Diferència entre les revisions de "Dreta Regional Valenciana"
Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix ' |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 27 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
| nom = Dreta Regional Valenciana (DRV) | | nom = Dreta Regional Valenciana (DRV) | ||
| color = #0089CE | | color = #0089CE | ||
| logo = | | | logo = [[Archiu:Logotip de DRV (f.1935).svg|150px|miniaturadeimagen|centro|Logotip de DRV en l'any 1935]] | ||
| president = [[Lluís | | president = [[Lluís Lucia Lucia]] | ||
| fundació = [[1930]] | | fundació = [[1930]] | ||
| dissolució = [[1936]], a l'iniciar-se la Guerra Civil. | | dissolució = [[1936]], a l'iniciar-se la Guerra Civil. | ||
| ideologia = [[conservadurisme]] [[ | | ideologia = [[regionalisme]], [[conservadurisme]], [[valencianisme]] | ||
| sèu = Valéncia | | sèu = [[Valéncia]] | ||
|internacional | |internacional = | ||
}} | }} | ||
''' | '''Dreta Regional Valenciana''' (DRV) en la [[provincia de Valéncia]] i '''Dreta Regional Agraria''' (DRA) en [[Alacant]] i [[Castelló]], fon un [[partit polític]] d'àmbit [[Comunitat Valenciana|valencià]] fundat en [[Valéncia]] en l'any [[1930]]. | ||
== Història == | |||
[[Image:Bandera de DRV (f.1935).svg|thumb|right|250px|Bandera de Dreta Regional Valenciana, en l'any 1935.]] | |||
Estigué actiu durant la [[Segona República Espanyola]], aglutinant als sectors conservadors de la burguesia agrària valenciana i chicotets i mijans propietaris de les comarques del nort i centre de la [[Comunitat Valenciana]], mentres que en les comarques del sur, més industrialisades la seua força era menor. | |||
El seu portaveu era el ''[[Diario de Valencia]] '' i entre els seus dirigents varen destacar [[Lluís Lúcia Lúcia]], l'empresari de la seda [[José Duato Chapa]], el fundador del ''Diario de Valencia'' [[Manuel Simó]] (antic dirigent de [[Comunió Tradicionalista]]) i [[Ignacio Villalonga]], president de la Cambra de Comerç i Indústria de Valéncia. Lucía era el líder del sector reformiste d'inspiració social-cristiana, enfrontat a sovint en el sector majoritari, més conservador. Els seus principis varen ser esbossats en el llibre de Luis Lucía ''En estes hores de transició'', publicat en [[giner]] de 1930. | |||
Els seus creadors eren antics militants del [[tradicionalisme]], contraris al [[jaumisme]] (el sector agrupat entorn del pretenent [[Jaime de Borbón i Borbón-Parma]], i pronte va atraure als sectors agraristes d'[[Alzira]]. Ideològicament estava molt pròxim a [[José María Gil-Robles]], també defensor del [[accidentalisme]] de les formes de govern; el fet que no mostraren un compromís explícit en la República els va fer sospitosos als ulls dels partits d'esquerres. | Els seus creadors eren antics militants del [[tradicionalisme]], contraris al [[jaumisme]] (el sector agrupat entorn del pretenent [[Jaime de Borbón i Borbón-Parma]], i pronte va atraure als sectors agraristes d'[[Alzira]]. Ideològicament estava molt pròxim a [[José María Gil-Robles]], també defensor del [[accidentalisme]] de les formes de govern; el fet que no mostraren un compromís explícit en la República els va fer sospitosos als ulls dels partits d'esquerres. | ||
En les [[eleccions municipals espanyoles de 1931|eleccions municipals de 1931]] va disputar l'electorat al [[Partit d'Unió Republicana Autonomiste]] (PURA) de [[Sigfrido Blasco-Ibáñez]] en les comarques valencianes del centre i nort, i es varen opondre al proyecte d'estatut d'autonomia del PURA de [[1931]]. No obstant, cap a 1932 les dos forces polítiques havien convergit i les dos formarien part de la coalició [[CEDA]]. Destacava pel seu eficaç aparell administratiu i fon considerat el partit millor vertebrat de la dreta espanyola.<ref>[[Alfons Cucó]], ''Lluita per l'Estatut 1931-1939'' dins ''Autonomies: un sigle en lluita'', [[Història 16]] Extra V, abril de 1978.