Diferència entre les revisions de "Idioma hebreu"
Text reemplaça - ' ús' a ' us' |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 10 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 42: | Llínea 42: | ||
=== Fonts === | === Fonts === | ||
Tot i que la [[Bíblia]] és la principal font per a l'hebreu clàssic, la mateixa llengua s'usa en diverses inscripcions. Entre les més conegudes hi ha les del [[Calendari de Gezer]] (sigle X aC), una llista de mésos definits pel treball agrícola característic realisat en ell, les inscripcions Kuntillet 'Akhrud i Khirbe el-Qom (de finals del sigle IX o principis del VIII aC), que mencionen a [[Jehovà]] i al seu [[Asherah]], els ''ostraka de Samaria'' (sigle VIII aC) recull de pagaments de [[vi]], [[oli]], etc., l'inscripció del túnel [[Siloam]] (finals del sigle VIII aC), trobada en el túnel construït per [[Ezequies]] | Tot i que la [[Bíblia]] és la principal font per a l'hebreu clàssic, la mateixa llengua s'usa en diverses inscripcions. Entre les més conegudes hi ha les del [[Calendari de Gezer]] (sigle X aC), una llista de mésos definits pel treball agrícola característic realisat en ell, les inscripcions Kuntillet 'Akhrud i Khirbe el-Qom (de finals del sigle IX o principis del VIII aC), que mencionen a [[Jehovà]] i al seu [[Asherah]], els ''ostraka de Samaria'' (sigle VIII aC) recull de pagaments de [[vi]], [[oli]], etc., l'inscripció del túnel [[Siloam]] (finals del sigle VIII aC), trobada en el túnel construït per [[Ezequies]] devall la ciutat de [[Davit]] per a dur [[aigua]] de la font de [[Gihon]] fins a la Reserva de [[Siloam]], els ''ostraka de Lachish'' (principis del sigle VI aC) en mensages militars d'abans de la invasió babilònica, i l'[[Ostracon|ostraca Arad]] (del mateix periodi) recollint les provisions suministrades als soldats. La [[Estela de Moab|Pedra Moabita]] (ca. 830 aC), en la que el rei [[Mesha]] de [[Moab]] se vana de les seues victòries sobre els israelites, està en un [[llenguage]] casi idèntic a l'hebreu bíblic. | ||
=== Aspectes dialectals històrics === | === Aspectes dialectals històrics === | ||
| Llínea 53: | Llínea 53: | ||
=== Evolució històrica === | === Evolució històrica === | ||
[[Archiu:Silwan-inscr.jpg|dreta|300px|thumb|La llinda [[Shebna]] de la tomba d'un majordom real que es troba a [[Siloam]] es remunta al sigle VII aC]] | [[Archiu:Silwan-inscr.jpg|dreta|300px|thumb|La llinda [[Shebna]] de la tomba d'un majordom real que es troba a [[Siloam]] es remunta al sigle VII aC]] | ||
L'hebreu canvià en el pas del temps. La llengua del llibre de les [[Primer de les Cròniques|Cròniques]], per eixemple, és diferent del de [[Primer dels Reis|Reis]]. L'arameu va acontènyer la llengua dominant en la regió Siro-Palestina i va influir en l'hebreu i, finalment, el desplaçà en algunes àrees. '' [[Nehemies]]'' 13.24 es queixa de que alguns | L'hebreu canvià en el pas del temps. La llengua del llibre de les [[Primer de les Cròniques|Cròniques]], per eixemple, és diferent del de [[Primer dels Reis|Reis]]. L'arameu va acontènyer la llengua dominant en la regió Siro-Palestina i va influir en l'hebreu i, finalment, el desplaçà en algunes àrees. '' [[Nehemies]]'' 13.24 es queixa de que alguns chiquets de matrimonis mixts ya no podrien parlar la llengua de [[Jude|Judà]] sino que parlaven "la llengua d'Ashdod". És possible que això es referixca no a un vestigi de la llengua filistea (encara que això és una cosa que no ha de ser descartada) sinó a l'arameu. | ||
