Diferència entre les revisions de "Cedre"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | {{Taxobox |
| + | | color = | ||
| + | | textcolor = black | ||
| + | | nom = Cedrus | ||
| + | | image = Cedrus_atlantica2.jpg | ||
| + | | llegenda = | ||
| + | | regnum = [[Plantae]] | ||
| + | | divisio = [[Pinophyta]] | ||
| + | | classis = [[Pinopsida]] | ||
| + | | ordo = [[Pinales]] | ||
| + | | familia = [[Pinaceae]] | ||
| + | | genus = '''Cedrus''' | ||
| + | | species = 3-4 espècies | ||
| + | }} | ||
| − | El ''' | + | El gènero '''''Cedrus''''' comprén arbres perennifolis de gran port, coneguts popularment com a cedres. Són propis de muntanyes de clima temperat i mediterràneu, i es troben principalment en la regió mediterrànea oriental, l'Himàlaya i l’Atles nort-africà. |
| − | == Descripció == | + | == Descripció morfològica == |
| − | + | Els membres del gènero ''Cedrus'' presenten les següents característiques: | |
| − | + | * [[Morfologia foliar|Fulla]]: aciculars, rígides, de color vert blavenc o glauc, agrupades en fascículs sobre braquiblasts o disperses sobre macroblasts. | |
| + | * [[Flor]]: estròbils unisexuals; les masculines en forma de cilindre allargat i les femenines ovoïdals, erectes. | ||
| + | * [[Fruit]]: [[Con|con]] gran, erecte i lignificà, que es desintegra sobre l’arbre per dispersar les [[Sàmara|sàmares]] alades. | ||
| + | * [[Tronc]]: de creiximent lent, recte, escorça grisa i clavillada, capçada piramidal en arbres joves i ampla en adults. | ||
| − | + | == Hàbitat i distribució == | |
| + | |||
| + | El gènero ''Cedrus'' habita en zones montanyoses entre 1.300 i 3.200 m d’altura. Es troba en el Líban, Síria, Turquia, l’Himàlaya occidental (Afganistan, Pakistan, Índia) i les serrades de l’Atles al Marroc i Algèria. | ||
| + | |||
| + | == Classificació interna == | ||
| + | |||
| + | Les espècies reconegudes habitualment dins ''Cedrus'' són: | ||
| + | |||
| + | • ''[[Cedrus libani]]'': cedre del Líban | ||
| + | |||
| + | • ''[[Cedrus atlantica]]'': cedre de l’Atles | ||
| + | |||
| + | • ''[[Cedrus deodara]]'': cedre de l’Himàlaya | ||
| + | |||
| + | • ''[[Cedrus brevifolia]]'': cedre de Chipre (a voltes considerat subespècie de ''C. libani'') | ||
| + | |||
| + | == Sistemàtica i filogènia == | ||
| + | |||
| + | ''Cedrus'' és el gènero més basal dins de les Pinaceae. Estudis moleculars indiquen que és germà dels pins (''Pinus''), pero se separà primerament dins la família. | ||
| + | |||
| + | == Citologia == | ||
| + | |||
| + | El número cromosòmic bàsic és x = 12, i la fòrmula habitual és 2n = 24. El genoma de ''Cedrus'' mostra cariotips relativament estables dins de la família Pinaceae. | ||
| + | |||
| + | == Taxonomia == | ||
| + | |||
| + | El gènero ''Cedrus'' fon establit per [[Carles Linneo]] en 1753. Es tracta d’un grup ben delimitat dins la família [[Pinaceae]], caracterisat per les seues fulles agrupades i cons desintegrables erectes. | ||
| + | |||
| + | == Etimologia == | ||
| + | |||
| + | Cedrus: del grec *kedros* (κέδρος), usat per a designar diversos arbres aromàtics, provablement incloent ginebres i cedres. | ||
| + | |||
| + | == Importància ecològica == | ||
| + | |||
| + | Els cedres tenen un paper important com a arbres dominants en boscs montans. Brinden refugi i aliment a fauna local i estabilisen els sòls en pendents. | ||
| + | |||
| + | == Usos == | ||
| + | |||
| + | • [[Fusta]] de gran qualitat, aromàtica i resistent | ||
| + | |||
| + | • Ornamental en parcs i jardins | ||
| + | |||
| + | • Revalorisació paisagística en reforestacions | ||
| + | |||
| + | • En la cultura i simbologia de diverses civilisacions | ||
| + | |||
| + | == Amenaces i conservació == | ||
| + | |||
| + | ''Cedrus libani'' i ''Cedrus brevifolia'' han patit una reducció del seu hàbitat natural per la tala i pressió humana. S’han establit programes de reforestació i protecció de boscs autòctons en diversos països. | ||
| + | |||
| + | == Galeria == | ||
| + | |||
| + | <gallery mode="packed" heights="180"> | ||
| + | The Cedars of God, Lebanon 2002.jpeg|''Cedrus libani'' | ||
| + | Cedrus deodara JPG1b.jpg|''Cedrus deodara'' | ||
| + | Cèdre du Chélia 15 (Algeria).JPG|''Cedrus atlantica'' | ||
| + | Cedrus libani brevifolia1.jpg|''Cedrus brevifolia'' | ||
| + | </gallery> | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | |||
