|
|
| (No es mostren 26 edicions intermiges d'11 usuaris) |
| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| El '''pa''' és un [[aliment bàsic]] que forma part de la dieta tradicional en [[Europa]], [[Orient Mitjà]], [[Índia]] i [[Amèrica]]. Se sol preparar per mig del enfornat d'una [[massa (aliment)|massa]] elaborada fonamentalment en [[farina]] de [[cereal]]s, [[Sal (condiment)|sal]] i [[aigua]]. La mescla a vegades sol contindre [[rent]]s perque [[fermentació|fermente]] la massa i siga més esponjosa i tendra.<ref name="Beth">{{cita libro |apellidos= Hensperger|nombre=Beth |coautores= Chuck Williams, Noel Barnhurst |título= Bread |edición= 1ª |año= 2002 |editorial= Simon & Schuster Source |idioma= inglés|isbn= 978-0743228374}}</ref> El [[cereal]] més utilisat per a l'elaboració del pa és la farina de [[forment]], també s'utilisa el [[centeno]], la [[ordi]], el [[dacsa]], el [[arròs]]. Hi ha molts tipos de pa que poden contindre atres ingredients, com [[greix]]s de diferents tipos ([[cansalada]], [[manteca]], [[oli d'oliva]]), [[ous]], [[sucre]], [[espècies]], [[fruites]], [[fruita seca|fruites seques]] (com per eixemple [panses), [[verdures]] (com [[ceba]]s), [[fruites seques]] o [[llavor]]s diverses.
| | [[File:Pan de aceite y pan redondo.jpg|thumb|250px|]] |
|
| |
|
| L'adicció de la [[rent]] provoca la [[fermentació alcohòlica|fermentació]] de la massa abans de l'enfornat, i com a conseqüència li proporciona un volum i una esponjositat degut a la producció de chicotetes bambolles de [[diòxit de carbono]] (CO<sub>2</sub>) que es queden immerses entre la massa humida de la farina. Al pa elaborat sense l'ocupació de rent se'l nomena [[Pa àzim|àzim]], i que per això no té l'esponjositat típica dels pans "unflats" o "llevats". És molt possible que les elaboracions més primitives de pa no portaren rent, i la farina consistira en grans |toscament mòlts mesclats en aigua que es deixaven secar al sol o que acabaven entre les cendres d'un foc.<ref name="McGee">{{cita libro |apellidos= McGee |nombre= Harold |enlaceautor= Harold McGee |título= On Food and Cooking: The Science and Lore of the Kitchen |edición= 2ª |año= 2004 |editorial= Scribner |ubicación= Nueva York |idioma= inglés |isbn= 0-684-80001-2}}</ref> Els [[pa pla|panes plans]], molt populars en algunes cultures, és molt possible que siguen els més antics.<ref name="Six" /> Una variant del pa en denominació pròpia són les [[gallete]]s i els [[pastiç]]os que posseïxen diferents masses ensucrades, és molt possible que sorgiren del coneiximent forner com una necessitat fer pans "més portables" i nutritius.<ref name="Bernard">{{cita libro |apellidos= Dupaigne |nombre= Bernard |título= The History of Bread |edición= 1ª |año= 1999 |editorial= Harry N. Abrams, Inc. |idioma= inglés |isbn= 0810934388}}</ref> A la massa se li pot donar diferents formes a causa de l'ocupació de diversos [[mole]]s i [[tècniques de pastat de pa|tècniques de pastat]]: d'esta manera hi ha les [[baguette|barres]], les [[trena]]s, els rodanches, etc.
