157 334
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 10:
Llínea 10: − + − + Llínea 32:
Llínea 32: − + Llínea 42:
Llínea 42: − + − +
sense resum d'edició
| lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
}}
}}
'''Leandro Alloza Agut''' ([[Castelló]], 26 de febrer de [[1837]] - 1 de decembre de [[1894]]). Fon un ingenier de Camins, Canals i Ports [[Valencians|valencià]].
'''Leandro Alloza Agut''' ([[Castelló]], [[26 de febrer]] de [[1837]] - † [[1 de decembre]] de [[1894]]). Fon un ingenier de Camins, Canals i Ports [[Valencians|valencià]].
== Biografia ==
== Biografia ==
Leandro Alloza va nàixer en la ciutat de [[Castelló]] en l'any [[1837]]. Cursà els seus estudis en el centre escolar i institut de Santa Clara a on va descobrir la seua vocació. S'en anà a [[Madrit]] per a estudiar ingenieria en l'Escola d'Ingeniers de Camins, als 24 anys tornà a Castelló per a eixercir la seua professió, destinat a Obres Públiques pero com a ingenier de segona. Deu anys més tart fon ascendit com a Cap d'Ingeniers pero destinat a [[Terol]], lloc al que va renunciar per a seguir en el seu volgut Castelló. Definitivament, i davant el clam popular, fon ascendit a Ingenier en Cap de Camins, Canals i Ports de la [[província de Castelló]].
Leandro Alloza va nàixer en la ciutat de Castelló en l'any 1837. Cursà els seus estudis en el centre escolar i institut de Santa Clara a on va descobrir la seua vocació. S'en anà a [[Madrit]] per a estudiar ingenieria en l'Escola d'Ingeniers de Camins, als 24 anys tornà a Castelló per a eixercir la seua professió, destinat a Obres Públiques pero com a ingenier de segona. Deu anys més tart fon ascendit com a Cap d'Ingeniers pero destinat a [[Terol]], lloc al que va renunciar per a seguir en el seu volgut Castelló. Definitivament, i davant el clam popular, fon ascendit a Ingenier en Cap de Camins, Canals i Ports de la [[província de Castelló]].
En l'any [[1864]], Leandro Alloza redactà el proyecte per a abastir al [[Grau de Castelló]] d'[[aigua]] potable procedent de la séquia Major i pous comunals. També va dissenyar el passeig que comunicava a Castelló en el [[Basílica del Lledó|santuari]] de la [[Mare de Deu del Lledó]], lo que se coneix hui en dia com l'Avinguda del Lledó.
En l'any [[1864]], Leandro Alloza redactà el proyecte per a abastir al [[Grau de Castelló]] d'[[aigua]] potable procedent de la séquia Major i pous comunals. També va dissenyar el passeig que comunicava a Castelló en el [[Basílica del Lledó|santuari]] de la [[Mare de Deu del Lledó]], lo que se coneix hui en dia com l'Avinguda del Lledó.
El proyecte del port d'Alloza feya referència a dos molls paralels que entraven en la mar i en el seu extrem Est convergien abdós, quedant l'espigó Nort més profunt que el del Sur.
El proyecte del port d'Alloza feya referència a dos molls paralels que entraven en la mar i en el seu extrem Est convergien abdós, quedant l'espigó Nort més profunt que el del Sur.
Una volta aprovades les obres pel govern central i per mig d'un diputat de [[Sogorp]], [[Gaeta Huguet i Breva|Gaetà Huguet i Breva]] pagà la fiança provisional per a començar les obres, es feu una suscripció popular de 858 accions pel preu de 1.000 reals cadascuna d'elles, per a finançar-les, participant gent important de Castelló com: [[Fernando Gasset Lacasaña|Fernando Gasset]], [[Carlos Ferrer Segarra|Carlos Ferrer]], Emilio Huguet (el seu germà), Gaspar Juan, [[Hipólito Fabra Adelantado]], etc..., Gaetà adquirí la major part de les accions. Gaetà Huguet i Breva va pertenéixer a la Junta de Contribuents i fon vocal electe de la Junta d'Obres del Port ([[1902]]), societat que gestionà tot lo referent al Port.
Una volta aprovades les obres pel govern central i per mig d'un diputat de [[Sogorp]], [[Gaeta Huguet i Breva|Gaetà Huguet i Breva]] pagà la fiança provisional per a començar les obres, es feu una suscripció popular de 858 accions pel preu de 1.000 reals cadascuna d'elles, per a finançar-les, participant gent important de Castelló com: [[Fernando Gasset|Fernando Gasset Lacasaña]], [[Carlos Ferrer Segarra|Carlos Ferrer]], Emilio Huguet (el seu germà), Gaspar Juan, [[Hipólito Fabra Adelantado]], etc..., Gaetà adquirí la major part de les accions. Gaetà Huguet i Breva va pertenéixer a la Junta de Contribuents i fon vocal electe de la Junta d'Obres del Port ([[1902]]), societat que gestionà tot lo referent al Port.
Vora 20.000 persones acodiren a l'inauguració del port, l'obra fon capital per a l'exportació dels cítrics i, més tart, per a l'indústria del taulell. El progrés econòmic de Castelló en el [[sigle XX]] se deu en gran part ad esta gran obra.
Vora 20.000 persones acodiren a l'inauguració del port, l'obra fon capital per a l'exportació dels cítrics i, més tart, per a l'indústria del taulell. El progrés econòmic de Castelló en el [[sigle XX]] se deu en gran part ad esta gran obra.
== Reconeiximents ==
== Reconeiximents ==
Alloza, morí de súbit el [[1 de decembre]] de [[1894]] a punt de ser nomenat inspector. Dos semanes més tart (2 de giner de [[1895]]), l'[[Ajuntament de Castelló|Ajuntament]] acordà nomenar l'antic carrer d'Amunt com a carrer Alloza en homenage a d'ell.
Alloza, morí de súbit el 1 de decembre de 1894 a punt de ser nomenat inspector. Dos semanes més tart (2 de giner de [[1895]]), l'[[Ajuntament de Castelló|Ajuntament]] acordà nomenar l'antic carrer d'Amunt com a carrer Alloza en homenage a d'ell.
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Ingeniers]]
[[Categoria:Ingeniers]]
[[Categoria:Ingeniers valencians]]
[[Categoria:Ingeniers valencians]]