[1882]], Alloza va rebre el títul de Fill Predilecte de la ciutat de Castelló, al mateix temps que el seu gran amic, Vicent Ruiz Vila.
+
En [[juny]] de l'any [[1882]], Alloza va rebre el títul de Fill Predilecte de la ciutat de Castelló, al mateix temps que el seu gran amic, Vicent Ruiz Vila.
    
== Reconeiximents ==
 
== Reconeiximents ==
    
Alloza, morí de súbit el 1 de decembre de 1894 a punt de ser nomenat inspector. Dos semanes més tart (2 de giner de [[1895]]), l'[[Ajuntament de Castelló|Ajuntament]] acordà nomenar l'antic carrer d'Amunt com a carrer Alloza en homenage a d'ell.
 
Alloza, morí de súbit el 1 de decembre de 1894 a punt de ser nomenat inspector. Dos semanes més tart (2 de giner de [[1895]]), l'[[Ajuntament de Castelló|Ajuntament]] acordà nomenar l'antic carrer d'Amunt com a carrer Alloza en homenage a d'ell.
 
+
   
 
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Valencians]]
 
[[Categoria:Valencians]]
 
[[Categoria:Ingeniers]]
 
[[Categoria:Ingeniers]]
 
[[Categoria:Ingeniers valencians]]
 
[[Categoria:Ingeniers valencians]]
154 176

edicions