154 140
edicions
Canvis
sense resum d'edició
{{Biografia|
{{Biografia|
| nom = Antoni Josep Cavanilles i Palop
| nom = Antoni Josep Cavanilles i Palop
| image = [[Archiu:Antoni Josep Cavanilles, quadre del cercle de Marià Salvador Maella (1739-1819)..jpg|thumb|230px|Antoni Josep Cavanilles]]
| image = [[Archiu:Antoni Josep Cavanilles, quadre del cercle de Marià Salvador Maella (1739-1819)..jpg|230px|Antoni Josep Cavanilles]]
| peu =
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]
}}
}}
'''Antoni Josep Cavanilles i Palop''' ([[Valéncia]], [[16 de giner]] de [[1745]] — [[Madrit]], [[5 de maig]] de [[1804]]) fon un [[Bòtanic|botànic]] i [[Naturaliste|naturaliste]] [[Comunitat Valenciana|valencià]].
'''Antoni Josep Cavanilles i Palop''' ([[Valéncia]], [[16 de giner]] de [[1745]] - † [[Madrit]], [[5 de maig]] de [[1804]]) fon un [[Bòtanic|botànic]] i [[Naturaliste|naturaliste]] [[Comunitat Valenciana|valencià]].
== Biografia ==
== Biografia ==
Va fundar i va redactar, junt en Herrgen, [[Louis Proust]] i [[Domingo García Fernández|García Fernández]], la revista científica ''Anals d'Història Natural'', que va eixir al carrer per primera vegada en octubre de l'any [[1799]], i que va canviar el seu nom en giner de [[1801]] pel d'''[[Anals de Ciències Naturals]] ''. Cavanilles va ser el més fecunt redactor, en 48 artículs, seguit de [[Christiano Herrgen]]. Entre [[1802]] a [[1803]] va ser soci de la [[Real Societat Econòmica d'Amics del País de Valéncia]], que custòdia algunes de les seues obres i papers originals en la seua biblioteca i archiu. Cavanilles va ser amic, entre atres científics de l'época, de l'[[ilustración|ilustrat]] [[canarias|canari]] [[José Vera Clavijo]], en el que va mantindre una activa correspondència científica.
Va fundar i va redactar, junt en Herrgen, [[Louis Proust]] i [[Domingo García Fernández|García Fernández]], la revista científica ''Anals d'Història Natural'', que va eixir al carrer per primera vegada en octubre de l'any [[1799]], i que va canviar el seu nom en giner de [[1801]] pel d'''[[Anals de Ciències Naturals]] ''. Cavanilles va ser el més fecunt redactor, en 48 artículs, seguit de [[Christiano Herrgen]]. Entre [[1802]] a [[1803]] va ser soci de la [[Real Societat Econòmica d'Amics del País de Valéncia]], que custòdia algunes de les seues obres i papers originals en la seua biblioteca i archiu. Cavanilles va ser amic, entre atres científics de l'época, de l'[[ilustración|ilustrat]] [[canarias|canari]] [[José Vera Clavijo]], en el que va mantindre una activa correspondència científica.
Cavanilles fon el principal precursor nacional de les teories modernes sobre l'ordenat aprofitament dels [[recursos naturals]] i el [[desenroll sostenible]]. Se va donar conte, per eixemple, en el seu viage pel [[Comunitat Valenciana|Regne de Valéncia]], que l'exenció del cultiu de l'[[arròs]] detreia l'aigua que necessitava el cultiu intensiu d'atres productes més necessaris. L'[[arròs]] "sempre assedegat, admet i malgasta cabals preciosos, que distribuïts d'una atra manera multiplicarien els productes"; d'atra banda, va demostrar en estadístiques de mortalitat que el cultiu de l'arròs perjudicava greument la salut. Per eixemple, en el terme de [[Almenara (Castelló)|Almenara]] va senyalar que en l'aument dels [[arrossar]]és casi tots els veïns varen emmalaltir i va aumentar la mortalitat en l'any que es va cultivar, per lo que "a la vista dels trists efectes que anaven produint els [[arrossar]]és, se va decretar la proscripció i va cessar l'epidèmia".
