Diferència entre les revisions de "Chufa"
(→Cultiu) |
(Caixataxons) |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| + | {{CaixaTaxons | ||
| + | | nom = Chufa | ||
| + | | image = Chufa.jpg | ||
| + | | llegenda = | ||
| + | | status = LC | ||
| + | | regnum = [[Plantae]] | ||
| + | | divisio = [[Angiospermae|Magnoliophyta]] | ||
| + | | classis = Liliopsida | ||
| + | | ordo = [[Poales]] | ||
| + | | familia = [[Cyperaceae|Cyperaceae]] | ||
| + | | genus = [[Cyperus]] | ||
| + | | species = Cyperus esculentus | ||
| + | | species_authority = [[Carles Linneo|L.]] | ||
| + | | mapa = | ||
| + | | llegenda_mapa = | ||
| + | }} | ||
| + | |||
[[File:Cyperus esculentus -Chufas.JPG|thumb|right|300px|<center>Chufes seques</center>]] | [[File:Cyperus esculentus -Chufas.JPG|thumb|right|300px|<center>Chufes seques</center>]] | ||
| Llínea 34: | Llínea 51: | ||
[[Categoria:Agricultura]] | [[Categoria:Agricultura]] | ||
[[Categoria:Aliments]] | [[Categoria:Aliments]] | ||
| + | [[Categoria:Herbes]] | ||
== Referències == | == Referències == | ||
{{traduït de|ca|All}} | {{traduït de|ca|All}} | ||
Última revisió del 04:02 24 jul 2025
| Chufa | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Divisió | Magnoliophyta | ||
| Classe | Liliopsida | ||
| Orde | Poales | ||
| Família | Cyperaceae | ||
| Gènero | Cyperus | ||
| Espècie | Cyperus esculentus | ||
| Autoritat | L. | ||
| Estat de conservació | |||
| Estat | LC | ||
| Distribució geogràfica | |||
La chufa (Cyperus esculentus) és el tubèrcul de la planta de la chufa, una planta vivaç de la família de les Cyperaceae, de la qual s'obté l'orchata de chufa a partir dels seus tubèrculs de naturalea dolça.
Descripció[editar | editar còdic]
És una planta geòfita rizomatosa de 10 60 cm d'alçada en arraïls subterrànees inflades en uns tubèrculs ovoides a l'estrem. Fulles de 10-30 x 0,2-1 cm;2-9 bràctees;4-10 radis desiguals , de 0-10 cm; espigues de 6-22 flors; glumes a penes carenades, de 2-3 x 2 mm, més o menys obtuses. Florix d'agost a novembre.
Presenta dos varietats: var. esculentum (silvestre) en tubèrculs chicotets i amargants i var. sativus (cultivada) en tubèrculs més grossos i dolços
Hàbitat[editar | editar còdic]
Provablement és originària de l'Àfrica occidental és de distribució pantropical. Viu en herbassars humits, terres cultivades, sovint en sols arenosos a la terra baixa.
Composició nutritiva[editar | editar còdic]
Composició de la chufa seca: aigua 0% substancies nitrogenades 7,55%, sucre 21,5%, almidó 24,54 % pentosana 6,03%, fibra bruta 8,56%, extracte eteri 29,58%, cendres 1,71%
Cultiu[editar | editar còdic]
Segons Teofrast els antics egipcis consumien els tubèrculs com a postre. És típic de l'Horta de Valéncia (introduït pels àraps). Per al cultiu necessita terrenys solts ya que aixina els tubèrculs queden arredonits i la calor de l'estiu, com a mínim mediterràneu.
En l'Horta de Valéncia es fa una rotació de cultius per eixemple seent les creïlles primerenques, les cebes bavoses o les carchoferes. Es planten els tubèrculs tradicionalment en la primera quinzena de maig pero es pot fer en abril. La plantació es fa distanciant les plantes 15 cm a cada posició en 2-4 tubèrculs. S'esmenen uns 160 kg de tubèrculs per ha. Abans es fea una plantació manual i actualment està mecanisada. La collita es fa entre mitat d'octubre i mitat de decembre per a fer-la es cremen les fulles controladament. En la postcollita cal el rentat i secat ya que collida té un 22% d'humitat i ha de passar a 7%. El rendiment de la collita es troba entre els 10.000 i els 18.000 kg/ha. Competix malament al principi en males herbes com les dels gèneros Portulaca, Raphanus o Cladium.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul ca.wikipedia.org/wiki/All de la Wikipedia en català, baix llicència Creative Commons-BY-SA.