Canvis

El '''pa''' és un [[aliment bàsic]] que forma part de la dieta tradicional en [[Europa]], [[Orient Mitjà]], [[Índia]] i [[Amèrica]]. Se sol preparar per mig del enfornat d'una [[massa (aliment)|massa]] elaborada fonamentalment en [[farina]] de [[cereal]]s, [[Sal (condiment)|sal]] i [[aigua]]. La mescla a vegades sol contindre [[rent]]s perque [[fermentació|fermente]] la massa i siga més esponjosa i tendra.<ref name="Beth">{{cita libro |apellidos= Hensperger|nombre=Beth |coautores= Chuck Williams, Noel Barnhurst |título= Bread |edición= 1ª |año= 2002 |editorial= Simon & Schuster Source |idioma= inglés|isbn= 978-0743228374}}</ref> El [[cereal]] més utilisat per a l'elaboració del pa és la farina de [[forment]], també s'utilisa el [[centeno]], la [[ordi]], el [[dacsa]], el [[arròs]]. Hi ha molts tipos de pa que poden contindre atres ingredients, com [[greix]]s de diferents tipos ([[cansalada]], [[manteca]], [[oli d'oliva]]), [[ous]], [[sucre]], [[espècies]], [[fruites]], [[fruita seca|fruites seques]] (com per eixemple [panses), [[verdures]] (com [[ceba]]s), [[fruites seques]] o [[llavor]]s diverses.

[[File:Pan de aceite y pan redondo.jpg|thumb|250px|]]

L'adicció de la [[rent]] provoca la [[fermentació alcohòlica|fermentació]] de la massa abans de l'enfornat, i com a conseqüència li proporciona un volum i una esponjositat degut a la producció de chicotetes bambolles de [[diòxit de carbono]] (CO₂) que es queden immerses entre la massa humida de la farina. Al pa elaborat sense l'ocupació de rent se'l nomena [[Pa àzim|àzim]], i que per això no té l'esponjositat típica dels pans "unflats" o "llevats". És molt possible que les elaboracions més primitives de pa no portaren rent, i la farina consistira en grans |toscament mòlts mesclats en aigua que es deixaven secar al sol o que acabaven entre les cendres d'un foc.<ref name="McGee">{{cita libro |apellidos= McGee  |nombre= Harold |enlaceautor= Harold McGee |título= On Food and Cooking: The Science and Lore of the Kitchen |edición= 2ª |año= 2004  |editorial= Scribner |ubicación= Nueva York |idioma= inglés |isbn= 0-684-80001-2}}</ref> Els [[pa pla|panes plans]], molt populars en algunes cultures, és molt possible que siguen els més antics.<ref name="Six" /> Una variant del pa en denominació pròpia són les [[gallete]]s i els [[pastiç]]os que posseïxen diferents masses ensucrades, és molt possible que sorgiren del coneiximent forner com una necessitat fer pans "més portables" i nutritius.<ref name="Bernard">{{cita libro |apellidos= Dupaigne |nombre= Bernard |título= The History of Bread |edición= 1ª |año= 1999 |editorial= Harry N. Abrams, Inc. |idioma= inglés |isbn= 0810934388}}</ref> A la massa se li pot donar diferents formes a causa de l'ocupació de diversos [[mole]]s i [[tècniques de pastat de pa|tècniques de pastat]]: d'esta manera hi ha les [[baguette|barres]], les [[trena]]s, els rodanches, etc.

El '''pa''' és un [[aliment bàsic]] que forma part de la dieta tradicional en [[Europa]], [[Orient Mig]], [[Índia]] i [[Amèrica]].

El pa ha sigut tan important en la [[alimentació humana]] que es considera com [[sinònim]] de [[aliment]] en moltes cultures, no obstant participa en molts [[ritual]]s religiosos i socials: com el [[matzoh]] en la [[Pésaj|Pasqua judia], la [[hòstia]] en la [[Eucaristia|eucaristia cristiana]], el rito de Benvinguda dels pobles eslaus que involucra el [[pa i sal|pa i la sal]], etcétera. Antigament en les zones rurals el pa era elaborat en els [[famílies|núcleus familiars]] i a poc a poc l'establiment per a dispensar el pa, el  [[forn]], ha anat cobrant importància en les zones [[ciutat|urbanes]].<ref name="Six">{{cita libro |apellidos= H. E. |nombre= Jacob |título= Six Thousand Years of Bread: Its Holy and Unholy History |edición= 1ª |año= 1997 |editorial= The Lyons Press |ubicación= |idioma= inglés |isbn= 1558215751 }}</ref> Hui en dia existixen [[electrodomèstic]]s específics en els que se pot elaborar pa de forma molt senzilla, un eixemple: [[màquina panificadora]]. En l'actualitat se tracta d'un aliment bàsic que pot trobar-se en quasi qualsevol [[tenda|tenda d'alimentació]] i [[supermercat|grans superfícies]], el seu valor fa que es puguen calcular [[índex econòmic|índexs econòmics]] de referència com el [[IPC]] ('''I'''ndiex de '''P'''reus al '''C'''onsum), empleat pera determinar l'evolució del [[cost de vida]] en les [[nació|nacions]].

