154 706
edicions
Canvis
sense resum d'edició
| nom = Dreta Regional Valenciana (DRV)
| nom = Dreta Regional Valenciana (DRV)
| color = #0089CE
| color = #0089CE
| logo =
| logo = [[Archiu:Logotip de DRV (f.1935).svg|150px|miniaturadeimagen|centro|Logotip de DRV en l'any 1935]]
[[Archiu:Logotip de DRV (f.1935).svg|180px|miniaturadeimagen|Logotip de DRV en l'any 1935]]
| president = [[Lluís Lucia Lucia]]
| president = [[Lluís Lúcia Lúcia]]
| fundació = [[1930]]
| fundació = [[1930]]
| dissolució = [[1936]], a l'iniciar-se la Guerra Civil.
| dissolució = [[1936]], a l'iniciar-se la Guerra Civil.
| ideologia = [[conservadurisme]], [[regionalisme]], [[valencianisme]]
| ideologia = [[regionalisme]], [[conservadurisme]], [[valencianisme]]
| sèu = Valéncia
| sèu = [[Valéncia]]
|internacional = | = |
|internacional =
}}
}}
'''Derecha Regional Valenciana''' (DRV) en la [[provincia de Valéncia]] i '''Derecha Regional Agraria''' (DRA) en [[Alacant]] i [[Castelló]], fon un [[partit polític]] d'àmbit [[Comunitat Valenciana|valencià]] fundat en [[Valéncia]] en l'any [[1930]].
'''Dreta Regional Valenciana''' (DRV) en la [[provincia de Valéncia]] i '''Dreta Regional Agraria''' (DRA) en [[Alacant]] i [[Castelló]], fon un [[partit polític]] d'àmbit [[Comunitat Valenciana|valencià]] fundat en [[Valéncia]] en l'any [[1930]].
== Història ==
== Història ==
En les [[eleccions municipals espanyoles de 1931|eleccions municipals de 1931]] va disputar l'electorat al [[Partit d'Unió Republicana Autonomiste]] (PURA) de [[Sigfrido Blasco-Ibáñez]] en les comarques valencianes del centre i nort, i es varen opondre al proyecte d'estatut d'autonomia del PURA de [[1931]]. No obstant, cap a 1932 les dos forces polítiques havien convergit i les dos formarien part de la coalició [[CEDA]]. Destacava pel seu eficaç aparell administratiu i fon considerat el partit millor vertebrat de la dreta espanyola.<ref>[[Alfons Cucó]], ''Lluita per l'Estatut 1931-1939'' dins ''Autonomies: un sigle en lluita'', [[Història 16]] Extra V, abril de 1978.</ref>
En les [[eleccions municipals espanyoles de 1931|eleccions municipals de 1931]] va disputar l'electorat al [[Partit d'Unió Republicana Autonomiste]] (PURA) de [[Sigfrido Blasco-Ibáñez]] en les comarques valencianes del centre i nort, i es varen opondre al proyecte d'estatut d'autonomia del PURA de [[1931]]. No obstant, cap a 1932 les dos forces polítiques havien convergit i les dos formarien part de la coalició [[CEDA]]. Destacava pel seu eficaç aparell administratiu i fon considerat el partit millor vertebrat de la dreta espanyola.<ref>[[Alfons Cucó]], ''Lluita per l'Estatut 1931-1939'' dins ''Autonomies: un sigle en lluita'', [[Història 16]] Extra V, abril de 1978.</ref>
[[Archiu:Crida Dreta Regional Valenciana.jpg|250px|miniaturadeimagen|Crida de creació de Dreta Regional Valenciana.]]
[[Archiu:Crida Dreta Regional Valenciana.jpg|250px|miniaturadeimagen|Crida de creació de Dreta Regional Valenciana en giner de 1930.]]
En les [[eleccions generals espanyoles de 1933|eleccions de 1933]] es presentà com a part de la [[CEDA]], sent, junt en [[Acción Popular (Espanya)|Acción Popular]] el seu component més important, obtenint dos escans en Castelló, un en Valéncia capital, tres en Valéncia provincia, i tres en Alacant; entre ells Lucía i Villalonga, mentres que Simó era el cap dels regidors de la DRV en l'[[Ajuntament de Valéncia]].
En les [[eleccions generals espanyoles de 1933|eleccions de 1933]] es presentà com a part de la [[CEDA]], sent, junt en [[Acción Popular (Espanya)|Acción Popular]] el seu component més important, obtenint dos escans en Castelló, un en Valéncia capital, tres en Valéncia provincia, i tres en Alacant; entre ells Lucía i Villalonga, mentres que Simó era el cap dels regidors de la DRV en l'[[Ajuntament de Valéncia]].
Despuix de la victòria del [[Frente Popular (Espanya)|Frente Popular]] l'[[11 de juliol]] de l'any [[1936]] la seua seu fon incendiada. Durant la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] molts dels seus membres, com la majoria dels de la [[CEDA]], recolzaren la sublevació militar, entre ells Villalonga o Duato, i en acabant molts d'ells varen ocupar importants càrrecs locals del [[Movimiento Nacional|Movimiento]].
Despuix de la victòria del [[Frente Popular (Espanya)|Frente Popular]] l'[[11 de juliol]] de l'any [[1936]] la seua seu fon incendiada. Durant la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] molts dels seus membres, com la majoria dels de la [[CEDA]], recolzaren la sublevació militar, entre ells Villalonga o Duato, i en acabant molts d'ells varen ocupar importants càrrecs locals del [[Movimiento Nacional|Movimiento]].
Manuel Simó fon empresonat a l'escomençar el conflicte i assessinat en [[octubre]] de [[1936]]. No va ocórrer lo mateix en Luis Lucía, que mostrà la seua adhesió inicial a la República, pero fon despuix empresonat i processat, sent condenat a penes de presó. Despuix del triumfo franquiste, fon lliberat, pero poc despuix fon de nou empresonat, esta volta per les autoritats franquistes, i condenat a mort, encara que despuix la seua pena fon commutada.
Manuel Simó fon empresonat a l'escomençar el conflicte i assessinat en [[octubre]] de [[1936]]. No va ocórrer lo mateix en [[Lluís Lucia]], que mostrà la seua adhesió inicial a la República, pero fon despuix empresonat i processat, sent condenat a penes de presó. Despuix del triumfo franquiste, fon lliberat, pero poc despuix fon de nou empresonat, esta volta per les autoritats franquistes, i condenat a mort, encara que despuix la seua pena fon commutada.
==Referències==
== Referències ==
{{listaref}}
{{listaref}}
==Bibliografia==
== Bibliografia ==
*[[Alfons Cucó]], ''El valencianisme polític 1874-1936'', Valéncia, Eds. Garbí (1971).
* [[Alfons Cucó]], ''El valencianisme polític 1874-1936'', Valéncia, Eds. Garbí (1971).
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
[[Categoria:Partits polítics de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Partits polítics de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Valencianisme]]
[[Categoria:Partits polítics d'Espanya desapareguts]]
[[Categoria:Partits polítics d'Espanya desapareguts]]
[[Categoria:Partits polítics de la Segona República Espanyola]]
[[Categoria:Partits polítics de la Segona República Espanyola]]