Canvis

El deport tradicional per antonomàsia és el joc de la [[pilota valenciana]], i existix una selecció valenciana que participa en les competicions de pilota internacionals oficials. Este deport se practica en més de huit modalitats distintes, be en el carrer o be en un trinquet. Durant les partides és típic que el públic es trobe invadint el àrea de joc,i un o dos marchadors arrepleguen les apostes que fan pel equip de blaus o pel de rojos, els únics colors utilisats en la indumentària dels pilotaris. L'importància que se li dona a este deport és tal que des de fa varis en les escoles públiques s'inclou com a matèria educativa, i la disponibilitat obligatòria d'un trinquet en les seues instalacions deportives.

El deport tradicional per antonomàsia és el joc de la [[pilota valenciana]], i existix una selecció valenciana que participa en les competicions de pilota internacionals oficials. Este deport se practica en més de huit modalitats distintes, be en el carrer o be en un trinquet. Durant les partides és típic que el públic es trobe invadint el àrea de joc,i un o dos marchadors arrepleguen les apostes que fan pel equip de blaus o pel de rojos, els únics colors utilisats en la indumentària dels pilotaris. L'importància que se li dona a este deport és tal que des de fa varis en les escoles públiques s'inclou com a matèria educativa, i la disponibilitat obligatòria d'un trinquet en les seues instalacions deportives.

A banda de la pilota valenciana, també es practiquen atres '''deports tradicionals i autòctons valencians''' com són el [[Tir i arrossegament]], deport tradicional del camp valencià en la participació d'un [[cavall]] o haca, i les [[birles valencianes]], que estan en procés de recuperació.  

A banda de la pilota valenciana, també es practiquen atres '''deports tradicionals i autòctons valencians''' com són el [[Tir i arrastre]], deport tradicional del camp valencià en la participació d'un [[cavall]] o [[haca]], i les [[birles valencianes]], que estan en procés de recuperació.  

Atres deports característics són la colombicultura, o coloms deportius, que se començà a practicar especialment a partir dels anys 20 del [[sigle XX]], estenent-se per tot el país, del que s'estrena una raça pròpia de colom, el buchó valencià. El motociclisme és atra de les pràctiques tradicionals considerades com a deportives, en la que se dispon del Circuit de [[Chest]] a on se disputa el Gran Premi de la Comunitat Valenciana. També és tradicional el joc de la [[petanca]], sobre tot en les zones rurals.

Atres deports característics són la [[colombicultura]], o coloms deportius, que se començà a practicar especialment a partir dels anys 20 del [[sigle XX]], estenent-se per tot el Regne de Valéncia, del que s'estrena una raça pròpia de colom, el [[buchó valencià]]. El motociclisme és atra de les pràctiques tradicionals considerades com a deportives, en la que se dispon del [[Circuit de Chest]] a on se disputa el Gran Premi de la Comunitat Valenciana. També és tradicional el joc de la [[petanca]], sobre tot en les zones rurals.

=== Tir i arrastre ===

=== Tir i arrastre ===

[[File:TiraArrastreBenic.jpg|thumb|180px|Competició de '''Tir i arrastre''' en [[Benicarló]]]]

[[File:TiraArrastreBenic.jpg|thumb|180px|Competició de '''Tir i arrastre''' en [[Benicarló]]]]

El Tir i arrastre és un deport hípic valencià. La seua practica està estesa per tot el territori valencià.

El Tir i arrastre és un deport hípic valencià. La seua pràctica està estesa per tot el territori valencià.

L'orige d'este deport valencià pareix que te el seu orige en els anys quaranta del [[sigle XX]], en la fira d'animals que es celebrava en Valéncia dins de l'antic llit del riu Túria.

Sobre l'orige d'este deport valencià pareix que té el seu orige en els anys quaranta del [[sigle XX]], en la fira d'animals que es celebrava en la ciutat de Valéncia dins de l'antic llit del riu Túria.

S'utilisen els cavalls de camp o percherons, grans, forts i robusts, que arrosseguen treballant grans pesos, i que estan familiarisats en l'esforç.

S'utilisen els cavalls de camp o percherons, grans, forts i robusts, que arrosseguen treballant grans pesos, i que estan familiarisats en l'esforç.

{{AP|Bous al carrer}}

{{AP|Bous al carrer}}

[[File:Bous Albocàsser.jpg|thumb|left|200px|<center>Bous en [[Albocàsser]].</center>]]

[[File:Bous Albocàsser.jpg|thumb|left|200px|<center>Bous en [[Albocàsser]].</center>]]

Els Bous al Carrer és un tipo de festa taurina popular que se practica en molts pobles del [[Regne de Valéncia]], sobre tot en els comarques de la [[Marina Alta]], [[l'Alt Millars]], [[l'Alt Palància]], [[el Baix Maestrat]] i [[l'Alt Maestrat]] i en el nort de la [[Plana Alta]]. Es molt típic la solta de vaquetes, lo qual se pot fer en qualsevol moment de l'[[any]], encara que en general coincidix en les festes patronals, les quals solen coincidir en l'estiu.