| | El '''pa''' és un [[aliment bàsic]] que forma part de la dieta tradicional en [[Europa]], [[Orient Mig]], [[Índia]] i [[Amèrica]]. |
|
| |
|
| El pa ha sigut tan important en la [[alimentació humana]] que es considera com [[sinònim]] de [[aliment]] en moltes cultures, no obstant participa en molts [[ritual]]s religiosos i socials: com el [[matzoh]] en la [[Pésaj|Pasqua judia], la [[hòstia]] en la [[Eucaristia|eucaristia cristiana]], el rito de Benvinguda dels pobles eslaus que involucra el [[pa i sal|pa i la sal]], etcétera. Antigament en les zones rurals el pa era elaborat en els [[famílies|núcleus familiars]] i a poc a poc l'establiment per a dispensar el pa, el [[forn]], ha anat cobrant importància en les zones [[ciutat|urbanes]].<ref name="Six">{{cita libro |apellidos= H. E. |nombre= Jacob |título= Six Thousand Years of Bread: Its Holy and Unholy History |edición= 1ª |año= 1997 |editorial= The Lyons Press |ubicación= |idioma= inglés |isbn= 1558215751 }}</ref> Hui en dia existixen [[electrodomèstic]]s específics en els que se pot elaborar pa de forma molt senzilla, un eixemple: [[màquina panificadora]]. En l'actualitat se tracta d'un aliment bàsic que pot trobar-se en quasi qualsevol [[tenda|tenda d'alimentació]] i [[supermercat|grans superfícies]], el seu valor fa que es puguen calcular [[índex econòmic|índexs econòmics]] de referència com el [[IPC]] ('''I'''ndiex de '''P'''reus al '''C'''onsum), empleat pera determinar l'evolució del [[cost de vida]] en les [[nació|nacions]]. | | ==Preparació== |
| == Referencies == | | Se sol preparar per mig del enfornat d'una [[massa (aliment)|massa]] elaborada fonamentalment en [[farina]] de [[cereal]]s, [[Sal (condiment)|sal]] i [[aigua]]. La mescla a vegades sol contindre [[rent]]s perque [[fermentació|fermente]] la massa i siga més esponjosa i tendra.<ref> HenspergerBeth, Chuck Williams, Noel Barnhurst.Bread. Ed 1ª. 2002. Simon & Schuster Source</ref> |
| | |
| | El [[cereal]] més utilisat per a l'elaboració del pa és la farina de [[forment]], també s'utilisa el [[centeno]], la [[ordi]], el [[dacsa]], el [[arròs]]. Hi ha molts tipos de pa que poden contindre atres ingredients, com [[greix]]s de diferents tipos ([[cansalada]], [[manteca]], [[oli d'oliva]]), [[ous]], [[sucre]], [[espècies]], [[fruites]], [[fruita seca|fruites seques]] (com per eixemple [panses), [[verdures]] (com [[ceba]]s), [[fruites seques]] o [[llavor]]s diverses. |
| | |
| | [[Archiu:Panera de Pan. Pa d'Els Ivarsos.jpg|thumb|250px|Panera de pa]] |
| | |
| | L'adicció de la [[rent]] provoca la [[fermentació alcohòlica|fermentació]] de la massa abans de l'enfornat, i com a conseqüència li proporciona un volum i una esponjositat degut a la producció de chicotetes bambolles de [[diòxit de carbono]] (CO<sub>2</sub>) que es queden immerses entre la massa humida de la farina. Al pa elaborat sense l'ocupació de rent se'l nomena [[Pa àzim|àzim]], i que per això no té l'esponjositat típica dels pans "unflats" o "llevats". |
