Mitologia celta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Calder d'argent Gundestrup, en inscripcions de la mitología celta

La mitologia celta és coneguda per una série de relats de la religió dels celtes durant l'Edat de Ferro. De la mateixa manera que atres cultures indoeuropeas durant este periodo, els primers celtes varen mantindre una mitologia politeista i una estructura religiosa. Entre el poble celta va haver algunes tribus en estret contacte en Roma, com els gals i els celtíbers. Esta mitologia no va sobreviure a l'Imperi romà, pel seu subsecuent conversió al cristianisme i a la pèrdua dels seus idiomes originals. Encara que irònicament va ser a través de fonts romanes i cristianes, contemporànees, que es coneixen detalls sobre les seues creències.

En contrast, la comunitat celta que va mantindre les seues identitats polítiques o llingüístiques (tals com les tribus d'escotos i bretons de les illes britàniques) va transmetre per lo manco vestigis remanents de la mitologia de l'Edat de Ferro, les quals varen ser registrades a sovint en forma escrita durant l'Edat mija.

Per l'escassea de fonts supervivents que posen per escrit l'idioma gal, es conjectura que els celtes pagans no eren extensament alfabetisats. Encara que una forma escrita de la llengua gala - utilisant l'alfabet grec, llatí i itálic del Nort - va ser treballada, segons lo evidenciat, pels artículs que duen les inscripcions en llengua gala i el Calendari de Coligny. Julio César dona testimoni de l'alfabetisme dels gals, pero també descriu que els seus sacerdots, els druïdes, varen prohibir utilisar l'escritura per a registrar certs versos d'importància religiosa,​ fent notar també que els Helvecios tenien un cens escrit.​

Roma va introduir l'hàbit més estés d'inscripcions públiques, i va debilitar el poder dels druïdes en els territoris que conquistà. De fet, la major part de les inscripcions sobre deitats descoberta en Galia (França moderna), Britania i en atres llocs que representen territoris celtes posteriors a la conquista romana.

Encara que tempranament els escotos d'Irlanda i parts del modern Gales varen usar l'escritura Ogam per a registrar inscripcions curtes (en gran part noms personals),l'alfabetismo més sofisticat no va ser introduït en els territoris celtes. Estos no havien segut conquistats per Roma fins a l'adveniment del cristianisme; de fet, molts mits gaèlics primer varen ser registrats per monges cristians, encara que sense contar en gran part dels seus significats religiosos originals.

Referències[editar | editar còdic]

  • Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.
  • Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd.
  • Christian-J. Guyonvarc'h y Françoise Le Roux, La civilisation celtique, Éditions Ouest-France, col. «De mémoire d’homme: l’histoire», Rennes, 1990, ISBN 2-7373-0297-8
  • Eliade, Mircea. Historia de las ideas y las creencias religiosas II. De Gautama Buda al triunfo del cristianismo. Buenos Aires: 1999, p. 176
  • «Moritix Londiniensium: A Recent Epigraphic Find in London». The British Epigraphy Society Newsletter (8): 10-13. Autumn 2002. via University College London.
  • Jones, Mary. «The Ogham Tract». Celtic Literature Collective

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Campos, Viviana (2003). El Mágico Mundo de los Celtas. Grijalbo: Buenos Aires, 2003. ISBN 978-950-28-0297-8
  • D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
  • Delamarre, Xavier (2003). Dictionnaire de la langue gauloise : une approche linguistique du vieux-celtique continental [Diccionario de la lengua gala: un enfoque lingüístico del celta antiguo continental] (en francés) (2e éd. rev. et augm edición). Errance. pp. 55-56. ISBN 2-87772-237-6. OCLC 354152038
  • Green, Miranda. Symbol and image in celtic religious art. Routledge. Nueva York: 2004. pp. 88 - 89
  • Jones, Mary. «Oghma Grianainech». Jones's Celtic Encyclopedia
  • Renée Grimaud, Nos ancêtres les Gaulois, Éditions Édilarge, Rennes, 2001, ISBN 2-7028-4542-8
  • Rosaspini Reynolds, Roberto (1999). Mitos y Leyendas Celtas. Buenos Aires:Ediciones Continente. ISBN 950-754-069-5
  • Rosaspini Reynolds, Roberto (1999). Cuentos de Hadas Celtas. Buenos Aires:Ediciones Continente. ISBN 950-754-049-0
  • Venceslas Kruta, Les Celtes, Histoire et dictionnaire, Éditions Robert Laffont, col. «Bouquins», París, 2000, ISBN 2-7028-6261-6

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons