| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | [[Image:Vicente martin y soler.jpg|thumb|Vicent Martín i Soler]] | + | {{Biografia| |
| − | '''Vicent Martín i Soler''' ([[Valéncia]], [[2 de maig]] de [[1754]] - † [[Sant Petersburc]], [[30 de giner]] de [[1806]]) fon un compositor [[Comunitat Valenciana|valencià]] de reconegut prestigi internacional. Nomenat popularment ''Martini el Spagnolo'' o el ''[[Mozart]] valencià'', fon conegut principalment com a autor de [[òpera|òperes]] i [[ballet]]s. | + | | nom = Vicent Martín i Soler |
| | + | | image = [[Image:Vicente martin y soler.jpg|thumb|Vicent Martín i Soler]] |
| | + | | peu = |
| | + | | nacionalitat = [[Regne de Valéncia|Valenciana]] |
| | + | | ocupació = Músic i compositor. |
| | + | | data_naix = [[2 de maig]] de [[1754]] |
| | + | | lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] |
| | + | | data_mort = [[30 de giner]] de [[1806]] |
| | + | | lloc_mort = [[Sant Petersburc]], [[Rússia]] |
| | + | }} |
| | + | '''Vicent Martín i Soler''' ([[Valéncia]], [[2 de maig]] de [[1754]] - † [[Sant Petersburc]], [[Rússia]], [[30 de giner]] de [[1806]]) fon un músic i compositor [[Regne de Valéncia|valencià]] de reconegut prestigi internacional. Nomenat popularment ''Martini el Spagnolo'' o el ''[[Mozart]] valencià'', fon conegut principalment com a autor d'[[òpera|òperes]] i [[ballet|ballets]]. |
| | | | |
| | == Carrera == | | == Carrera == |
| Llínea 9: |
Llínea 19: |
| | Pero l'esposa de l'embaixador espanyol en [[Viena]] el va invitar a traslladar-se a esta ciutat, i per a la cort vienesa va representar una òpera còmica en [[1785]]. En [[Viena]] va conseguir un gran èxit, aixina que es va establir allí i va compondre òperes sobre texts de [[Lorenzo da Ponte]], en qui va entaular una gran amistat, com ''Una cosa rara, ossia Bellezza ed onestà'', ''l'arbore doní Diana'' o ''Iltre Burbero doní buon cuore''. En [[Viena]] va conéixer ademés l'obra de [[Wolfgang Amadeus Mozart|Mozart]] i [[Antonio Salieri|Salieri]]. La seua òpera ''Una cosa rara'' va arribar a reposar-se 55 vegades en pocs anys i fon un dels seus majors èxits; de fet, una melodia del final del primer acte fon usada per Mozart en el segon acte del seu ''El senyor Giovanni'', precisament en l'escena del banquet. A l'any següent va tornar a collir grans aplaudiments en el seu ''l'arbore doní Diana'', que entre [[1787]] i [[1792]] va rebre de 65 a 70 representacions en el [[Burgtheater]] de [[Viena]], de manera que fon una de les òperes en [[italià]] més representades de l'época. | | Pero l'esposa de l'embaixador espanyol en [[Viena]] el va invitar a traslladar-se a esta ciutat, i per a la cort vienesa va representar una òpera còmica en [[1785]]. En [[Viena]] va conseguir un gran èxit, aixina que es va establir allí i va compondre òperes sobre texts de [[Lorenzo da Ponte]], en qui va entaular una gran amistat, com ''Una cosa rara, ossia Bellezza ed onestà'', ''l'arbore doní Diana'' o ''Iltre Burbero doní buon cuore''. En [[Viena]] va conéixer ademés l'obra de [[Wolfgang Amadeus Mozart|Mozart]] i [[Antonio Salieri|Salieri]]. La seua òpera ''Una cosa rara'' va arribar a reposar-se 55 vegades en pocs anys i fon un dels seus majors èxits; de fet, una melodia del final del primer acte fon usada per Mozart en el segon acte del seu ''El senyor Giovanni'', precisament en l'escena del banquet. A l'any següent va tornar a collir grans aplaudiments en el seu ''l'arbore doní Diana'', que entre [[1787]] i [[1792]] va rebre de 65 a 70 representacions en el [[Burgtheater]] de [[Viena]], de manera que fon una de les òperes en [[italià]] més representades de l'época. |
| | | | |