</ref> | En les [[eleccions municipals espanyoles de 1931|eleccions municipals de 1931]] va disputar l'electorat al [[Partit d'Unió Republicana Autonomiste]] (PURA) de [[Sigfrido Blasco-Ibáñez]] en les comarques valencianes del centre i nort, i es varen opondre al proyecte d'estatut d'autonomia del PURA de [[1931]]. No obstant, cap a 1932 les dos forces polítiques havien convergit i les dos formarien part de la coalició [[CEDA]]. Destacava pel seu eficaç aparell administratiu i fon considerat el partit millor vertebrat de la dreta espanyola.<ref>[[Alfons Cucó]], ''Lluita per l'Estatut 1931-1939'' dins ''Autonomies: un sigle en lluita'', [[Història 16]] Extra V, abril de 1978.</ref> | ||
[[Archiu:Crida Dreta Regional Valenciana.jpg|250px|miniaturadeimagen|Crida de creació de Dreta Regional Valenciana en giner de 1930.]] | |||
[[ | |||
En les [[eleccions generals espanyoles de 1933|eleccions de 1933]] es presentà com a part de la [[CEDA]], sent, junt en [[Acción Popular (Espanya)|Acción Popular]] el seu component més important, obtenint dos escans en Castelló, un en Valéncia capital, tres en Valéncia provincia, i tres en Alacant; entre ells Lucía i Villalonga, mentres que Simó era el cap dels regidors de la DRV en l'[[Ajuntament de Valéncia]]. | En les [[eleccions generals espanyoles de 1933|eleccions de 1933]] es presentà com a part de la [[CEDA]], sent, junt en [[Acción Popular (Espanya)|Acción Popular]] el seu component més important, obtenint dos escans en Castelló, un en Valéncia capital, tres en Valéncia provincia, i tres en Alacant; entre ells Lucía i Villalonga, mentres que Simó era el cap dels regidors de la DRV en l'[[Ajuntament de Valéncia]]. | ||
Despuix de la victòria del [[Frente Popular (Espanya)|Frente Popular]] l'[[11 de juliol]] de l'any [[1936]] la seua seu fon incendiada. Durant la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] molts dels seus membres, com la majoria dels de la [[CEDA]], recolzaren la sublevació militar, entre ells Villalonga o Duato, i en acabant molts d'ells varen ocupar importants càrrecs locals del [[Movimiento Nacional|Movimiento]] | Despuix de la victòria del [[Frente Popular (Espanya)|Frente Popular]] l'[[11 de juliol]] de l'any [[1936]] la seua seu fon incendiada. Durant la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] molts dels seus membres, com la majoria dels de la [[CEDA]], recolzaren la sublevació militar, entre ells Villalonga o Duato, i en acabant molts d'ells varen ocupar importants càrrecs locals del [[Movimiento Nacional|Movimiento]]. | ||
== | Manuel Simó fon empresonat a l'escomençar el conflicte i assessinat en [[octubre]] de [[1936]]. No va ocórrer lo mateix en [[Lluís Lucia]], que mostrà la seua adhesió inicial a la República, pero fon despuix empresonat i processat, sent condenat a penes de presó. Despuix del triumfo franquiste, fon lliberat, pero poc despuix fon de nou empresonat, esta volta per les autoritats franquistes, i condenat a mort, encara que despuix la seua pena fon commutada. | ||
== Referències == | |||
{{listaref}} | {{listaref}} | ||
==Bibliografia== | == Bibliografia == | ||
*[[Alfons Cucó]], ''El valencianisme polític 1874-1936'', Valéncia, Eds. Garbí (1971). | * [[Alfons Cucó]], ''El valencianisme polític 1874-1936'', Valéncia, Eds. Garbí (1971). | ||
== Enllaços externs == | |||
{{commonscat|Derecha Regional Valenciana}} | |||
[[Categoria:Partits polítics de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Partits polítics de la Comunitat Valenciana]] | ||
[[Categoria:Valencianisme]] | |||
[[Categoria:Partits polítics d'Espanya desapareguts]] | [[Categoria:Partits polítics d'Espanya desapareguts]] | ||
[[Categoria:Partits polítics de la Segona República Espanyola]] | [[Categoria:Partits polítics de la Segona República Espanyola]] | ||