| | |
| | És molt possible que les elaboracions més primitives de pa no portaren rent, i la farina consistira en grans |toscament mòlts mesclats en aigua que es deixaven secar al sol o que acabaven entre les cendres d'un foc.<ref>McGee, Harold. On Food and Cooking: The Science and Lore of the Kitchen. 2004. Scribner. Nueva York. Isbn 0-684-80001-2</ref> Els [[pa pla|panes plans]], molt populars en algunes cultures, és molt possible que siguen els més antics. Una variant del pa en denominació pròpia són les [[gallete]]s i els [[pastiç]]os que posseïxen diferents masses ensucrades, és molt possible que sorgiren del coneiximent forner com una necessitat fer pans "més portables" i nutritius.<ref>Dupaigne, Bernard. The History of Bread . [[1999]]. Harry N. Abrams, Inc. Isbn 0810934388</ref> |
| | |
| | A la massa se li pot donar diferents formes a causa de l'ocupació de diversos [[mole]]s i [[tècniques de pastat de pa|tècniques de pastat]]: d'esta manera hi ha les [[baguette|barres]], les [[trena]]s, els rodanches, etc. |
| | |
| | Antigament en les zones rurals el pa era elaborat en els [[famílies|núcleus familiars]] i poc a poc l'establiment per a dispensar el pa, el [[forn]], ha anat cobrant importància en les zones [[ciutat|urbanes]].<ref>H. E., Jacob. Six Thousand Years of Bread: Its Holy and Unholy History. [[1997]].The Lyons Press. Isbn 1558215751</ref> Hui en dia existixen [[electrodomèstic]]s específics en els que se pot elaborar pa de forma molt senzilla, un eixemple: [[màquina panificadora]]. En l'actualitat se tracta d'un aliment bàsic que pot trobar-se en quasi qualsevol [[tenda|tenda d'alimentació]] i [[supermercat|grans superfícies]], el seu valor fa que es puguen calcular [[índex econòmic|índexs econòmics]] de referència com el [[IPC]] ('''I'''ndiex de '''P'''reus al '''C'''onsum), empleat pera determinar l'evolució del [[cost de vida]] en les [[nació|nacions]]. |
| | |
| | ==Pa i religió== |
| | |
| | El pa ha segut tan important en la [[alimentació humana]] que es considera com [[sinònim]] de [[aliment]] en moltes cultures, no obstant participa en molts [[ritual]]s religiosos i socials: com el [[matzoh]] en la [[Pésaj|Pasqua judeua]], la [[hòstia]] en la [[Eucaristia|eucaristia cristiana]], el rito de Benvinguda dels pobles eslaus que involucra el [[pa i sal|pa i la sal]], etcétera. |
| | |
| | == Referències == |
| {{Listaref}} | | {{Listaref}} |
|
| |
|
| == Bibliografi == | | == Bibliografia == |
| *Carson I. A. Ritchie, "Comida y civilización", Madrid 1986, Alianza Editorial, ISBN 84-206-0214-0 | | * Carson I. A. Ritchie, "Comida y civilización", [[Madrit]] [[1986]], Alianza Editorial, ISBN 84-206-0214-0 |
| *Francisco Javier Alonso de la Paz, ''El libro del pan y de la leche''; Madrid 1999, Editorial Ágata. ISBN 84-8238-328-0. | | * Francisco Javier Alonso de la Paz, ''El libro del pan y de la leche''; [[Madrit]] [[1999]], Editorial Ágata. ISBN 84-8238-328-0. |
