Diferència entre les revisions de "Idiomes d'Espanya"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 20 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image: | [[Image:Lenguas cooficiales en España.png|300px|thumb|<center>Mapa dels idiomes cooficials d'Espanya</center>]] | ||
En [[Espanya]] es parlen diverses [[vernàcul|llengües vernàcules]]. L'[[idioma espanyol|espanyol o castellà]], [[idioma oficial]] en tot el país, és la [[llengua materna]] predominant en quasi totes les [[Comunitat autònoma|comunitats autònomes]] d'Espanya. Sis de les dèsset comunitats autònomes d'Espanya tenen ademés, junt en el castellà, atres llengües com cooficials. El [[bilingüisme]] en distints graus i en distintes situacions comunicatives entre el castellà i una atra llengua és una pràctica habitual per part de molts dels espanyols que residixen en alguna d'estes comunitats autònomes. | En [[Espanya]] es parlen diverses [[vernàcul|llengües vernàcules]]. L'[[idioma espanyol|espanyol o castellà]], [[idioma oficial]] en tot el país, és la [[llengua materna]] predominant en quasi totes les [[Comunitat autònoma|comunitats autònomes]] d'Espanya. Sis de les dèsset comunitats autònomes d'Espanya tenen ademés, junt en el castellà, atres llengües com cooficials. El [[bilingüisme]] en distints graus i en distintes situacions comunicatives entre el castellà i una atra llengua és una pràctica habitual per part de molts dels espanyols que residixen en alguna d'estes comunitats autònomes. | ||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
=== Castellà === | === Castellà === | ||
{{AP|Idioma castellà}} | {{AP|Idioma castellà}} | ||
L'Espanyol o Castellà és una llengua romanç del grup ibèric. És u dels sis idiomes oficials de la [[ONU]] i, | L'Espanyol o Castellà és una llengua romanç del grup ibèric. És u dels sis idiomes oficials de la [[ONU]] i, despuix del chinenc mandarí, es la llengua més parlada del món pel número de parlants que la tenen com a llengua materna. És també idioma oficial en vàries de les principals organisacions polític.econòmiques internacional (UE, UA, OEA, OEI, TLCAN, UNASUR, CARICOM, i el Tractat antàrtic, entre atres). Lo parlen com primera i segona llengua entre 450 i 500 millons de persones, poguent ser la segona llengua més parlada considerant els que lo parlen com a primera i segona llengua. Per atre costat, el castellà és el segon idioma més estudiat en el món despuix de l'[[anglés]], en com a mínim 17,8 millons d'estudiants, si be atres fonts indiquen que se superen els 46 millons d'estudiants distribuïts en 90 països. | ||
=== Valencià === | === Valencià === | ||
{{AP|Idioma valencià}} | {{AP|Idioma valencià}} | ||
[[Image: | [[Image:Extensió del valencià.png|thumb|right|10|<center>Extensió del '''valencià'''</center>]] | ||
El valencià és una llengua romanç parlada per més de 2 millons de persones en la [[Comunitat Valenciana]]. Es oficial segons l'artícul 7.1 de l'[[Estatut d’Autonomia Valencià]], junt al castellà i està inclosa en la Ratificació espanyola de la Carta Europea de Llengües Minoritàries calificada com a Idioma amenaçat per ser un idioma discriminat i perseguit en la Comunitat Valenciana[1]. | El valencià és una llengua romanç parlada per més de 2 millons de persones en la [[Comunitat Valenciana]]. Es oficial segons l'artícul 7.1 de l'[[Estatut d’Autonomia Valencià]], junt al castellà i està inclosa en la Ratificació espanyola de la Carta Europea de Llengües Minoritàries calificada com a Idioma amenaçat per ser un idioma discriminat i perseguit en la Comunitat Valenciana[1]. | ||
=== Gallec === | === Gallec === | ||
{{AP|Idioma gallec}} | {{AP|Idioma gallec}} | ||
El gallec (galego en gallec) és la llengua pròpia de [[Galícia]], a on és oficial junt al castellà. Està molt emparentat en el Portugués, en el que formà unitat llingüística (galaicoportugués) durant l'Edat Mija. Diferents entitats culturals defenen el idioma gallec com a varietat diatòpica del diasistema llingüístic gallec-luso-africà-brasileny. | |||
