Diferència entre les revisions de "Cath Balug"
Sin resumen de edición |
Sin resumen de edición |
||
| (No es mostren 4 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
Es diu que habitava en l'illa d'Anglesey i que havia matat i devorat a nou valerosos guerrers. En la Tríade de Gales (Trioedd Ynys Prydein) es diu que era fill d'una enorme [[cerda]], Henwen, i que despuix del seu naiximent va ser tirat a la mar per a que s'ofegara. No obstant, va conseguir sobreviure i va ser arrastrat fins a Anglesey a on va ser criat pels fills de Palug, que ignoraven la seua perillositat. Quan va créixer, va escapar i va sembrar la mort per a on passava fins que va ser mort per Cai (Sir Kay). En atres versions és el propi rei Arturo qui li dona mort. | Es diu que habitava en l'illa d'Anglesey i que havia matat i devorat a nou valerosos guerrers. En la Tríade de Gales (Trioedd Ynys Prydein) es diu que era fill d'una enorme [[cerda]], Henwen, i que despuix del seu naiximent va ser tirat a la mar per a que s'ofegara. No obstant, va conseguir sobreviure i va ser arrastrat fins a Anglesey a on va ser criat pels fills de Palug, que ignoraven la seua perillositat. Quan va créixer, va escapar i va sembrar la mort per a on passava fins que va ser mort per Cai (Sir Kay). En atres versions és el propi rei Arturo qui li dona mort. | ||
En una atra tradició d'orige desconegut li l'associa en el Mont du Chat en la regió de Saboya en [[França]], prop del llac Ginebra, a on Arturo va ser derrotat pel gat durant la batalla que varen lliurar en un pantà prop de Mont du Chat. | En una atra tradició d'orige desconegut li l'associa en el Mont du Chat en la regió de Saboya en [[França]], prop del llac Ginebra, a on Arturo va ser derrotat pel gat durant la batalla que varen lliurar en un pantà prop de Mont du Chat. | ||
== Descripció == | == Descripció == | ||
En L'Estoire de Merlin i les Triades galloises, el Chapalu és primer un gatet [[negre]] eixit de l'[[aigua]], que despuix es torna jagantesc i monstruós. Selon en La bataille Loquifer de l'any [[1170]], ho descriu en cos de [[cavall]] i cap de gat, és un « diable d'ulls rojos»; atres manuscrits afigen peus de dragó i una coa de [[lleó]], precisant que es tracta d'un príncip víctima d'un encantament, convertit en béstia. En un poema en alt alemà mig, ''Manuel und Amande'', parlen d'ell com un gran [[peix]] en aspecte de gat. | En L'Estoire de Merlin i les Triades galloises, el Chapalu és primer un gatet [[negre]] eixit de l'[[aigua]], que despuix es torna jagantesc i monstruós. Selon en La bataille Loquifer de l'any [[1170]], ho descriu en cos de [[cavall]] i cap de gat, és un « diable d'ulls rojos»; atres manuscrits afigen peus de dragó i una coa de [[lleó]], precisant que es tracta d'un príncip víctima d'un encantament, convertit en béstia. En un poema en alt alemà mig, ''Manuel und Amande'', parlen d'ell com un gran [[peix]] en aspecte de gat. | ||
Les teories sobre la seua inspiració en el gat cerval i el gat montés són citades, pero l'insistència en un «animal amfibi i pelut» en les descripcions fa més plausible una deformació de la llúdria o un atre mustélit. | Les teories sobre la seua inspiració en el gat cerval i el gat montés són citades, pero l'insistència en un «animal amfibi i pelut» en les descripcions fa més plausible una deformació de la llúdria o un atre mustélit. | ||
== Referències == | == Referències == | ||
* Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica Online Academic Edition. Encyclopædia Britannica Inc., 2014 | * Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica Online Academic Edition. Encyclopædia Britannica Inc., 2014 | ||