Diferència entre les revisions de "Deute públic de la Comunitat Valenciana"
| Llínea 30: | Llínea 30: | ||
== Perspectives de futur == | == Perspectives de futur == | ||
La reforma del sistema de finançació autonòmica és una de les principals demandes del govern valencià per a millorar la sostenibilitat financera de la comunitat. Aixina mateix, s'han plantejat propostes per a la reestructuració o condonació parcial del deute autonòmic, especialment l'associada al FLA, com a part d'un nou marc de coordinació fiscal entre l'Estat i les comunitats autònomes. | La reforma del sistema de finançació autonòmica és una de les principals demandes del govern valencià per a millorar la sostenibilitat financera de la comunitat. Aixina mateix, s'han plantejat propostes per a la reestructuració o condonació parcial del deute autonòmic, especialment l'associada al FLA, com a part d'un nou marc de coordinació fiscal entre l'Estat i les comunitats autònomes. | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | <references/> | ||
| + | |||
| + | == Vore també == | ||
| + | * [[Economia de la Comunitat Valenciana]] | ||
| + | * [[Sistema de finançació autonòmica d'Espanya]] | ||
| + | * [[Fondo de Liquidea Autonòmica]] (FLA) | ||
| + | * [[Deute públic d'Espanya]] | ||
Revisió de 07:52 21 jul 2025
El deute públic de la Comunitat Valenciana reflectix el volum total de compromisos financers adquirits per la Generalitat Valenciana per mig de préstams, emissions i fondos, en particular a través del Fondo de Liquidea Autonòmica (FLA) i atres mecanismes extraordinaris.
Evolució històrica
Des de 2004 fins a 2025, el deute viu s'ha multiplicat, passant d'aproximadament 9 420 millons d'euros a 60 368 millons a 31 de març de 2025, segons senyes del Banc d'Espanya i la Conselleria de Facenda i Economia.[1][2] Este increment es va intensificar despuix de la crisis de 2008 i la pandèmia, aixina com a raïl d'events climàtics com la *DANA d'octubre de 2023, que varen motivar l'aprovació d'un increment adicional de deute en 700 millons per a reconstrucció.
En 2012, la Comunitat Valenciana fon la primera autonomia en recórrer al Fondo de Liquidea Autonòmic (FLA), un mecanisme de finançació extraordinari creat pel Govern d'Espanya per a ajudar a les comunitats autònomes en dificultats per a accedir als mercats financers.
Senyes actuals
Segons senyes del Banc d'Espanya, la Comunitat Valenciana va tancar 2024 en un deute públic del 40,7% del PIB, 60.332 millons.[3]
A lo llarc de 2024, la Comunitat Valenciana va registrar un aument de més de 2 000 millons en el seu endeutament (4 % interanual).[4]
Comparativa nacional
En térmens absoluts, la Comunitat Valenciana es troba entre les comunitats en major volum de deute, solament per darrere de Catalunya, Andalusia i la Comunitat de Madrit. No obstant, en relacionar el deute en el seu PIB, la Comunitat Valenciana presenta un dels nivells més elevats del país.[5]
Factors determinants
Diversos factors han contribuït a l'elevat endeutament valencià:
- Infrafinanciació autonòmica: Experts i autoritats autonòmiques han denunciat reiteradament que la Comunitat Valenciana rep menys recursos per habitant en comparació a la mija nacional a través del sistema de finançació autonòmica.[6]
- Elevada despesa estructural: Els servicis públics bàsics, com a sanitat i educació, absorbixen una part substancial del presupost, i la seua finançació ha requerit endeutament adicional.
- Cost de grans proyectes: A lo llarc dels anys 2000, la Generalitat va promoure proyectes de gran envergadura (com la Ciutat de les Arts i les Ciències, events deportius i culturals, i atres infraestructures) que varen generar una elevada despesa d'inversió i manteniment.
Repercussions i sostenibilitat
L'elevat nivell de deute llimita la capacitat de maniobra presupostària de la Generalitat Valenciana i condiciona el seu accés a la finançació en els mercats. Bona part del presupost autonòmic es destina al pagament d'interessos i amortisació de deute, lo que reduïx el marge disponible per a polítiques públiques.[7]
Ademés, la dependència del FLA implica una estreta supervisió per part del Ministeri de Facenda i l'obligació de presentar plans d'ajust i estabilitat presupostària.
En 2025, per primera volta en més d'una década, el Govern central no va autorisar nous desembossos del FLA extraordinari, lo que va obligar a la Generalitat a solicitar un crèdit bancari de 1 816 millons d'euros per a cobrir pagaments a proveïdors i saldar aproximadament 147 millons adeutats a farmàcies.[8]
Perspectives de futur
La reforma del sistema de finançació autonòmica és una de les principals demandes del govern valencià per a millorar la sostenibilitat financera de la comunitat. Aixina mateix, s'han plantejat propostes per a la reestructuració o condonació parcial del deute autonòmic, especialment l'associada al FLA, com a part d'un nou marc de coordinació fiscal entre l'Estat i les comunitats autònomes.
Referències
- ↑ La quita y la reforma
- ↑ gvaoberta.gva.es
- ↑ La Comunitat Valenciana cerró 2024 con una deuda pública del 40,7% del PIB, 60.332 millones, según Banco de España
- ↑ La deuda valenciana ya supera los 60.000 millones de euros tras crecer otro 4%
- ↑ La Comunitat Valenciana cierra 2024 como la más endeudada aunque se reduce al 40,7 % del PIB
- ↑ Mazón alerta ante los proveedores de que la Generalitat está “al limite” de liquidez por no recibir el FLA extra del Gobierno
- ↑ La Generalitat Valenciana y Caixabank firman un crédito de más de 1.600 millones ante el retraso del FLA
- ↑ La Generalitat paga a las farmacias el dinero que les debía del pasado mes de junio