Canvis

'''Antoni  Josep Cavanilles i Palop''' ([[Valéncia]], [[16 de giner]] de [[1745]] — [[Madrit]], [[5 de maig]] de [[1804]]) va ser un [[botànic]] i [[naturaliste]] [[Comunitat Valenciana|valencià]].

'''Antoni  Josep Cavanilles i Palop''' ([[Valéncia]], [[16 de giner]] de [[1745]] - † [[Madrit]], [[5 de maig]] de [[1804]]) fon un [[Bòtanic|botànic]] i [[Naturaliste|naturaliste]] [[Comunitat Valenciana|valencià]].

== Biografia ==

== Biografia ==

Va estudiar en la [[Universitat de Valéncia]], a on va obtindre els títuls de mestre en Filosofia ([[1762]]) i de doctor en Teologia ([[1766]]) i es va ordenar [[sacerdot]] en [[Oviedo]] en [[1772]]. Entregat a la docència, va anar a [[París]] en [[1777]] com a preceptor dels fills del Duc de l'Infantat, a on entraria en contacte en la [[botànica]] davall la tutela de [[André Thouin]] i [[Antoine Laurent de Jussieu]]. Impregnat de [[enciclopedisme]], va ser dels primers científics espanyols a utilisar els nous procediments taxonòmics de [[Carlos Linneo]] i una de la figures més importants de la ciència ilustrada a [[Espanya]].

Va estudiar en l'[[Universitat de Valéncia]], a on va obtindre els títuls de mestre en Filosofia ([[1762]]) i de doctor en Teologia ([[1766]]) i es va ordenar [[sacerdot]] en [[Oviedo]] en l'any [[1772]]. Entregat a la docència, va anar a [[París]] en l'any [[1777]] com a preceptor dels fills del Duc de l'Infantat, a on entraria en contacte en la [[botànica]] devall la tutela de [[André Thouin]] i [[Antoine Laurent de Jussieu]]. Impregnat de [[enciclopedisme]], va ser dels primers científics espanyols en utilisar els nous procediments taxonòmics de [[Carlos Linneo]] i una de la figures més importants de la ciència ilustrada a [[Espanya]].

Entre les seues publicacions inicials destaca la série dedicada a les ''Monadelfias''. Al seu retorn en [[1789]], va descriure també plantes procedents de la Real Expedició a Perú i Chile ([[1777]]-[[1788]]) de [[Ruiz i Pavó]] i de l'Expedició Botànica a Nova Espanya, entre les que destaca la ''Dahlia'', la primera descripció de la qual va ser feta per Cavanilles sobre plantes cultivades en el Jardí Botànic de [[Madrit]] enviades per esta expedició.

Entre les seues publicacions inicials destaca la série dedicada a les ''Monadelfias''. Al seu retorn en l'any [[1789]], va descriure també plantes procedents de la Real Expedició a Perú i Chile ([[1777]]-[[1788]]) de [[Ruiz i Pavó]] i de l'Expedició Botànica a Nova Espanya, entre les que destaca la ''Dahlia'', la primera descripció de la qual va ser feta per Cavanilles sobre plantes cultivades en el Jardí Botànic de [[Madrit]] enviades per esta expedició.

Va recórrer part de la [[Península Ibèrica]] classificant i inventariant la [[flora]] autòctona, i en el curs de tals investigacions va descobrir noves espècies i va elaborar un tractat en sis volums ''Icones et descriptiones plantarum quae aut sponte in Hispaniae crescunt, aut in hortis hospitantur'' ([[1791]]-[[1804]]); també va investigar la flora suramericana i va compondre un ''Glossari de botànica en quatre llengües'' ([[1795]]-[[1798]]).

Va recórrer part de la [[Península Ibèrica]] classificant i inventariant la [[flora]] autòctona, i en el curs de tals investigacions va descobrir noves espècies i va elaborar un tractat en sis volums ''Icones et descriptiones plantarum quae aut sponte in Hispaniae crescunt, aut in hortis hospitantur'' ([[1791]]-[[1804]]); també va investigar la flora suramericana i va compondre un ''Glossari de botànica en quatre llengües'' ([[1795]]-[[1798]]).

