Canvis

{{Biografia|

{{Biografia|

| nom = Gregori Mayans i Ciscar

| nom = Gregori Mayans i Ciscar

| image =  

| image = [[Archiu:G.mayans.jpg|250px]]

| peu =  

| peu =  

| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  

| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  

| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]

| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]

}}

}}

'''Gregorio Mayans''' i Ciscar ([[Oliva]], [[Valéncia]], [[9 de maig]] de [[1699]] - [[Valéncia]], [[1781]]) va ser un erudit, juriste, historiador, llingüiste i polígraf valencià. Fon el major representant, junt a Benito Feijoo, de la primera Ilustració espanyola, i germà major del també erudit [[Juan Antonio Mayans]] ([[1718]]-[[1801]]).

'''Gregori Mayans i Ciscar''' o '''Gregorio Mayáns y Síscar''' ([[Oliva]], [[Valéncia]], [[9 de maig]] de [[1699]] - † [[Valéncia]], [[1781]]), fon un erudit, juriste, historiador, llingüiste i polígraf valencià. Fon el major representant, junt a Benito Feijoo, de la primera Ilustració espanyola, i germà major del també erudit [[Juan Antonio Mayans]] ([[1718]]-[[1801]]).

== Biografia ==

== Biografia ==

En l'any [[1739]] es retira a Oliva i es casa en una cosina seua, Margarita Pascual. En [[1742]] funda l'[[Acadèmia Valenciana]] ''dedicada a arreplegar i ilustrar les memòries antigues i modernes, pertanyents a les coses d'Espanya''. La seua censura de l'Espanya Primitiva de Francisco Javier de la Huerta i Vega, ''faula indecorosa i oposta a les verdaderes glòries d'Espanya'', li enemista en les Acadèmies de l'Història i de la Llengua. La seua edició de la ''Censura d'històries fabuloses de Nicolás Antonio'' va enfrontar a l'Acadèmia Valenciana en l'[[Inquisició]].

En l'any [[1739]] es retira a Oliva i es casa en una cosina seua, Margarita Pascual. En [[1742]] funda l'[[Acadèmia Valenciana]] ''dedicada a arreplegar i ilustrar les memòries antigues i modernes, pertanyents a les coses d'Espanya''. La seua censura de l'Espanya Primitiva de Francisco Javier de la Huerta i Vega, ''faula indecorosa i oposta a les verdaderes glòries d'Espanya'', li enemista en les Acadèmies de l'Història i de la Llengua. La seua edició de la ''Censura d'històries fabuloses de Nicolás Antonio'' va enfrontar a l'Acadèmia Valenciana en l'[[Inquisició]].

En aplegar [[Fernando VI]] al tro, el ministre Ensenada li rescata del forçat retir i, totalment reivindicat per [[Carlos III]], li nomena ''Alcalde de Casa i Cort''. Este li encarrega, despuix de l'expulsió dels jesuïtes ([[1767]]), un nou pla d'educació que els rectors universitaris varen trossejar i varen arruïnar sense pietat. Va ser soci de la [[Real Societat Econòmica Valenciana d'Amics del País]], en la que va ingressar en l'any [[1776]]. En Oliva i Valéncia ho seguixen visitant vells i nous ilustrats: el mege valencià i filòsof eclèctic Andrés Piquer, [[Francisco Pérez Bayer]], Muñoz, [[Cerdá  i Rico]], [[Cavanilles]], Blasco... Va dedicar els seus últims anys a preparar l'edició de l'Obra Completa del seu adorat Joan Lluís Vives, pero li va sorprendre la mort ya octogenari en [[1781]]. Es troba enterrat en la [[Catedral de Valéncia|catedral de Valéncia]].

En aplegar [[Ferrando VI]] al tro, el ministre Ensenada li rescata del forçat retir i, totalment reivindicat per [[Carles III]], li nomena ''Alcalde de Casa i Cort''. Este li encarrega, despuix de l'expulsió dels jesuïtes ([[1767]]), un nou pla d'educació que els rectors universitaris varen trossejar i varen arruïnar sense pietat. Va ser soci de la [[Real Societat Econòmica Valenciana d'Amics del País]], en la que va ingressar en l'any [[1776]]. En Oliva i Valéncia ho seguixen visitant vells i nous ilustrats: el mege valencià i filòsof eclèctic Andrés Piquer, [[Francisco Pérez Bayer]], Muñoz, [[Cerdá  i Rico]], [[Cavanilles]], Blasco... Va dedicar els seus últims anys a preparar l'edició de l'Obra Completa del seu adorat [[Joan Lluís Vives]], pero li va sorprendre la mort ya octogenari en [[1781]]. Es troba enterrat en la [[Catedral de Valéncia|catedral de Valéncia]].

