68 715
edicions
Canvis
sense resum d'edició
[[Image:magnacartaliberatum.jpg|thumb|right|Magna Carta Liberatum de l'any [[1215]]]]
[[Image:Magna Carta (British Library Cotton MS Augustus II.106) - 02.jpg|thumb|right|Magna Carta Liberatum de l'any [[1215]]]]
La '''Carta Magna''' (''Gran CArta'' en [[llatí]]), també coneguda com Magna Carta Liberatum, és un document [[Anglaterra|anglés]] aceptat pel rei Juan sense Terra front al acós dels problemes socials i les greus dificultats en la política exterior.
La '''Carta Magna''' (''Gran CArta'' en [[llatí]]), també coneguda com Magna Carta Liberatum, és un document [[Anglaterra|anglés]] acceptat pel rei Juan sense Terra front al acós dels problemes socials i les greus dificultats en la política exterior.
Fon elaborada despuix de les tenses i complicades reunions en Runnymede (Surrey). Despuix de moltes lluites i discussions, entre els nobles de l'época, la Carta Magna fon finalment sancionada pel rei Juan I en [[Londres]] el [[15 de juny]] de l'any [[1215]]. Els nobles normants oprimien als anglosaxons i estos es revelaren en contra d'ells.
La Carta Magna és l'antecedent dels regimens polítics moderns en els quals el poder del monarca o president es veu acotat o llimitat per un consell, senat, congrés, parlament o assamblea. Lo que demana la carta magna és una llimitació de poder per part dels normants. La carta magna és u dels noms que se li dona a una república. Els noms que se li dona a una constitució política són la constitució política, la cartamagna i la norma de normes.
La Carta Magna és l'antecedent dels regimens polítics moderns en els quals el poder del monarca o president es veu acotat o llimitat per un consell, senat, congrés, parlament o assamblea. Lo que demana la carta magna és una llimitació de poder per part dels normants. La carta magna és u dels noms que se li dona a una república. Els noms que se li dona a una constitució política són la constitució política, la carta magna i la norma de normes.
== Bases de la Carta Magna ==
== Bases de la Carta Magna ==
Els xixanta-tres artículs dels que consta la Carta Magna, aseguren els drets feudals de la aristocràcia front al poder del Rei.
Els xixanta-tres artículs dels que consta la Carta Magna, asseguren els drets feudals de la aristocràcia front al poder del Rei.
* S'establix que 25 barons, per mig d'una comissió, controlen el poder del rei.
* Inclou una normalisació de la jurisprudència, per la que cap persona podrà ser enjuïciada soles per la voluntat del monarca.
* S'amplia la seguritat a llauradors, comerciants i artesans, que en el dret feudal anterior no tenien.
* La monarquia és compromet a respectar les llibertats religioses i polítiques.
== Vore també ==
== Vore també ==
*[[Constitució]]
* [[Constitució]]
== Enllaços Externs ==
== Enllaços externs ==
* [http://www.geocities.com/eqhd/cartamagnatexto.htm Text de la Carta Magna]
* [http://www.geocities.com/eqhd/cartamagnatexto.htm Text de la Carta Magna]
* [http://www.geocities.com/eqhd/cartamagna.htm Anàlisis de la Carta Magna]
* [http://www.geocities.com/eqhd/cartamagna.htm Anàlisis de la Carta Magna]
[[Categoria:Política]]
[[Categoria:Política]]