Malus

Malus
Classificació científica
Regne		Plantae
Divisió		Magnoliophyta
Classe		Magnoliopsida
Orde		Rosales
Família		Rosaceae
Gènero		Malus
Espècie		unes 30-55 espècies

El gènero Malus comprén arbres caducs, comunament coneguts com a pomeres, originaris principalment de l’hemisferi nort temperat. La seua espècie més coneguda és la poma cultivada, Malus domestica, una de les fruites més importants a nivell mundial.

Descripció morfològica

Els membres del gènero Malus compartixen les següents característiques:

• Fulla: simples, alternes, ovalades o elíptiques, en marge dentat i superfície tomentosa o glabra.
• Flor: hermafrodites, actinomorfes, en cinc pétals generalment blancs, rosats o rojos, agrupades en corimbes.
• Fruit: Poma, un pseudocarp o fruit fals en carnositat i sabor variable segons l’espècie i varietat.
• Tronc: arbre de menuda o mijana grandària, en escorça grisenca i capçada ampla i ramificada.

Hàbitat i distribució

El gènero Malus es distribuïx per Europa, Àsia i Nort-amèrica. Creix de forma silvestre en boscs temperats, vores i camps, pero moltes espècies i híbrits es cultiven extensament en zones temperades de tot el món.

Classificació interna

Espècies representatives de Malus:

• Malus domestica: pomera cultivada

• Malus sylvestris: pomera silvestre europea

• Malus sieversii: pomera silvestre d’Àsia Central, provable ancestre de la poma moderna

• Malus baccata: pomera siberiana

• Malus floribunda: pomera japonesa ornamental

• Malus × zumi: híbrits ornamentals

Sistemàtica i filogènia

Malus pertany a la tribu Maleae, dins de la família Rosaceae, junt a atres gèneros com Pyrus i Chaenomeles. Els estudis moleculars han confirmat la seua proximitat filogenètica en el grup de plantes de fruits pomaces.

Citologia

El número cromosòmic bàsic de Malus és x = 17. L’espècie Malus domestica és diploide (2n = 34), encara que també s’han seleccionat triploides per a obtindre fruits més grossos i millor qualitat.

Taxonomia

Malus fon descrit per Carles Linneo en 1753. És un gènero ben establit dins de la família Rosaceae, encara que molts híbrits i varietats comercials dificulten la seua delimitació exacta.

Etimologia

Malus: nom llatí clàssic usat pels romans per a referir-se a la pomera.

Importància ecològica

Les espècies de Malus oferixen flors que atrauen abelles i atres insectes polinisadors. El seu fruit servix d’aliment a aus i mamífers, tant en estat silvestre com en cultiu.

Usos

• Fruita fresca (pomes)

• Sucs, compotes, sidra i rebosteria

• Fusta per a ferramentes i utensilis

• Espècies ornamentals en parcs i carrers

• Polinisació creuada en cultius mixtos

Amenaces i conservació

Espècies silvestres com Malus sieversii estan en regressió per la pèrdua d’hàbitat i l’hibridació en cultius. S’han establit programes de conservació **in situ** i **ex situ** per a preservar la diversitat genètica de les pomeres.

Galeria

• 

  Malus domestica

• 

  Malus baccata

• 

  Malus sylvestris

• 

  Malus floribunda

Referències

• Juniper, B.E. et al. (1999). The origin of the apple. *Science*.

• Harris, S.A. et al. (2002). Genetic clues to the origin of the apple. *Theoretical and Applied Genetics*.

Bibliografia

• Morgan, J. & Richards, A. (1993). *The Book of Apples*. Ebury Press. • Hanelt, P. (2001). *Mansfeld’s Encyclopedia of Agricultural and Horticultural Crops*. Springer.

Enllaços externs

• Malus en iNaturalist

• Malus en Plants of the World Online

• Malus en World Flora Online

• Malus en l’Herbari Virtual del Mediterrani Occidental

• Artícul sobre Malus en la Wikipedia castellana