Diferència entre les revisions de "Propietat intelectual"

mSense resum d'edició
Sense resum d'edició
 
(No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 5: Llínea 5:
== Història ==
== Història ==
    
    
L'història de la propietat intelectual està estretament vinculada als diversos canvis tecnològics ocorreguts en l'història de la humanitat. La propietat intelectual no ha estat sempre reconeguda; va ser en [[Anglaterra]], al [[sigle XVII]], quan va ser reconegut per primera vegada el [[copyright]] com un [[dret]] inherent a la creació lliterària. I més tart, se va estendre al restant de treballs resultants de l'intelecte. Per això, el sistema actual de protecció de la propietat intelectual és el resultat directe de l'invenció de l'[[imprenta]] de [[Gutenberg]], i ha segut modelat posteriorment per l'aparició de la [[fotografia]], el [[cine]], els vídeos domèstics, etc.  
L'història de la propietat intelectual està estretament vinculada als diversos canvis tecnològics ocorreguts en l'història de la humanitat. La propietat intelectual no ha estat sempre reconeguda; va ser en [[Anglaterra]], en el [[sigle XVII]], quan va ser reconegut per primera vegada el [[copyright]] com un [[dret]] inherent a la creació lliterària. I més tart, se va estendre al restant de treballs resultants de l'intelecte. Per això, el sistema actual de protecció de la propietat intelectual és el resultat directe de l'invenció de l'[[imprenta]] de [[Gutenberg]], i ha segut modelat posteriorment per l'aparició de la [[fotografia]], el [[cine]], els vídeos domèstics, etc.  


L'aparició d'[[Internet]] ha segut l'últim revulsiu al qual ha estat somés el sistema del [[dret d'autor]], propiciant l'aparició de noves normes a tots els nivells per a assegurar la protecció dels [[dret d'autor|drets d'autor]] davant la tecnologia digital, i assegurar la seua supervivència.
L'aparició d'[[Internet]] ha segut l'últim revulsiu al qual ha estat somés el sistema del [[dret d'autor]], propiciant l'aparició de noves normes a tots els nivells per a assegurar la protecció dels [[dret d'autor|drets d'autor]] davant la tecnologia digital, i assegurar la seua supervivència.
Llínea 21: Llínea 21:
== Propietat intelectual en el sigle XX ==
== Propietat intelectual en el sigle XX ==


El [[sigle XX]] fon el sigle del [[copyright]], els drets d'autor i les patents. Despuix de celebrar-se la convenció de [[Berna]] en [[1886]], en [[1893]] se va fundar el BIRPI (Bordeaux internationaux réunis pour la protection de la propriété intellectuelle), actualment conegut en el nom de [[OMPI]] (Organisació Mundial de la Propietat Intelectual). Per estes dates varen aparéixer les primeres associacions de drets d'autor com la [[SGAE]], en [[1899]] quan es va crear va eixir en el nom de SAE.
El [[sigle XX]] fon el sigle del [[copyright]], els drets d'autor i les patents. Despuix de celebrar-se la convenció de [[Berna]] en l'any [[1886]], en [[1893]] se va fundar el BIRPI (Bordeaux internationaux réunis pour la protection de la propriété intellectuelle), actualment conegut en el nom de [[OMPI]] (Organisació Mundial de la Propietat Intelectual). Per estes dates varen aparéixer les primeres associacions de drets d'autor com la [[SGAE]], en [[1899]] quan es va crear va eixir en el nom de SAE.
En la segona mitat del sigle, en l'esclat industrial de la música i l'universalisació del mercat audiovisual concentrat en els [[EUA]], se va dur a terme l'homologació internacional de la propietat intelectual.
En la segona mitat del sigle, en l'esclat industrial de la música i l'universalisació del mercat audiovisual concentrat en els [[EUA]], se va dur a terme l'homologació internacional de la propietat intelectual.


Llínea 84: Llínea 84:
== Crítiques a la propietat intelectual ==
== Crítiques a la propietat intelectual ==


Autors com Stephan Kinsella, Juliol Cole, Alfredo Bullard o Enrique Pasquel sostenen que els drets de propietat intelectual no són necessaris per a promoure la creativitat i l'alvanç científic i imponen costs molt alts per a la societat. Per eixemple, incentiven costosos litigis judicials i desincentiven la creació de més coneiximent una volta que el creador té el monopoli del dret de propietat intelectual.
Autors com Stephan Kinsella, Juliol Cole, Alfredo Bullard o Enrique Pasquel sostenen que els drets de propietat intelectual no són necessaris per a promoure la creativitat i l'alvanç científic i imponen costs molt alts per a la societat. Per eixemple, incentiven costosos litigis judicials i desincentiven la creació de més coneiximent una volta que el creador té el monopoli del dret de propietat intelectual.
 
 
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
* [http://www.juandemariana.org/tema/61/propiedad/intelectual/ Propietat intelectual], selecció d'artículs de l'Institut Juan de Mariana
* [http://www.juandemariana.org/tema/61/propiedad/intelectual/ Propietat intelectual], selecció d'artículs de l'Institut Juan de Mariana