| *Rick Curry, S.J., ''El pan de los jesuitas'', Madrid 2000, Alianza Editorial, ISBN 84-206-3873-0. (Título original: ''The secret of Jesuit Breadmaking'', 1995). | | * Rick Curry, S.J., ''El pan de los jesuitas'', [[Madrit]] [[2000]], Alianza Editorial, ISBN 84-206-3873-0. (Título original: ''The secret of Jesuit Breadmaking'', [[1995]]). |
|
| |
|
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
| | | {{DGLV|Pa}} |
| * Infopan - [http://www.infopan.es Web principal] | | * Infopan - [http://www.infopan.es Web principal] |
| * [http://www.botanical-online.com/clasesdepan.htm Tipos de pan, en botanical-online] <small>(ac. 11-03-09)</small> | | * [http://www.botanical-online.com/classesdepan.htm Tipos de pan, en botanical-online] <small>(ac. 11-03-09)</small> |
| | |
| [[Categoría:Pan| ]]
| |
|
| |
|
| [[es:Pan]] | | [[Categoria:Gastronomia]] |
| [[af:Brood]] | | [[Categoria:Aliments]] |
| [[an:Pan]] | | [[Categoria:Pa]] |
| [[ang:Hlāf]]
| |
| [[ar:خبز]]
| |
| [[arz:عيش]]
| |
| [[ast:Pan]]
| |
| [[ay:T'ant'a]]
| |
| [[az:Çörək]]
| |
| [[bat-smg:Douna]]
| |
| [[bg:Хляб]]
| |
| [[br:Bara]]
| |
| [[bs:Hljeb]]
| |
| [[ca:Pa]]
| |
| [[cr:ᐲᐧᓭᐋᐃᐦᑯᓈᐤ]]
| |
| [[cs:Chléb]]
| |
| [[cv:Çăкăр]]
| |
| [[cy:Bara]]
| |
| [[da:Brød]]
| |
| [[de:Brot]]
| |
| [[el:Ψωμί]]
| |
| [[en:Bread]]
| |
| [[eo:Pano]]
| |
| [[et:Leib]]
| |
| [[eu:Ogi]]
| |
| [[fa:نان]]
| |
| [[fi:Leipä]]
| |
| [[fj:Madrai]]
| |
| [[fr:Pain]]
| |
| [[fur:Pan]]
| |
| [[ga:Arán]]
| |
| [[gd:Aran]]
| |
| [[got:𐌷𐌻𐌰𐌹𐍆𐍃]]
| |
| [[hak:Mien-pâu]]
| |
| [[he:לחם]]
| |
| [[hi:डबलरोटी]]
| |
| [[hr:Kruh]]
| |
| [[hu:Kenyér]]
| |
| [[ia:Pan]]
| |
| [[id:Roti]]
| |
| [[io:Pano]]
| |
| [[is:Brauð]]
| |
| [[it:Pane]]
| |
| [[iu:ᕿᖂᔭᖅ/qiquujaq]]
| |
| [[ja:パン]]
| |
| [[jbo:nanba]]
| |
| [[jv:Roti]]
| |
| [[ka:პური]]
| |
| [[kaa:Nan]]
| |
| [[ko:빵]]
| |
| [[ksh:Brut]]
| |
| [[ku:Nan]]
| |
| [[la:Panis]]
| |
| [[lb:Brout]]
| |
| [[lt:Duona]]
| |
| [[lv:Maize]]
| |
| [[mk:Леб]]
| |
| [[ml:റൊട്ടി]]
| |
| [[mn:Талх]]
| |
| [[mr:पाव (खाद्यपदार्थ)]]
| |
| [[ms:Roti]]
| |
| [[myv:Кши]]
| |
| [[nds-nl:Brood]]
| |
| [[nl:Brood]]
| |
| [[nn:Brød]]
| |
| [[no:Brød]]
| |
| [[pdc:Brot]]
| |
| [[pl:Chleb]]
| |
| [[pt:Pão]]
| |
| [[qu:T'anta]]
| |
| [[ro:Pâine]]
| |
| [[ru:Хлеб]]
| |
| [[sah:Килиэп]]
| |
| [[scn:Pani]]
| |
| [[sco:Breid]]
| |
| [[sh:Hljeb]]
| |
| [[simple:Bread]]
| |
| [[sk:Chlieb]]
| |
| [[sl:Kruh]]
| |
| [[sq:Buka]]
| |
| [[sr:Хлеб]]
| |
| [[sv:Bröd]]
| |
| [[sw:Mkate]]
| |
| [[szl:Chlyb]]
| |
| [[ta:ரொட்டி]]
| |
| [[te:రొట్టె]]
| |
| [[th:ขนมปัง]]
| |
| [[tl:Tinapay]]
| |
| [[tr:Ekmek]]
| |
| [[uk:Хліб]]
| |
| [[uz:Non]]
| |
| [[vec:Pan]]
| |
| [[vi:Bánh mì]]
| |
| [[wa:Pwin]]
| |
| [[war:Tinapay]]
| |
| [[wo:Mburu]]
| |
| [[yi:ברויט]]
| |
| [[zh:麵包]]
| |
| [[zh-min-nan:Pháng]]
| |
| [[zh-yue:包]]
| |