Els Bous al Carrer és un tipo de festa taurina popular que se practica en molts pobles del [[Regne de Valéncia]], sobre tot en les comarques de la [[Marina Alta]], [[l'Alt Millars]], [[l'Alt Palància]], [[el Baix Maestrat]] i [[l'Alt Maestrat]] i en el nort de la [[Plana Alta]]. Es molt típic la soltà de vaquetes, la qual cosa se pot fer en qualsevol moment de l'[[any]], encara que en general coincidix en les festes patronals de les poblacions, les quals solen coincidir en l'estiu.

== Balls tradicionals ==

== Balls tradicionals ==

Més que una dansa pròpiament dita és un conjunt de quadros plàstics en intencionalitat representativa, que participa en les Processons de Nostra Senyora de la Salut, la Festa Major d'[[Algemesí]] (7 i 8 de setembre).

Més que una dansa pròpiament dita és un conjunt de quadros plàstics en intencionalitat representativa, que participa en les Processons de Nostra Senyora de la Salut, la Festa Major d'[[Algemesí]] (7 i 8 de setembre).

La moixaranga al igual que els castellers catalans i la Danze de Tauste, prové de la [[Moixiganga]], dispersats principalment per la Corona d'Aragó encara que també en Castella per eixemple.

La moixaranga a l'igual que els castellers catalans i la Danze de Tauste, provenen de la ''[[Moixiganga]]'', dispersats principalment per la [[Corona d'Aragó]] encara que també en Castella, per eixemple.

=== Jagants i Nanos ===

=== Jagants i Nanos ===

{{AP|Jagants i Nanos}}

{{AP|Jagants i nanos}}

[[Archiu:Geon.jpg|thumb|right|200px|<center>Jagants i Cabuts d'[[Ontinyent]].</center>]]

[[Archiu:Geon.jpg|thumb|right|200px|<center>Jagants i Cabuts d'[[Ontinyent]].</center>]]

Els jagants i nanos o cabuts són una tradició popular celebrada en moltes festes locals del [[Regne de Valéncia]]. La tradició consistix en traure en desfilada certes figures a muscles, que normalment representen a personages populars locals o a figures històriques, ballant i animant o perseguint a la gent que acodix a la celebració.

Els jagants i nanos o jagants i cabuts són una tradició popular celebrada en moltes festes locals del [[Regne de Valéncia]]. La tradició consistix en traure en desfilada certes figures a muscles, que normalment representen a personages populars locals o a figures històriques, ballant i animant o perseguint a la gent que acodix a la celebració.

Els jagants són figures de varis metros d'altura que representen al bust i el cap d'una persona en camisa. Esta cobrix a un home que carrega un arnés que soporta l'estructura. El portador fa girar i ballar al jagant al son d'una banda popular de música. Generalment els jagants desfilen en parelles de jagants (jagant i jaganta). Els pobles grans o més rics tenen més d'una parella. Generalment les figures representen arquetips populars, tal com el burgués i la llauradora, o figures històriques de rellevància local, com el rei i la reina fundadors. Mentres que en els cabuts (també dits nanos), de menor altura, se destaca la proporció del cap, donant un efecte més còmic. També existixen els cavallets (en [[Morella]] per eixemple), personages que ballen simulant e l'estar pujat en un cavall.

Els jagants són figures de varis metros d'altura que representen al bust i el cap d'una persona en camisa. Esta cobrix a un home que carrega un arnés que soporta l'estructura. El portador fa girar i ballar al jagant al son d'una banda popular de música. Generalment els jagants desfilen en parelles de jagants (jagant i jaganta). Els pobles grans o més rics tenen més d'una parella. Generalment les figures representen arquetips populars, tal com el burgués i la llauradora, o figures històriques de rellevància local, com el rei i la reina fundadors. Mentres que en els cabuts (també dits nanos), de menor altura, se destaca la proporció del cap, donant un efecte més còmic. També existixen els cavallets (en [[Morella]] per eixemple), personages que ballen simulant l'estar pujat en un cavall.

=== Jota valenciana ===

=== Jota valenciana ===

==== Coques ====

==== Coques ====

{{AP|Coca salada}}

{{AP|Coca de llanda}}

És difícil definir les coques ya que n'hi han moltes esteses pel Regne de Valéncia i casi que una o vàries típiques per cada zona de 1, 2 o 3 pobles.

És difícil definir les coques ya que n'hi han moltes esteses pel Regne de Valéncia i casi que una o vàries típiques per cada zona de 1, 2 o 3 pobles.

* [[Sigle d'Or valencià]]

* [[Sigle d'Or valencià]]

* [[Valencians]]

* [[Valencians]]

{{Regne de Valéncia}}

{{Regne de Valéncia}}

{{Llista artículs destacats}}

{{Llista artículs destacats}}

[[Categoria:Cultura Valenciana]]

[[Categoria:Cultura Valenciana]]

[[Categoria:Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Comunitat Valenciana]]