Va fundar i va redactar, junt en Herrgen, [[Louis Proust]] i [[Domingo García Fernández|García Fernández]], la revista científica ''Anals d'Història Natural'', que va eixir al carrer per primera vegada en octubre de [[1799]], i que va canviar el seu nom en giner de [[1801]] pel d'''[[Anals de Ciències Naturals]] ''. Cavanilles va ser el més fecunt redactor, en 48 artículs, seguit de [[Christiano Herrgen]]. Entre [[1802]] a [[1803]] va ser soci de la [[Real Societat Econòmica d'Amics del País de Valéncia]], que custòdia algunes de les seues obres i papers originals en la seua biblioteca i archiu. Cavanilles va ser amic, entre atres científics de l'época, del [[ilustración|ilustrat]] [[canarias|canari]] [[José Vera Clavijo]], en el que va mantindre una activa correspondència científica.

Cavanilles fon el principal precursor nacional de les teories modernes sobre l'ordenat aprofitament dels [[recursos naturals]] i el [[desenroll sostenible]]. Se va donar conte, per eixemple, en el seu viage pel [[Comunitat Valenciana|Regne de Valéncia]], que l'exenció del cultiu de l'[[arròs]] detreia l'aigua que necessitava el cultiu intensiu d'atres productes més necessaris. L'[[arròs]] "sempre assedegat, admet i malgasta cabals preciosos, que distribuïts d'una atra manera multiplicarien els productes"; d'atra banda, va demostrar en estadístiques de mortalitat que el cultiu de l'arròs perjudicava greument la salut. Per eixemple, en el terme de [[Almenara (Castelló)|Almenara]] va senyalar que en l'aument dels [[arrossar]]és casi tots els veïns varen emmalaltir i va aumentar la mortalitat en l'any que es va cultivar, per lo que "a la vista dels trists efectes que anaven produint els [[arrossar]]és, se va decretar la proscripció i va cessar l'epidèmia".

[[Archiu:Jose cavanilles. Museu ciències.jpg|thumb|250px|Retrat de Cavanilles en el [[Museu de Ciències Naturals]] de Valéncia]]

Cavanilles fon el principal precursor nacional de les teories modernes sobre l'ordenat aprofitament dels [[recursos naturals]] i el [[desenroll sostenible]]. Se va donar conte, per eixemple, en el seu viage pel [[Comunitat Valenciana|Regne de Valéncia]], que l'exenció del cultiu de l'[[arròs]] detreia l'aigua que necessitava el cultiu intensiu d'atres productes més necessaris. L'[[arròs]] "sempre assedegat, admet i malgasta cabals preciosos, que distribuïts d'una atra manera multiplicarien els productes"; d'atra banda, va demostrar en estadístiques de mortalitat que el cultiu de l'arròs perjudicava greument la salut. Per eixemple, en el terme de [[Almenara (Castelló)|Almenara]] va senyalar que en l'aument dels [[arrossar]]és casi tots els veïns van emmalaltir i va aumentar la mortalitat en l'any que es va cultivar, per lo que "a la vista dels trists efectes que anaven produint els [[arrossar]]és, se va decretar la proscripció i va cessar l'epidèmia". Cavanilles se va interessar per l'agricultura i els costums de la seua natal Valéncia, de lo que  hi ha testimoni en els seus ''Observacions sobre la història natural, geografia, agricultura, població i fruts del Regne de Valéncia'' ([[1795]]-[[1797]]). En este treball Cavanilles comprén gran part de les disciplines tècniques i científiques de l'época com la [[botànica]], la [[agronomia]], la [[geologia]], la hidrologia, la medicina, la geografia, la [[cartografia]], la [[arqueologia]] i molts dels principals camps de la [[indústria]].

