Diferència entre les revisions de "Fenoll" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No se mostren 5 edicions intermiges del mateix usuari)

Llínea 1:

[[File:Fenouil_en_jardinière_D140514_a.jpg|thumb|250px|Fenoll]]

El '''fenoll''' (del [[llatí]] ''fenŭcŭlu'', mat. sign.), en castellà, ''hinojo'', segons el [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] (DGLV) de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) és una planta herbàcea de la família de les Umbelíferes en talls de dotze a catorze centímetros, fulles partides, de flors chicotetes i groguenques. És una planta aromàtica de gust dolç i que s'utilisa en medicaments o com a condiment.

El '''fenoll''' (del [[llatí]] ''fenŭcŭlu'', mat. sign.), en [[castellà]], ''hinojo'', segons el [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] (DGLV) de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) és una planta herbàcea de la família de les Umbelíferes en talls de dotze a catorze centímetros, fulles partides, de flors chicotetes i groguenques. És una planta aromàtica de gust dolç i que s'utilisa en medicaments o com a condiment.

== Distribució ==

Llínea 8:

== Classes ==

* Fenoll de bou, ~~l’espècie~~ Conium maculatum, cicuta.

* Fenoll de bou, l'espècie Conium maculatum, cicuta.

* Fenoll de prat, espècie carum carvi, de flors blanques i de 30 a 60 centímetros d'alçària.

* Fenoll d'aigua, espècie Phellandrium aquaticum.

== Utilisació ==

[[File:Fennel_flower.jpg|thumb|250px|Inflorescències del fenoll]]

=== Culinaris ===

La fenollera és molt versàtil ya que els talls i els fulls picats s'utilisen com a herba aromàtica, les llavors com a espècia i el bulp com a [[hortaliça]], aportant en cada cas un característic sabor i aroma anisats i intensos.

Les llavors s'usen seques i es combinen en una série de plats com curries (en este cas es molen), pans, pastiços, peixos i coques.

La fenollera s'utilisa comunament en la gastronomia d'[[Espanya]] en la confecció de encurtits, endreços i salses, per aportar un típic aroma anisat. És un ingredient habitual per a aromatisar les populars olives en distintes regions d'Espanya. En Galícia s'utilisa tradicionalment per a aromatisar les castanyes cuites.

En [[França]] la fenollera és un ingredient clàssic de la gastronomia occitana, en plats tan típics com la lubina a la provençal.

En la gastronomia de l'[[Índia]] la fenollera s'utilisa mòlt i en gra com a espècia d'us corrent, podent formar part de la mescla Garam masala; és típic de la gastronomia de Cachemira tant en la cuina hindú com la musulmana. En molts llibres de cuina, especialment les traduccions occidentals, s'indiquen grans d'anís com a ingredient d'algunes receptes, quan en realitat en el seu orige s'usen els grans sancers de fenollera, similars en aspecte pero molt diferents. En l'Índia l'anís en gra no és utilisat.

=== Us en medicina popular ===

De les llavors s'obté un oli essencial usat en fitoterapia. En herboristería és considerada una planta en propietats diurétiques i carminatives. També se li pot donar un us extern per a aliviar els irritaments dels ulls cansats i la conjuntivitis.

== Referències ==

Llínea 20:

Llínea 35:

* Ribeiro-Santos, Regiane; Andrade, Mariana; Sanches-Silva, Ana; de Melo, Nathália Ramos (19 de julio de 2017). «Essential Oils for Food Application: Natural Substances with Established Biological Activities (Aceites esenciales de aplicación alimentaria: Sustancias naturales con actividades biológicas establecidas)»

* Souza, A.D.Z. et al. (2011). «Plantas medicinales utilizadas en la salud infantil». Enfermería Global

==Enllaços externs==

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 [[File:Fenouil_en_jardinière_D140514_a.jpg|thumb|250px|Fenoll]]
-El '''fenoll''' (del [[llatí]] ''fenŭcŭlu'', mat. sign.), en castellà, ''hinojo'', segons el [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] (DGLV) de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) és una planta herbàcea de la família de les Umbelíferes en talls de dotze a catorze centímetros, fulles partides, de flors chicotetes i groguenques. És una planta aromàtica de gust dolç i que s'utilisa en medicaments o com a condiment.
+El '''fenoll''' (del [[llatí]] ''fenŭcŭlu'', mat. sign.), en [[castellà]], ''hinojo'', segons el [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] (DGLV) de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) és una planta herbàcea de la família de les Umbelíferes en talls de dotze a catorze centímetros, fulles partides, de flors chicotetes i groguenques. És una planta aromàtica de gust dolç i que s'utilisa en medicaments o com a condiment.
 == Distribució ==
@@ Llínea 8: / Llínea 8: @@
 == Classes ==
-* Fenoll de bou, l’espècie Conium maculatum, cicuta.
+* Fenoll de bou, l'espècie Conium maculatum, cicuta.
 * Fenoll de prat, espècie carum carvi, de flors blanques i de 30 a 60 centímetros d'alçària.
 * Fenoll d'aigua, espècie Phellandrium aquaticum.
+== Utilisació ==
+[[File:Fennel_flower.jpg|thumb|250px|Inflorescències del fenoll]]
+=== Culinaris ===
+La fenollera és molt versàtil ya que els talls i els fulls picats s'utilisen com a herba aromàtica, les llavors com a espècia i el bulp com a [[hortaliça]], aportant en cada cas un característic sabor i aroma anisats i intensos.
+Les llavors s'usen seques i es combinen en una série de plats com curries (en este cas es molen), pans, pastiços, peixos i coques.
+La fenollera s'utilisa comunament en la gastronomia d'[[Espanya]] en la confecció de encurtits, endreços i salses, per aportar un típic aroma anisat. És un ingredient habitual per a aromatisar les populars olives en distintes regions d'Espanya. En Galícia s'utilisa tradicionalment per a aromatisar les castanyes cuites.
+En [[França]] la fenollera és un ingredient clàssic de la gastronomia occitana, en plats tan típics com la lubina a la provençal.
+En la gastronomia de l'[[Índia]] la fenollera s'utilisa mòlt i en gra com a espècia d'us corrent, podent formar part de la mescla Garam masala; és típic de la gastronomia de Cachemira tant en la cuina hindú com la musulmana. En molts llibres de cuina, especialment les traduccions occidentals, s'indiquen grans d'anís com a ingredient d'algunes receptes, quan en realitat en el seu orige s'usen els grans sancers de fenollera, similars en aspecte pero molt diferents. En l'Índia l'anís en gra no és utilisat.
+=== Us en medicina popular ===
+De les llavors s'obté un oli essencial usat en fitoterapia. En herboristería és considerada una planta en propietats diurétiques i carminatives. També se li pot donar un us extern per a aliviar els irritaments dels ulls cansats i la conjuntivitis.
 == Referències ==
@@ Llínea 20: / Llínea 35: @@
 * Ribeiro-Santos, Regiane; Andrade, Mariana; Sanches-Silva, Ana; de Melo, Nathália Ramos (19 de julio de 2017). «Essential Oils for Food Application: Natural Substances with Established Biological Activities (Aceites esenciales de aplicación alimentaria: Sustancias naturales con actividades biológicas establecidas)»
 * Souza, A.D.Z. et al. (2011). «Plantas medicinales utilizadas en la salud infantil». Enfermería Global
 ==Enllaços externs==