| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| | + | [[File:Mare de Déu dels Desemparats P1130833.jpg|thumb|rigth|300px|Image de la Basilica de la Mare de Deu en la Seu al costat, en la [[plaça de la Verge]] ([[Valéncia]])]] |
| | + | |
| | '''Basílica''' del [[grec]] ''basiliké stoa''. En el seu orige, el vocable grec dessignava la seu administrativa del juge Archon Basileus; també una estada règia, palau o casa ... digna d'un rei. El vocable ha anat evolucionant a la seua actual accepció. | | '''Basílica''' del [[grec]] ''basiliké stoa''. En el seu orige, el vocable grec dessignava la seu administrativa del juge Archon Basileus; també una estada règia, palau o casa ... digna d'un rei. El vocable ha anat evolucionant a la seua actual accepció. |
| | | | |
| − | Varen ser els romans els que varen estendre esta accepció primitiva a aquells edificis públics que feyen servir indistintament com a tribunal o com a lloc de reunió i contractació, a l'estil del que serien sigles despuix les llonges medievals.
| + | Foren els romans els que varen estendre esta accepció primitiva ad aquells edificis públics que feyen servir indistintament com a tribunal o com a lloc de reunió i contractació, a l'estil del que serien sigles despuix les llonges migevals. |
| | + | |
| | + | El [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), dona les següents definicions per a la paraula '''Basílica''' (Del llatí ''basilĭca'', mat. sign.): |
| | + | |
| | + | * 1.- s. f. Edifici públic romà, compost per una nau central rectangular i generalment més alta que les atres naus laterals, les quals estan dividides per files de columnes; servia als romans com a lloc de reunió o llonja de contractació. |
| | + | * 2.- Rel. Cada una de les tretze iglésies romanes, sèt majors i sis menors, considerades les primeres de la cristiandat i en privilegis especials. Les sèt majors són estacions per a guanyar el jubileu, tenen títul cardenalici i un prelat per vicari. |
| | + | * 3.- Iglésia que, a imitació de les tretze iglésies romanes, goja de determinats privilegis com a conseqüència de diferenciar-se de les atres per la seua antiguetat o unes atres circumstàncies. |
| | | | |
| − | ==Arquitectura== | + | == Arquitectura == |
| | | | |
| | Les basíliques tenien una tipologia arquitectònica pròpia, en superfície rectangular, conectada a l'orient en un hemicicle i en un gran vestíbul nàrtex, per l'atre extrem. La coberta era plana o a dos aigües i albergava una espayosa nau central, sustentada per almenys dos columnates, també, com a mínim, dos naus laterals de menors proporcions. | | Les basíliques tenien una tipologia arquitectònica pròpia, en superfície rectangular, conectada a l'orient en un hemicicle i en un gran vestíbul nàrtex, per l'atre extrem. La coberta era plana o a dos aigües i albergava una espayosa nau central, sustentada per almenys dos columnates, també, com a mínim, dos naus laterals de menors proporcions. |
| Llínea 19: |
Llínea 27: |
| | La Santa Seu otorga a perpetuïtat esta distinció, en la solicitut prèvia del bisbe del lloc, tenint en conte la rellevància històrica, magnificència artística i importància per la devoció del temple en qüestió. | | La Santa Seu otorga a perpetuïtat esta distinció, en la solicitut prèvia del bisbe del lloc, tenint en conte la rellevància històrica, magnificència artística i importància per la devoció del temple en qüestió. |
| | | | |
| − | ==Obligacions== | + | == Obligacions == |
| | | | |
| | Les obligacions principals que es contrauen des d'eixe moment són les de mantindre el Cult constant, perseverar en l'administració dels sacraments, especialment els de la Penitència i Eucaristia, i créixer en la Caritat. | | Les obligacions principals que es contrauen des d'eixe moment són les de mantindre el Cult constant, perseverar en l'administració dels sacraments, especialment els de la Penitència i Eucaristia, i créixer en la Caritat. |
| | | | |
| − | ==Privilegis== | + | == Privilegis == |
| | | | |
| | Com a signe extern del títul, les basíliques poden usar en el seu escut les armes pontifícies i, en les principals cerimònies, el pabelló borgià, el tintinábul, aixina com la capa magna capitular. | | Com a signe extern del títul, les basíliques poden usar en el seu escut les armes pontifícies i, en les principals cerimònies, el pabelló borgià, el tintinábul, aixina com la capa magna capitular. |
| | | | |
| − | ==Enllaços externs== | + | == Enllaços externs == |
| − | *[http://www.basilicadesamparados.org/indice.htm Basilisa de la Mare de Deu dels Desamparats] | + | {{DGLV|Basílica}} |
| | + | * [http://www.basilicadesamparados.org Basilica de la Mare de Deu dels Desamparats] |
| | | | |
| − | [[Categoria.Religió]][[Categoria:Cultura]] | + | [[Categoria:Religió]] |
| | + | [[Categoria:Cultura]] |
| | + | [[Categoria:Arquitectura]] |
| | + | [[Categoria:Basíliques]] |