Cavanilles se va interessar per l'agricultura i els costums de la seua natal Valéncia, de lo que  hi ha testimoni en els seus ''Observacions sobre l'història natural, geografia, agricultura, població i fruts del Regne de Valéncia'' ([[1795]]-[[1797]]). En este treball Cavanilles comprén gran part de les disciplines tècniques i científiques de l'época com la [[botànica]], l'[[agronomia]], la [[geologia]], l'hidrologia, la medicina, la geografia, la [[cartografia]], l'[[arqueologia]] i molts dels principals camps de l'[[indústria]].

En [[1801]] és nomenat director del [[Real Jardí Botànic de Madrit]], que va substituir a [[Casimiro Gómez Ortega]], càrrec que eixerciria fins a la seua mort en [[1804]]. Cavanilles va reorganisar la institució: va sistematisar i va acréixer els herbaris, les coleccions de plantes vives, planters i biblioteca, i gràcies als seus numerosos i importants contactes en científics internacionals, de la talla de [[Alexander von Humboldt]], [[Aimé Bonpland]] i [[Carl Ludwig Willdenow]], el centre va adquirir gran rellevància en l'escena científica europea. A la seua mort llegaria el seu herbari, dibuixos originals, biblioteca i manuscrits al [[Real Jardí Botànic de Madrit]] a on actualment es conserven.

En l'any [[1801]] és nomenat director del [[Real Jardí Botànic de Madrit]], que va substituir a [[Casimiro Gómez Ortega]], càrrec que eixerciria fins a la seua mort en [[1804]]. Cavanilles va reorganisar l'institució: va sistematisar i va acréixer els herbaris, les coleccions de plantes vives, planters i biblioteca, i gràcies als seus numerosos i importants contactes en científics internacionals, de la talla de [[Alexander von Humboldt]], [[Aimé Bonpland]] i [[Carl Ludwig Willdenow]], el centre va adquirir gran rellevància en l'escena científica europea. A la seua mort llegaria el seu herbari, dibuixos originals, biblioteca i manuscrits al [[Real Jardí Botànic de Madrit]] a on actualment es conserven.

Entre els seus discípuls destaquen [[Marià Lagasca  Segura]], qui en 1815 seria nomenat director del Jardí Botànic de Madrit i [[Simón de Rojas Clemente  Rubio]].

Entre els seus discípuls destaquen [[Marià Lagasca  Segura]], qui en l'any [[1815]] seria nomenat director del Jardí Botànic de Madrit i [[Simón de Rojas Clemente  Rubio]].

Se conserva un retrat a l'oli del famós botànic en el [[Museu Nacional de Bogotà]].

Se conserva un retrat a l'oli del famós botànic en el [[Museu Nacional de Bogotà]].

Alguns dels gèneros nous de plantes descrits per Cavanilles:

Alguns dels gèneros nous de plantes descrits per Cavanilles:

* ''[[Aeginetia]] '' (1801)

* ''[[Aeginetia]] '' (1801)

* ''[[Ruizia]] '' (1786)

* ''[[Ruizia]] '' (1786)

* ''[[Selliera]] '' (1799)

* ''[[Selliera]] '' (1799)

* ''[[Stevia]] '' (1797)

* ''[[Estèvia|Stevia]] '' (1797)

* ''[[Tricycla]] '' (1801)

* ''[[Tricycla]] '' (1801)

* ''[[Vintenatia]] '' (1797)

* ''[[Vintenatia]] '' (1797)

* ''[[Ximenesia]] '' (1793)

* ''[[Ximenesia]] '' (1793)

 

Ademés més de 1.200 [[espècies]] varen ser determinades per este botànic per primera vegada per a la ciència.

Ademés més de 1200 [[espècies]] van ser determinades per este botànic per primera vegada per a la ciència.

