| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| | + | [[File:Alcalá Chivert Campanario.JPG|thumb|250px|Campanar d'Alcalà de Chivert]] |
| | + | |
| | El '''Campanar d'Alcalà de Chivert''' és una torre-campanar que es troba a la dreta de l'[[Iglésia de Sant Joan Batiste (Alcalà de Chivert)|iglésia de Sant Joan Batiste]] en la població valenciana i castellonenca d'[[Alcalà de Chivert]]. És del [[sigle XVIII]], construït entre els anys [[1784]] i [[1803]] que en els seus casi 70 metros d'altura, és el més alt de tota la [[Comunitat Valenciana]]. | | El '''Campanar d'Alcalà de Chivert''' és una torre-campanar que es troba a la dreta de l'[[Iglésia de Sant Joan Batiste (Alcalà de Chivert)|iglésia de Sant Joan Batiste]] en la població valenciana i castellonenca d'[[Alcalà de Chivert]]. És del [[sigle XVIII]], construït entre els anys [[1784]] i [[1803]] que en els seus casi 70 metros d'altura, és el més alt de tota la [[Comunitat Valenciana]]. |
| | | | |
| | == Història == | | == Història == |
| | | | |
| − | El 29 de maig de [[1783]], en una Junta General de la població, es decidix construir el Campanar i es nomena una Junta de fàbrica. Les despeses es finançaran en el trigèsim. Les obres comencen el 15 d'agost de [[1784]], quan obrin els fonaments i, finalisen el 14 de juny de l'any [[1803]], quan es retiren la bastida i la roda del torn. El mestre d'obres que dissenya la torre i s'encarrega de l'eixecució de la mateixa és Joan Barceló. A la seua mort, li succeïx Blas Teruel. Esta torre, punt final del conflicte entre barroc i neoclassicisme, supon una utilisació lliure del classicisme en components gòtics, en una estètica oposta a la decoració interior de la mateixa iglésia pero similar a la frontera. | + | El [[29 de maig]] de [[1783]], en una Junta General de la població, es decidix construir el Campanar i es nomena una Junta de fàbrica. Les despeses es finançaran en el trigèsim. Les obres comencen el [[15 d'agost]] de [[1784]], quan obrin els fonaments i, finalisen el [[14 de juny]] de l'any [[1803]], quan es retiren la bastida i la roda del torn. El mestre d'obres que dissenya la torre i s'encarrega de l'eixecució de la mateixa és Joan Barceló. A la seua mort, li succeïx Blas Teruel. Esta torre, punt final del conflicte entre barroc i neoclassicisme, supon una utilisació lliure del classicisme en components gòtics, en una estètica oposta a la decoració interior de la mateixa iglésia pero similar a la frontera. |
| | | | |
| | == Descripció == | | == Descripció == |
| | + | [[File:Alcalá de Xivert.Iglesia Parroquial de San Juan Bautista.jpg|thumb|250px|Vista aérea del campanar]] |
| | | | |
| − | El Campanar és un edifici de planta octogonal anexe a l'Iglésia, rematat per una image de [[Sant Joan Batiste]]. En més de 60 metros d'alçada, és el més alt de tota la Comunitat Valenciana i l'image més característica d'Alcalà de Chivert. És de planta octogonal, i presenta tres cossos separats per un senzill rebanc, més el cos de campanes i el templet de remat en una profusa decoració. L'accés, es troba en el cos inferior, en una escalinata i porta llinderada emmarcada per pilastres. | + | El Campanar és un edifici de planta octogonal anex a l'Iglésia, rematat per una image de [[Sant Joan Batiste]]. En més de 60 metros d'alçada, és el més alt de tota la Comunitat Valenciana i l'image més característica d'Alcalà de Chivert. És de planta octogonal, i presenta tres cossos separats per un senzill rebanc, més el cos de campanes i el templet de remat en una profusa decoració. L'accés, es troba en el cos inferior, en una escalinata i porta llinderada emmarcada per pilastres. |
| | | | |
| | == Curiositats == | | == Curiositats == |
| Llínea 16: |
Llínea 19: |
| | | | |
| | * [[Iglésia de Sant Joan Batiste (Alcalà de Chivert)|Iglésia de Sant Joan Batiste]] | | * [[Iglésia de Sant Joan Batiste (Alcalà de Chivert)|Iglésia de Sant Joan Batiste]] |
| − | * [[Alcalà de Chivert]] | + | * [[Alcalà de Chivert]] |
| | + | |
| | + | == Referències == |
| | + | * Meseguer Folch, Vicente (2003). Vicent Meseguer Folch (coord.), ed. La Iglesia (1766/2003) y el Campanario (1803/2003) de Alcalà de Xivert. Benicarló: Centre d'Estudis del Maestrat. pp. 9-24 |
| | + | * Simó Cantos, J.M.; Chiner Vives, J.J. (1984). Aportaciones críticas sobre la historia, tipología y estilo de la iglesia de Alcalà de Xivert. Benicarló: Centre d'Estudis del Maestrat |
| | + | |
| | + | == Bibliografia == |
| | + | * Cucala Puig, José Maria (1966). «La iglesia parroquial San Juan Bautista» |
| | + | * Giner Sospedra, Vicente (1972). «La torre campanario de Alcalá de Xivert». Penyagolosa (núm. 9) |
| | + | * González Tornel, Pablo (2011). «Un modelo romano para la arquitectura eclesiástica española del xviii: la planta claustral en Valencia». Quintana (núm. 10): 179-193. ISSN 1579-7414 |
| | + | * Iturat García, Joaquín (1984). «Apoteosis barroca: la torre campanario» |
| | + | |
| | + | == Enllaços externs == |
| | + | {{Commonscat|Església de Sant Joan Baptista d'Alcalà de Xivert}} |
| | | | |
| | [[Categoria:Arquitectura]] | | [[Categoria:Arquitectura]] |