Cavanilles fon el principal precursor nacional de les teories modernes sobre l'ordenat aprofitament dels [[recursos naturals]] i el [[desenroll sostenible]]. Se va donar conte, per eixemple, en el seu viage pel [[Comunitat Valenciana|Regne de Valéncia]], que l'exenció del cultiu de l'[[arròs]] detreia l'aigua que necessitava el cultiu intensiu d'atres productes més necessaris. L'[[arròs]] "sempre assedegat, admet i malgasta cabals preciosos, que distribuïts d'una atra manera multiplicarien els productes"; d'atra banda, va demostrar en estadístiques de mortalitat que el cultiu de l'arròs perjudicava greument la salut. Per eixemple, en el terme de [[Almenara (Castelló)|Almenara]] va senyalar que en l'aument dels [[arrossar]]és casi tots els veïns varen emmalaltir i va aumentar la mortalitat en l'any que es va cultivar, per lo que "a la vista dels trists efectes que anaven produint els [[arrossar]]és, se va decretar la proscripció i va cessar l'epidèmia".
[[Archiu:Jose cavanilles. Museu ciències.jpg|thumb|250px|Retrat de Cavanilles en el [[Museu de Ciències Naturals]] de Valéncia]]
Cavanilles se va interessar per l'agricultura i els costums de la seua natal Valéncia, de lo que hi ha testimoni en els seus ''Observacions sobre l'història natural, geografia, agricultura, població i fruts del Regne de Valéncia'' ([[1795]]-[[1797]]). En este treball Cavanilles comprén gran part de les disciplines tècniques i científiques de l'época com la [[botànica]], l'[[agronomia]], la [[geologia]], l'hidrologia, la medicina, la geografia, la [[cartografia]], l'[[arqueologia]] i molts dels principals camps de l'[[indústria]].
Cavanilles se va interessar per l'agricultura i els costums de la seua natal Valéncia, de lo que hi ha testimoni en els seus ''Observacions sobre l'història natural, geografia, agricultura, població i fruts del Regne de Valéncia'' ([[1795]]-[[1797]]). En este treball Cavanilles comprén gran part de les disciplines tècniques i científiques de l'época com la [[botànica]], l'[[agronomia]], la [[geologia]], l'hidrologia, la medicina, la geografia, la [[cartografia]], l'[[arqueologia]] i molts dels principals camps de l'[[indústria]].
* ''[[Ruizia]] '' (1786)
* ''[[Ruizia]] '' (1786)
* ''[[Selliera]] '' (1799)
* ''[[Selliera]] '' (1799)
* ''[[Stevia]] '' (1797)
* ''[[Estèvia|Stevia]] '' (1797)
* ''[[Tricycla]] '' (1801)
* ''[[Tricycla]] '' (1801)
* ''[[Vintenatia]] '' (1797)
* ''[[Vintenatia]] '' (1797)
* ''[[Ximenesia]] '' (1793)
* ''[[Ximenesia]] '' (1793)
Ademés més de 1200 [[espècies]] varen ser determinades per este botànic per primera vegada per a la ciència.
Ademés més de 1.200 [[espècies]] varen ser determinades per este botànic per primera vegada per a la ciència.