== Referencies ==

 

El [[cereal]] més utilisat per a l'elaboració del pa és la farina de [[forment]], també s'utilisa el [[centeno]], la [[ordi]], el [[dacsa]], el [[arròs]]. Hi ha molts tipos de pa que poden contindre atres ingredients, com [[greix]]s de diferents tipos ([[cansalada]], [[manteca]], [[oli d'oliva]]), [[ous]], [[sucre]], [[espècies]], [[fruites]], [[fruita seca|fruites seques]] (com per eixemple [panses), [[verdures]] (com [[ceba]]s), [[fruites seques]] o [[llavor]]s diverses.

 

[[Archiu:Panera de Pan. Pa d'Els Ivarsos.jpg|thumb|250px|Panera de pa]]

 

L'adicció de la [[rent]] provoca la [[fermentació alcohòlica|fermentació]] de la massa abans de l'enfornat, i com a conseqüència li proporciona un volum i una esponjositat degut a la producció de chicotetes bambolles de [[diòxit de carbono]] (CO₂) que es queden immerses entre la massa humida de la farina. Al pa elaborat sense l'ocupació de rent se'l nomena [[Pa àzim|àzim]], i que per això no té l'esponjositat típica dels pans "unflats" o "llevats".

 

És molt possible que les elaboracions més primitives de pa no portaren rent, i la farina consistira en grans |toscament mòlts mesclats en aigua que es deixaven secar al sol o que acabaven entre les cendres d'un foc.<ref>McGee, Harold. On Food and Cooking: The Science and Lore of the Kitchen. 2004. Scribner. Nueva York. Isbn 0-684-80001-2</ref> Els [[pa pla|panes plans]], molt populars en algunes cultures, és molt possible que siguen els més antics. Una variant del pa en denominació pròpia són les [[gallete]]s i els [[pastiç]]os que posseïxen diferents masses ensucrades, és molt possible que sorgiren del coneiximent forner com una necessitat fer pans "més portables" i nutritius.<ref>Dupaigne, Bernard. The History of Bread . [[1999]]. Harry N. Abrams, Inc. Isbn  0810934388</ref>

 

A la massa se li pot donar diferents formes a causa de l'ocupació de diversos [[mole]]s i [[tècniques de pastat de pa|tècniques de pastat]]: d'esta manera hi ha les [[baguette|barres]], les [[trena]]s, els rodanches, etc.

 

Antigament en les zones rurals el pa era elaborat en els [[famílies|núcleus familiars]] i poc a poc l'establiment per a dispensar el pa, el  [[forn]], ha anat cobrant importància en les zones [[ciutat|urbanes]].<ref>H. E., Jacob.  Six Thousand Years of Bread: Its Holy and Unholy History. [[1997]].The Lyons Press. Isbn 1558215751</ref> Hui en dia existixen [[electrodomèstic]]s específics en els que se pot elaborar pa de forma molt senzilla, un eixemple: [[màquina panificadora]]. En l'actualitat se tracta d'un aliment bàsic que pot trobar-se en quasi qualsevol [[tenda|tenda d'alimentació]] i [[supermercat|grans superfícies]], el seu valor fa que es puguen calcular [[índex econòmic|índexs econòmics]] de referència com el [[IPC]] ('''I'''ndiex de '''P'''reus al '''C'''onsum), empleat pera determinar l'evolució del [[cost de vida]] en les [[nació|nacions]].

 

 

 

== Referències ==

{{Listaref}}

{{Listaref}}

== Bibliografi ==

== Bibliografia ==

*Carson I. A. Ritchie, "Comida y civilización", Madrid 1986, Alianza Editorial, ISBN 84-206-0214-0

* Carson I. A. Ritchie, "Comida y civilización", [[Madrit]] [[1986]], Alianza Editorial, ISBN 84-206-0214-0

*Francisco Javier Alonso de la Paz, ''El libro del pan y de la leche''; Madrid 1999, Editorial Ágata. ISBN 84-8238-328-0.

* Francisco Javier Alonso de la Paz, ''El libro del pan y de la leche''; [[Madrit]] [[1999]], Editorial Ágata. ISBN 84-8238-328-0.

*Rick Curry, S.J., ''El pan de los jesuitas'', Madrid 2000, Alianza Editorial, ISBN 84-206-3873-0. (Título original: ''The secret of Jesuit Breadmaking'', 1995).

* Rick Curry, S.J., ''El pan de los jesuitas'', [[Madrit]] [[2000]], Alianza Editorial, ISBN 84-206-3873-0. (Título original: ''The secret of Jesuit Breadmaking'', [[1995]]).

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

 

* Infopan - [http://www.infopan.es Web principal]

* Infopan - [http://www.infopan.es Web principal]

* [http://www.botanical-online.com/clasesdepan.htm Tipos de pan, en botanical-online] <small>(ac. 11-03-09)</small>

* [http://www.botanical-online.com/classesdepan.htm Tipos de pan, en botanical-online] <small>(ac. 11-03-09)</small>

 

[[es:Pan]]

[[Categoria:Gastronomia]]

[[af:Brood]]

[[Categoria:Aliments]]

[[an:Pan]]

[[Categoria:Pa]]

[[ca:Pa]]

[[zh-yue:包]]