| + | • Farjon, A. (2010). A Handbook of the World's Conifers. Brill Academic. | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | |||
| + | • Debazac, E. F. (1964). Les Cedres. Centre Technique du Bois et de l'Ameublement. | ||
| + | |||
| + | • Gymnosperm Database. Cedrus. www.conifers.org | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | + | ||
| + | • [https://www.inaturalist.org/taxa/48677-Cedrus ''Cedrus'' en iNaturalist] | ||
| + | |||
| + | • [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:30001054-2 ''Cedrus'' en Plants of the World Online] | ||
| + | |||
| + | • [https://www.worldfloraonline.org/taxon/wfo-4000007901 ''Cedrus'' en World Flora Online] | ||
| + | |||
| + | • [https://herbarivirtual.uib.es/cas-med/especie/11212.html ''Cedrus'' en l’Herbari Virtual del Mediterrani Occidental] | ||
| + | |||
| + | • [https://es.wikipedia.org/wiki/Cedrus Artícul sobre ''Cedrus'' en la Wikipedia castellana] | ||
[[Categoria:Biologia]] | [[Categoria:Biologia]] | ||
[[Categoria:Botànica]] | [[Categoria:Botànica]] | ||
| − | |||
[[Categoria:Gèneros botànica]] | [[Categoria:Gèneros botànica]] | ||
| + | [[Categoria:Pinaceae]] | ||
Revisió de 03:30 26 jul 2025
| Cedrus | |||
|---|---|---|---|
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Divisió | Pinophyta | ||
| Classe | Pinopsida | ||
| Orde | Pinales | ||
| Família | Pinaceae | ||
| Gènero | Cedrus | ||
| Espècie | 3-4 espècies | ||
El gènero Cedrus comprén arbres perennifolis de gran port, coneguts popularment com a cedres. Són propis de muntanyes de clima temperat i mediterràneu, i es troben principalment en la regió mediterrànea oriental, l'Himàlaya i l’Atles nort-africà.
Descripció morfològica
Els membres del gènero Cedrus presenten les següents característiques:
- Fulla: aciculars, rígides, de color vert blavenc o glauc, agrupades en fascículs sobre braquiblasts o disperses sobre macroblasts.
- Flor: estròbils unisexuals; les masculines en forma de cilindre allargat i les femenines ovoïdals, erectes.
- Fruit: con gran, erecte i lignificà, que es desintegra sobre l’arbre per dispersar les sàmares alades.
- Tronc: de creiximent lent, recte, escorça grisa i clavillada, capçada piramidal en arbres joves i ampla en adults.
Hàbitat i distribució
El gènero Cedrus habita en zones montanyoses entre 1.300 i 3.200 m d’altura. Es troba en el Líban, Síria, Turquia, l’Himàlaya occidental (Afganistan, Pakistan, Índia) i les serrades de l’Atles al Marroc i Algèria.
Classificació interna
Les espècies reconegudes habitualment dins Cedrus són:
• Cedrus libani: cedre del Líban
• Cedrus atlantica: cedre de l’Atles
• Cedrus deodara: cedre de l’Himàlaya
• Cedrus brevifolia: cedre de Chipre (a voltes considerat subespècie de C. libani)
Sistemàtica i filogènia
Cedrus és el gènero més basal dins de les Pinaceae. Estudis moleculars indiquen que és germà dels pins (Pinus), pero se separà primerament dins la família.
Citologia
El número cromosòmic bàsic és x = 12, i la fòrmula habitual és 2n = 24. El genoma de Cedrus mostra cariotips relativament estables dins de la família Pinaceae.
Taxonomia
El gènero Cedrus fon establit per Carles Linneo en 1753. Es tracta d’un grup ben delimitat dins la família Pinaceae, caracterisat per les seues fulles agrupades i cons desintegrables erectes.
Etimologia
Cedrus: del grec *kedros* (κέδρος), usat per a designar diversos arbres aromàtics, provablement incloent ginebres i cedres.
Importància ecològica
Els cedres tenen un paper important com a arbres dominants en boscs montans. Brinden refugi i aliment a fauna local i estabilisen els sòls en pendents.
Usos
• Fusta de gran qualitat, aromàtica i resistent
• Ornamental en parcs i jardins
• Revalorisació paisagística en reforestacions
• En la cultura i simbologia de diverses civilisacions
Amenaces i conservació
Cedrus libani i Cedrus brevifolia han patit una reducció del seu hàbitat natural per la tala i pressió humana. S’han establit programes de reforestació i protecció de boscs autòctons en diversos països.
Galeria
Referències
• Farjon, A. (2010). A Handbook of the World's Conifers. Brill Academic.
Bibliografia
• Debazac, E. F. (1964). Les Cedres. Centre Technique du Bois et de l'Ameublement.
• Gymnosperm Database. Cedrus. www.conifers.org
Enllaços externs
• Cedrus en Plants of the World Online
• Cedrus en World Flora Online