La llengua de l'[[Eclesiastés]] diferix marcadament de la dels texts del pre-exili, i les peculiaritats llingüístiques de la [[Cançó de Salomó]] són a sovint atribuïdes a una data tardana. Alguna gent, empero, podria encara escriure en l'estil primitiu, com se pot vore en el juí de [[Jesús ben Sira]], escrit vora l'any 180 aC i en el parcial escrit de [[Qumran]]. En tot, com a ensaigs de composició en hebreu clàssic foren intents d'acaisació. El pròlec a la traducció grega de [[Sirach]] també conté l'us primitiu del terme '''hebreu''' per a la llengua de l'antic [[Israel]]. | La llengua de l'[[Eclesiastés]] diferix marcadament de la dels texts del pre-exili, i les peculiaritats llingüístiques de la [[Cançó de Salomó]] són a sovint atribuïdes a una data tardana. Alguna gent, empero, podria encara escriure en l'estil primitiu, com se pot vore en el juí de [[Jesús ben Sira]], escrit vora l'any 180 aC i en el parcial escrit de [[Qumran]]. En tot, com a ensaigs de composició en hebreu clàssic foren intents d'acaisació. El pròlec a la traducció grega de [[Sirach]] també conté l'us primitiu del terme '''hebreu''' per a la llengua de l'antic [[Israel]]. | ||
| Llínea 69: | Llínea 69: | ||
Dins del grup nordoccidental de llengües semítiques, l'hebreu pertany a la família [[cananeu|cananea]], que inclou el [[fenici]], el moabita i l'amonita; alguns inclouen l'[[ugarític]]. L'atra gran família de la llengua semítica nordoccidental és l'[[arameu|aramea]]. | Dins del grup nordoccidental de llengües semítiques, l'hebreu pertany a la família [[cananeu|cananea]], que inclou el [[fenici]], el moabita i l'amonita; alguns inclouen l'[[ugarític]]. L'atra gran família de la llengua semítica nordoccidental és l'[[arameu|aramea]]. | ||
La paraula hebreu (''ivrît'') no és usada en la llengua fins al | La paraula hebreu (''ivrît'') no és usada en la llengua fins al periodo helenístic, pero es pot llegir la frase "la llengua de Canà" en el ''[[Llibre d'Isaïes]]'' (19.18). També en el ''[[Segon dels Reis]]'' (18.26,28) (= Isa. 36.11,13; 2Cròn. 32.18) i en el ''[[Llibre de Nehemies]]'' (13.24), els jerosolimitans parlen ''yehûdît'', és a dir, "judeu". | ||
En certea, la similitut entre l'hebreu bíblic i el fenici, i algunes paraules cananees que apareixen en les [[cartes d'Amarna]] des del [[sigle XIV aC]], mostra que la llengua dels israelites no diferia massa, despuix de tot, de la dels cananeus. Alguns han inferit de les característiques comuns de l'hebreu i el cananeu, i de les paraules "un arameu errant fon el meu pare" (Deut. 26.5), que els antecessors dels israelites parlaven arameu i que varen adoptar dels cananeus la llengua més tart coneguda com a hebreu. | En certea, la similitut entre l'hebreu bíblic i el fenici, i algunes paraules cananees que apareixen en les [[cartes d'Amarna]] des del [[sigle XIV aC]], mostra que la llengua dels israelites no diferia massa, despuix de tot, de la dels cananeus. Alguns han inferit de les característiques comuns de l'hebreu i el cananeu, i de les paraules "un arameu errant fon el meu pare" (Deut. 26.5), que els antecessors dels israelites parlaven arameu i que varen adoptar dels cananeus la llengua més tart coneguda com a hebreu. | ||
| Llínea 85: | Llínea 85: | ||
L'actual sistema de vocalisació reproduïx, puis, la pronunciació corrent d'uns mil anys despuix del final del periodo bíblic, encara que sense dubte està basat en les primeres tradicions de llectura de la Bíblia. | L'actual sistema de vocalisació reproduïx, puis, la pronunciació corrent d'uns mil anys despuix del final del periodo bíblic, encara que sense dubte està basat en les primeres tradicions de llectura de la Bíblia. | ||
== Referències == | == Referències == | ||
{{Referències}} | {{Referències}} | ||
| Llínea 104: | Llínea 99: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|Hebrew language}} | |||
* {{ref-web| url = http://www.hebrew.ecott.ch | títul = Hebreu modern | consulta = 23 maig 2013 | llengua = anglés}} | * {{ref-web| url = http://www.hebrew.ecott.ch | títul = Hebreu modern | consulta = 23 maig 2013 | llengua = anglés}} | ||
[[Categoria:Hebreu| ]] | [[Categoria:Hebreu| ]] | ||