| − | Més avant, en [[1788]], va acceptar l'oferta de [[Caterina II de Rusia|Catalina II]] per a ser compositor de la cort en [[Sant Petersburc]], a on va compondre noves òperes, algunes d'elles en [[rus]] i de tema cervantí com ''El desgraciat héroe Kosmetovich'' ([[1789]], llibret escrit en part per Catalina la Gran i de certes connotacions polítiques, ya que tractava de ridiculisar a [[Gustau III]] de [[Suècia]]), i, despuix d'un breu intent d'instalar-se en [[Londres]], a on va estar entre [[1793]] i [[1796]] i va representar en èxit ''La capricciosa corretta'', sempre en llibret del seu amic Da Ponte. Com vullga que les següents no varen tindre èxit, va tornar a [[Sant Petersburc]], a on es va dedicar en exclusiva a l'ensenyança i va abandonar la composició; allí va morir. | + | Més avant, en [[1788]], va acceptar l'oferta de [[Caterina II de Rússia|Catalina II]] per a ser compositor de la cort en [[Sant Petersburc]], a on va compondre noves òperes, algunes d'elles en [[rus]] i de tema cervantí com ''El desgraciat héroe Kosmetovich'' ([[1789]], llibret escrit en part per Catalina la Gran i de certes connotacions polítiques, ya que tractava de ridiculisar a [[Gustau III]] de [[Suècia]]), i, despuix d'un breu intent d'instalar-se en [[Londres]], a on va estar entre [[1793]] i [[1796]] i va representar en èxit ''La capricciosa corretta'', sempre en llibret del seu amic Da Ponte. Com vullga que les següents no varen tindre èxit, va tornar a [[Sant Petersburc]], a on es va dedicar en exclusiva a l'ensenyança i va abandonar la composició; allí va morir. |
| | | | |
| | == Obra == | | == Obra == |
| − | La seua música fon molt apreciada pels seus contemporàneus; va compondre més de trenta òperes i una vintena de ballets per a teatres del major ranc: el Sant Carlo de Nàpols, el Burgtheater de [[Viena]], el [[Ermitage]] de Sant Petersburg, el King'S Theatre de Londres... Les seues obres varen ser interpretades pels majors cantants del moment, com el castrato [[Luigi Marchesi]], els tenors [[Giovanni Ansani]] i [[Michael Kelly]], les sopranos [[Maria Balducci]], [[Luisa Todi]] o [[Nancy Storace]], i els seus ballets varen meréixer la coreografia de [[Charles Lepicq]] o [[Domenico Rossi]]. Va tindre a la seua disposició als millors llibretistes del seu temps, com Pietro Metastasio o Da Ponte, i fon el músic predilecte de la major part dels soberans del seu temps: [[Carles IV]], [[Josep II]], [[Caterina II de Rúsia]]. | + | La seua música fon molt apreciada pels seus contemporàneus; va compondre més de trenta òperes i una vintena de ballets per a teatres del major ranc: el Sant Carlo de Nàpols, el Burgtheater de [[Viena]], el [[Ermitage]] de Sant Petersburg, el King'S Theatre de Londres... Les seues obres varen ser interpretades pels majors cantants del moment, com el castrato [[Luigi Marchesi]], els tenors [[Giovanni Ansani]] i [[Michael Kelly]], les sopranos [[Maria Balducci]], [[Luisa Todi]] o [[Nancy Storace]], i els seus ballets varen meréixer la coreografia de [[Charles Lepicq]] o [[Domenico Rossi]]. Va tindre a la seua disposició als millors llibretistes del seu temps, com Pietro Metastasio o Da Ponte, i fon el músic predilecte de la major part dels soberans del seu temps: [[Carles IV]], [[Josep II]], [[Caterina II de Rússia]]. |
| | | | |
| | En quant a estil, la seua música correspon al classicisme vienés: dolç i plena de gràcia mercé al predomini de la [[melodia]], l'estructura a tres veus i la periodicitat del [[frasegeu]] i de la forma. Moltes de les seues melodies tenen un caràcter pastoral en quant que presentaven un metro de [[contradansa]] (en 6/8). Durant la seua carrera va compondre principalment òperes líriques, moltes de les quals varen conseguir en el seu temps èxits resonants. La culminació de la seua carrera la va conseguir en Viena en tres drames jocosos en llibret de Da Ponte: ''Iltre burbero doní buon cuore'' ([[1786]]), ''Una cosa rara'' ([[1786]]) i ''l'arbore doní Diana'' ([[1787]]), que hui en dia són rarament representades, encara que se solen citar ''Il tutore burlato'', ''Una cosa rara'' i ''La scuola dei maritati''. | | En quant a estil, la