== Obra ==

== Obra ==

* ''Observations de M. l'abbé Cavanilles sur l'article Espagne de la Nouvelle Encyclopédie'' París, 1784

* ''Observations de M. l'abbé Cavanilles sur l'article Espagne de la Nouvelle Encyclopédie'' París, 1784

* ''Monadelphiae classis dissertationes decem''; París, 1785-1790. [http://bibdigital.rjb.csic.és/spa/FichaLibro.php?Libro=85]

* ''Monadelphiae classis dissertationes decem''; París, 1785-1790. [http://bibdigital.rjb.csic.és/spa/FichaLibro.php?Libro=85]

* ''Observacions sobre la Història Natural, Geografia, Agricultura, població i fruts del reyno de Valéncia. / Pel senyor Antonio Josef Cavanilles'', Madrit, 1795-1797 [http://bibdigital.rjb.csic.es/spa/Volums.php?Libro=58]

* ''Observaciones sobre la Historia Natural, Geografia, Agricultura, Población y Frutos del Reyno de Valencia'' Por Don Antonio Josef Cavanilles (Madrid, 1795-1797) [http://bibdigital.rjb.csic.es/spa/Volums.php?Libro=58]

* ''Icones et descriptiones plantarum, quae aut sponte in Hispània crescunt, aut in hortis hospitantur...'', Madrit, 1791-1801[http://bibdigital.rjb.csic.es/spa/Volumenes.php?Libro=87]

* ''Icones et descriptiones plantarum, quae aut sponte in Hispània crescunt, aut in hortis hospitantur...'', Madrit, 1791-1801[http://bibdigital.rjb.csic.es/spa/Volumenes.php?Libro=87]

* ''Descripció de les plantes que D. Antonio Josef Cavanilles va demostrar en les lliçons públiques de l'any 1801, precedida dels principis elementals de la Botànica. [...]'', Madrit, 1802 [http://bibdigital.rjb.csic.es/spa/FichaLibro.php?Libro=314]

* ''Descripció de les plantes que D. Antonio Josef Cavanilles va demostrar en les lliçons públiques de l'any 1801, precedida dels principis elementals de la Botànica. [...]'', Madrit, 1802 [http://bibdigital.rjb.csic.es/spa/FichaLibro.php?Libro=314]

* ''Gèneros i espècies de plantes demostrades en les lliçons públiques de l'any 1802'', Madrit, 1803 [http://bibdigital.rjb.csic.es/spa/FichaLibro.php?Libro=315]

* ''Gèneros i espècies de plantes demostrades en les lliçons públiques de l'any 1802'', Madrit, 1803 [http://bibdigital.rjb.csic.es/spa/FichaLibro.php?Libro=315]

== Bibliografia ==

== Bibliografia ==

* Reis Prosper, E. 1917. ''Dos notícies històriques de l'immortal botànic i sacerdot hispà-valentí Antonio José Cavanilles''. Madrit: Arts Gràfiques Mateu. [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/12159732000106062976846/index.htm]

* Reis Prosper, E. 1917. ''Dos notícies històriques de l'immortal botànic i sacerdot hispà-valentí Antonio José Cavanilles''. Madrit: Arts Gràfiques Mateu. [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/12159732000106062976846/index.htm]

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

* [http://bv2.gva.es/pages/catalogo.htm?PHPSESSID=d050f9f21e8e755bedf2e48aa73dfa98&id=51 Obres de Cavanilles digitalisades]

* [http://bv2.gva.es/pages/catalogo.htm?PHPSESSID=d050f9f21e8e755bedf2e48aa73dfa98&id=51 Obres de Cavanilles digitalisades]

* [http://www.uv.es/rseapv/Publicaciones/Icones/RSEAP_Cavanilles_Bibliografia.pdf Bibliografia de Cavanilles]

* [http://www.uv.es/rseapv/Publicaciones/Icones/RSEAP_Cavanilles_Bibliografia.pdf Bibliografia de Cavanilles]

 

[[Categoria:Pteridólocs d'Espanya]]

[[Categoria:Pteridólocs d'Espanya]]

[[Categoria:Acadèmics de la Real Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques]]

[[Categoria:Acadèmics de la Real Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques]]