== Obra ==
== Obra ==
* ''Observations de M. l'abbé Cavanilles sur l'article Espagne de la Nouvelle Encyclopédie'' París, 1784
* ''Observations de M. l'abbé Cavanilles sur l'article Espagne de la Nouvelle Encyclopédie'' París, 1784
* ''Monadelphiae classis dissertationes decem''; París, 1785-1790. [http://bibdigital.rjb.csic.és/spa/FichaLibro.php?Libro=85]
* ''Monadelphiae classis dissertationes decem''; París, 1785-1790. [http://bibdigital.rjb.csic.és/spa/FichaLibro.php?Libro=85]
* ''Observacions sobre la Història Natural, Geografia, Agricultura, població i fruts del reyno de Valéncia. / Pel senyor Antonio Josef Cavanilles'', Madrit, 1795-1797 [http://bibdigital.rjb.csic.es/spa/Volums.php?Libro=58]
* ''Observaciones sobre la Historia Natural, Geografia, Agricultura, Población y Frutos del Reyno de Valencia'' Por Don Antonio Josef Cavanilles (Madrid, 1795-1797) [http://bibdigital.rjb.csic.es/spa/Volums.php?Libro=58]
* ''Icones et descriptiones plantarum, quae aut sponte in Hispània crescunt, aut in hortis hospitantur...'', Madrit, 1791-1801[http://bibdigital.rjb.csic.es/spa/Volumenes.php?Libro=87]
* ''Icones et descriptiones plantarum, quae aut sponte in Hispània crescunt, aut in hortis hospitantur...'', Madrit, 1791-1801[http://bibdigital.rjb.csic.es/spa/Volumenes.php?Libro=87]
* ''Descripció de les plantes que D. Antonio Josef Cavanilles va demostrar en les lliçons públiques de l'any 1801, precedida dels principis elementals de la Botànica. [...]'', Madrit, 1802 [http://bibdigital.rjb.csic.es/spa/FichaLibro.php?Libro=314]
* ''Descripció de les plantes que D. Antonio Josef Cavanilles va demostrar en les lliçons públiques de l'any 1801, precedida dels principis elementals de la Botànica. [...]'', Madrit, 1802 [http://bibdigital.rjb.csic.es/spa/FichaLibro.php?Libro=314]
* ''Gèneros i espècies de plantes demostrades en les lliçons públiques de l'any 1802'', Madrit, 1803 [http://bibdigital.rjb.csic.es/spa/FichaLibro.php?Libro=315]
* ''Gèneros i espècies de plantes demostrades en les lliçons públiques de l'any 1802'', Madrit, 1803 [http://bibdigital.rjb.csic.es/spa/FichaLibro.php?Libro=315]
== Vore també ==
* [[Jardí Botànic de Valéncia]]
* [[Museu de Ciències Naturals|Museu de Ciències Naturals de Valéncia]]
== Referències ==
* Enum. Pl. Afric. Austral. [Ecklon & Zeyher] 1: 45 1835 (IK)
* Hortus Ripul. 21. 1824 (GCI)
* Mitt. Bot. Staatssamml. München 16: 556 1980 (IK)
* Prodr. [A. P. de Candolle] 2: 69 1825 (IK)
== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
* Reis Prosper, E. 1917. ''Dos notícies històriques de l'immortal botànic i sacerdot hispà-valentí Antonio José Cavanilles''. Madrit: Arts Gràfiques Mateu. [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/12159732000106062976846/index.htm]
* Reis Prosper, E. 1917. ''Dos notícies històriques de l'immortal botànic i sacerdot hispà-valentí Antonio José Cavanilles''. Madrit: Arts Gràfiques Mateu. [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/12159732000106062976846/index.htm]
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
* [http://www.uv.es/rseapv/Publicaciones/Icones/RSEAP_Cavanilles_Bibliografia.pdf Bibliografia de Cavanilles]
* [http://www.uv.es/rseapv/Publicaciones/Icones/RSEAP_Cavanilles_Bibliografia.pdf Bibliografia de Cavanilles]
* [https://josueferrer.com/2016/07/28/cavanilles/ ¿Sabías que Cavanilles es uno de los mejores botánicos de todos los tiempos?]
* [https://josueferrer.com/2016/07/28/cavanilles/ ¿Sabías que Cavanilles es uno de los mejores botánicos de todos los tiempos?]
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Biografies]]