Diferència entre les revisions de "Aton"
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació d'Aton '''Atón''' (el nom del qual significa ‘tot’ o ‘completʼ en egipcíac) es creu que era una Deu|dei…» |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 5 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Aten.svg|thumb|250px|Representació d'Aton]] | [[File:Aten.svg|thumb|250px|Representació d'Aton]] | ||
'''Atón''' (el nom del qual significa ‘tot’ o ‘completʼ en egipcíac) es creu que era una [[Deu|deitat]] solar de l'[[Antic Egipte]] que representava al disc solar en el firmament. Es considerava, en la [[mitologia egipcíaca]], l'esperit que encorajava la vida en la Terra. El | '''Atón''' (el nom del qual significa ‘tot’ o ‘completʼ en egipcíac) es creu que era una [[Deu|deitat]] solar de l'[[Antic Egipte]] que representava al disc solar en el firmament. Es considerava, en la [[mitologia egipcíaca]], l'esperit que encorajava la vida en la Terra. El [[faraó]] [[Akenatón]], en el decurs del seu regnat, va venerar a Atón pretenent-ho com a divinitat única i exclusiva. | ||
En els primers mits sobre la creació d'Egipte s'afirma que ell és el creador suprem. | En els primers mits sobre la creació d'Egipte s'afirma que ell és el creador suprem. | ||
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
Va ser identificat en [[Tot]], en la seua forma nocturna, cridant-li Atón d'Argent. | Va ser identificat en [[Tot]], en la seua forma nocturna, cridant-li Atón d'Argent. | ||
En els nou primers anys del periodo amarniense, Atón és identificat en Ra-Horajti i Shu com a símbol de llum, sent [[Ra]], Sobirà d'Ajti, actiu en Ajet. Ra va poder ser l'essència del Disc Solar, a la que es fusionarà el rei, que és | En els nou primers anys del periodo amarniense, Atón és identificat en Ra-Horajti i Shu com a símbol de llum, sent [[Ra]], Sobirà d'Ajti, actiu en Ajet. Ra va poder ser l'essència del Disc Solar, a la que es fusionarà el rei, que és nomenat Ua-en-Ra, U''n en Ra'' o ''El seu cos és Atón''. | ||
== El cult a Atón == | == El cult a Atón == | ||
[[File:La salle dAkhenaton (1356-1340 av J.C.) (Musée du Caire) (2076972086). | [[File:La salle dAkhenaton (1356-1340 av J.C.) (Musée du Caire) (2076972086).jpg|thumb|250px|Ajenaton i la seua família adorant a Aton]] | ||
El cult a Atón data de l'Imperi Nou d'Egipte. [[Tutmosis IV]] i [[Amenhotep III]] li havien rendit veneració, convertint-se en cult monoteiste, o preferentment henoteísta, durant la reforma religiosa del faraó [[Amenhotep IV]], qui va canviar el seu nom pel | El cult a Atón data de l'Imperi Nou d'Egipte. [[Tutmosis IV]] i [[Amenhotep III]] li havien rendit veneració, convertint-se en cult monoteiste, o preferentment henoteísta, durant la reforma religiosa del faraó [[Amenhotep IV]], qui va canviar el seu nom pel d'[Ajenatón, ''Resplandor d'Atón'' o ''Útil a Atón'', en el [[sigle XIV a. C.]] | ||
El seu principal temple estava en la ciutat d'Ajetatón, en l'actual Amarna. L'Himne a Atón, gravat en un mur de la tomba d'[[Ai]], i escrit per Ajenatón, és un de les més bells exponents lliteraris de la cultura egipcíaca. | El seu principal temple estava en la ciutat d'Ajetatón, en l'actual Amarna. L'Himne a Atón, gravat en un mur de la tomba d'[[Ai]], i escrit per Ajenatón, és un de les més bells exponents lliteraris de la cultura egipcíaca. | ||
Quan s'estudia profundament la nova religió d'Ajenatón, lo primer que s'observa és una lluita obstinada per no deixar-la exclusivament en mans dels sacerdots. Solament existix un màxim representant de la mateixa: el | Quan s'estudia profundament la nova religió d'Ajenatón, lo primer que s'observa és una lluita obstinada per no deixar-la exclusivament en mans dels sacerdots. Solament existix un màxim representant de la mateixa: el faraó en fer-se cridar sum sacerdot de Ra-harajti, “Aquell que es regocija en l'horisó”. | ||
Gran part del clero, en perdre els seus privilegis, es va opondre al cult preferent a Atón i els egipcíacs varen seguir venerant als seus antics deus per a demanar-los protecció de les malalties o la resolució de les seues necessitats més apressants. Es va tractar de crear un nou cult més senzill a Atón, pero no va deixar de ser més abstracte i intelectual. | Gran part del clero, en perdre els seus privilegis, es va opondre al cult preferent a Atón i els egipcíacs varen seguir venerant als seus antics deus per a demanar-los protecció de les malalties o la resolució de les seues necessitats més apressants. Es va tractar de crear un nou cult més senzill a Atón, pero no va deixar de ser més abstracte i intelectual. | ||
Despuix de la mort de Ajenatón es va tornar paulatinament a la situació anterior i, posteriorment, es va abandonar Ajetatón (Amarna) i, a l'ascensió de la [[Dinastia XIX]], es va pretendre borrar tot vestigi de l'aventura teocràtica d'Amarna. | Despuix de la mort de Ajenatón es va tornar paulatinament a la situació anterior i, posteriorment, es va abandonar Ajetatón (Amarna) i, a l'ascensió de la [[Dinastia XIX]], es va pretendre borrar tot vestigi de l'aventura teocràtica d'Amarna. | ||
== Referències == | == Referències == | ||
* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9 | * Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9 | ||
| Llínea 43: | Llínea 43: | ||
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson | * Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson | ||
==Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3 | * Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3 | ||