== Obres ==

== Obres ==

A part de les obres ya citades, va editar les ''Advertències a l'història del pare Mariana'' del Marqués de Mondéjar i les obres d'Antonio Agustín. Va admirar especialment a Ambrosio de Morales i a Páez de Castro. Va colaborar en el Diari dels Lliterats en el pseudònim de «Plácido Veranio». Va publicar uns monumentals ''Orígenes de la lengua española'' ([[1737]]) on va traure a la llum per primera volta el ''Diálogo de la lengua'' de Juan de Valdés; ademés, va reimprimir dos voltes les ''Reglas de Ortographía'' d'Antonio de Nebrija i va compondre una ''Rhetórica'' ([[1757]]) que és també una interessant antologia de la lliteratura espanyola i un anàlisis insuperable de la prosa castellana fins que va aplegar el ''Teatro de la elocuencia española'' de Capmany; és més, a ell se li deu també la primera biografia de Miguel de Cervantes, impresa en [[1738]].

 

A part de les obres ya citades, va editar les ''Advertències a l'història del pare Mariana'' del Marqués de Mondéjar i les obres d'Antonio Agustín. Va admirar especialment a Ambrosio de Morales i a Páez de Castro. Va colaborar en el Diari dels Lliterats en el seudònim de «Plácido Veranio». Va publicar uns monumentals ''Orígenes de la lengua española'' ([[1737]]), Gregori Mayans en la seua obra ''Orígenes de la lengua española'' que fon publicada per primera volta en l'any 1737 per Juan de Zúñiga en Madrit. Dita obra recopila texts de varis autors sobre l'orige i evolució de l'idioma espanyol, des de les seues raïls llatines fins al seu desenroll com a llengua romançada i a on va traure a la llum per primera volta el ''Diálogo de la lengua'' de [[Juan de Valdés]]; ademés, va reimprimir dos voltes les ''Reglas de Ortographía'' d'[[Antonio de Nebrija]] i va compondre una ''Rhetórica'' ([[1757]]) que és també una interessant antologia de la lliteratura espanyola i un anàlisis insuperable de la prosa castellana fins que va aplegar el ''Teatro de la elocuencia española'' de Capmany; és més, ad ell se li deu també la primera biografia de Miguel de Cervantes, impresa en [[1738]].

 

 

Gregori Mayans feu la primera biografia sobre l'escritor espanyol i mundialment conegut [[Miguel de Cervantes]] a petició del Baró de Carteret per a una edició anglesa d'[[Don Quijote de la Mancha|El Quixot]], ''Vida de Miguel de Cervantes Saavedra'' ([[Londres]], J. y R. Tonson, [[1737]]). Fon reimpresa varies vegades (Ed. Juan de San Martín, [[Madrit]], [[1750]]), inclús fòra d'Espanya i traduïda també al francés. Se feu també una reedició en l'any [[2005]] per Ediciones Cátedra (Grupo Anaya, S.A.) Depòsit Llegal: M-13292-2005.

== Cites ==

== Cites ==

En el pròlec del [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] (Valéncia, 2010) de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]], diu:

* ''Orígenes de la lengua española'' ([[1737]]), Gregori Mayans.

{{Cita|''Entre les obres lexicogràfiques desaparegudes es troba el Diccionario Castellano-Valenciano de Gregori Mayans i Ciscar, del que també nos parla Vives Ciscar en l'artícul adés citat i que era una obra en unes 30.000 veus castellanes en les equivalents valencianes.''}}

{{Cita|79 ''Los dialectos de la Lengua Lemosina son, la Catalana, la Valenciana, i la Mallorquina. La Catalana ha recibido muchos vocablos de la Francesa; la Valenciana, de la Castellana; la Mallorquina se llega más a la Catalana, como hija de ella. De todas las tres la más suave, i agraciada, es la Valenciana, y no me lo hace decir la pasión.''|''Orígenes de la lengua española'' ([[1737]]), per Gregori Mayans}}

El filòlec castellonenc, [[Josep Mª Guinot]], en el seu llibre ''En torn a la llengua valenciana'', diu:

* El filòlec castellonenc, [[Josep Mª Guinot]], en el seu llibre ''En torn a la llengua valenciana'' ([[1994]]), diu:

   

   

{{Cita|''El concepte que este sabi escritor tenia de la llengua valenciana el va resumir el filosof Julián Marías en un articul publicat en la Revista Gaceta Ilustrada (13 de març de 1972): '... que la llengua valenciana es llengua germana i no filla de la catalana'.''}}

{{Cita|''El concepte que este sabi escritor tenia de la llengua valenciana el va resumir el filosof [[Julián Marías]] en un artícul publicat en la Revista Gaceta Ilustrada (13 de març de 1972): '... que la llengua valenciana es llengua germana i no filla de la catalana'.''}}

 

 

 

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

* [http://www.todolibroantiguo.es/personajes-historicos/gregorio-mayans.html Gregorio Mayans i Siscar - Biografia]

* [http://www.todolibroantiguo.es/personajes-historicos/gregorio-mayans.html Gregorio Mayans i Siscar - Biografia]

[[Categoria:Valencians]]

[[Categoria:Valencians]]

[[Categoria:Historiadors valencians]]

[[Categoria:Historiadors valencians]]

[[Categoria:Juristes valencians]]

[[Categoria:Juristes valencians]]

[[Categoria:Llingüistes valencians]]

[[Categoria:Llingüistes valencians]]