El gallec (galego en gallec) és la llengua pròpia de [[Galícia]], a on és oficial junt al castellà. Està molt emparentat en el Portugués, en el que formà unitat llingüística (galaicoportugués) durant l'Edat Mija. Diferents entitats culturals defenen el idioma gallec com a varietat diatòpica del diasistema llingüístic gallec-luso-africà-brasileny. | |||
=== Català === | === Català === | ||
{{AP|Idioma català}} | {{AP|Idioma català}} | ||
El català (''català'' o ''llengua catalana'' en català) és una llengua romanç parlada per 4,4 millons de persones. | El català (''català'' o ''llengua catalana'' en català) és una llengua romanç parlada per 4,4 millons de persones. | ||
És la segona més parlada de Catalunya, a on és superada pel castellà tant com llengua materna, d'identificació i habitual segons les senyes de l'Institut d'Estadística de Catalunya 2008.[1] | És la segona més parlada de Catalunya, a on és superada pel castellà tant com llengua materna, d'identificació i habitual segons les senyes de l'Institut d'Estadística de Catalunya 2008.[1] | ||
=== Eusquera === | === Eusquera === | ||
{{AP|Idioma vasc}} | {{AP|Idioma vasc}} | ||
[[Image: | [[Image:Dialectos euskera.png|thumb|right|150|<center>Extensió del '''eusquera'''</center>]] | ||
L'Eusquera, euskera, vascuence, vasc, èuscar, vascongat, lingua navarrorum o aquità (estos dos | L'Eusquera, euskera, vascuence, vasc, èuscar, vascongat, lingua navarrorum o aquità (estos dos últims térmens antiquats) i euskara en eusquera ademés de varietats dialectals com eskuara o üskara és una llengua aïllada (sense relació en ninguna família de llengües del món) i es considera la única preindoeuropea supervivent en [[Europa]] occidental, i per tant, la d'arrels més antigues d'esta regió i entre les més longeves de les llengües europees. | ||
=== Aranés === | === Aranés === | ||
| Llínea 35: | Llínea 33: | ||
=== Aragonés === | === Aragonés === | ||
{{AP|Idioma aragonés}} | {{AP|Idioma aragonés}} | ||
L'Aragonés és un idioma romànic de la [[Península Ibèrica]], parlat actualment per unes 75.000 persones; 15.000 en la zona nort d'Aragó (Jacetania, Alt Gàllego, el Sobrarbe i Ribagorça), en la província d'Osca i 60.000 en la zona oriental d'Aragó (Ribagorça, La Llitera, Baix Cinca, Baix Aragó-Casp i Matarranya). Es parla també, una miqueta | L'Aragonés és un idioma romànic de la [[Península Ibèrica]], parlat actualment per unes 75.000 persones; 15.000 en la zona nort d'Aragó (Jacetania, Alt Gàllego, el Sobrarbe i Ribagorça), en la província d'Osca i 60.000 en la zona oriental d'Aragó (Ribagorça, La Llitera, Baix Cinca, Baix Aragó-Casp i Matarranya). Es parla també, una miqueta més castellanisat, en atres comarques del nort d'Aragó. | ||
=== Asturià === | === Asturià === | ||
| Llínea 48: | Llínea 46: | ||
{{AP|El Carche}} | {{AP|El Carche}} | ||
{{AP|Idioma valencià}} | {{AP|Idioma valencià}} | ||
Encara que el valencià és oficial en [[Comunitat Valenciana|Valéncia]] que és on més parlants té, en la comarca natural del Carche ([[Regió de Múrcia]]) on també se parla valencià encara no ha segut oficialisat. | Encara que el valencià és oficial en [[Comunitat Valenciana|Valéncia]] que és a on més parlants té, en la comarca natural del Carche ([[Regió de Múrcia]]) on també se parla valencià encara no ha segut oficialisat. | ||
=== Gallec en Lleó === | === Gallec en Lleó === | ||
{{AP|Província de Lleó}} | {{AP|Província de Lleó}} | ||
{{AP|Idioma gallec}} | {{AP|Idioma gallec}} | ||
El gallec ademés de Galícia també és parlat en certes regions de la província de Lleó on encara que està reconegut, no és oficial. | El gallec ademés de Galícia també és parlat en certes regions de la província de Lleó a on encara que està reconegut, no és oficial. | ||
[[Categoria:Idiomes]] | [[Categoria:Idiomes]] | ||