seua música correspon al classicisme vienés: dolç i plena de gràcia mercé al predomini de la [[melodia]], l'estructura a tres veus i la periodicitat del [[frasegeu]] i de la forma. Moltes de les seues melodies tenen un caràcter pastoral en quant que presentaven un metro de [[contradansa]] (en 6/8). Durant la seua carrera va compondre principalment òperes líriques, moltes de les quals varen conseguir en el seu temps èxits resonants. La culminació de la seua carrera la va conseguir en Viena en tres drames jocosos en llibret de Da Ponte: ''Iltre burbero doní buon cuore'' ([[1786]]), ''Una cosa rara'' ([[1786]]) i ''l'arbore doní Diana'' ([[1787]]), que hui en dia són rarament representades, encara que se solen citar ''Il tutore burlato'', ''Una cosa rara'' i ''La scuola dei maritati''. |
| | | | |
| − | === Operes === | + | === Òperes === |
| | Es conserven 21 òperes de Martín i Soler. L'any i la ciutat es referixen a la primera representació: | | Es conserven 21 òperes de Martín i Soler. L'any i la ciutat es referixen a la primera representació: |
| | | | |
| Llínea 70: |
Llínea 80: |
| | == Cinematografia == | | == Cinematografia == |
| | * Se ha rodat fa poc temps '''Una cosa rara''' de Miguel Perelló, un film per a [[televisió]], protagonisat per [[Toni Cantó]] i rodat a cavall entre la [[Comunitat Valenciana]] i [[Sant Petersburc]]. Es tracta d'una 'biopic' que enllaça les diverses etapes de la vida del compositor utilisant una història d'amor com a fil que les encadena. El seu estreno fon a principis de [[2009]]. | | * Se ha rodat fa poc temps '''Una cosa rara''' de Miguel Perelló, un film per a [[televisió]], protagonisat per [[Toni Cantó]] i rodat a cavall entre la [[Comunitat Valenciana]] i [[Sant Petersburc]]. Es tracta d'una 'biopic' que enllaça les diverses etapes de la vida del compositor utilisant una història d'amor com a fil que les encadena. El seu estreno fon a principis de [[2009]]. |
| − | | + | |
| | == Referències == | | == Referències == |
| | * [https://www.lasprovincias.es/valencia/20080123/local/vida-ocio/martini-valenciano-pelicula-200801231744.html «La vida y la música 'apasionadas' de Martín y Soler llegan por primera vez al cine». Las Provincias. 23 de enero de 2008] | | * [https://www.lasprovincias.es/valencia/20080123/local/vida-ocio/martini-valenciano-pelicula-200801231744.html «La vida y la música 'apasionadas' de Martín y Soler llegan por primera vez al cine». Las Provincias. 23 de enero de 2008] |
| Llínea 81: |
Llínea 91: |
| | | | |
| | == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
| − | *[http://www.goldbergweb.com/es/magazine/composers/2004/08/23337.php Articul sobre Martín i Soler] | + | {{Commonscat|Vicente Martín y Soler}} |
| − | *[http://www.orfeoed.com/especiales/soler.Aspe Portal consagrat a Vicente Martín i Soler] | + | |
| − | *[http://www.opusmúsica.com/027/martin.Html Vicente Martín i Soler. Un músic espanyol en el classicisme europeu] | + | * [http://www.goldbergweb.com/es/magazine/composers/2004/08/23337.php Articul sobre Martín i Soler] |
| − | *[http://imslp.org/wiki/Category:Mart%C3%ADn_y_Soler,_Vicente Portal de partitures lliures, Vicente Martín y Soler] | + | * [http://www.orfeoed.com/especiales/soler.Aspe Portal consagrat a Vicente Martín i Soler] |
| | + | * [http://www.opusmúsica.com/027/martin.Html Vicente Martín i Soler. Un músic espanyol en el classicisme europeu] |
| | + | * [http://imslp.org/wiki/Category:Mart%C3%ADn_y_Soler,_Vicente Portal de partitures lliures, Vicente Martín y Soler] |
| | | | |
| | [[Categoria:Biografies]] | | [[Categoria:Biografies]] |
| Llínea 96: |
Llínea 108: |
| | [[Categoria:Naixcuts en 1754|Martin i Soler, Vicente]] | | [[Categoria:Naixcuts en 1754|Martin i Soler, Vicente]] |
| | [[Categoria:Difunts en 1806|Martin i Soler, Vicente]] | | [[Categoria:Difunts en 1806|Martin i Soler, Vicente]] |
| | + | [[Categoria:Sigle XVIII]] |