Diferència entre les revisions de "Josep Marin i Morell"

Descobrix a l'autoctoniste i localiste poeta ilicità [[Tonico Sansano]], a qui concedix la “Palma Daurada”, propiciant despuix la modernisació del GCI i dels guardons junt a la nova directiva, apostant pel canvi actualisador de l'entitat al recolzar que esta se rebatejara en el nom de Tonico Sansano.  

Aficionat de l'[[Elig CF]] i del [[Valéncia CF]], funda la “Penya Valencianista Ilicitana ¡Ché, qué a Gust!” baix auspici del GCI, última activitat abans d'emmalaltir i de retirar-se.  

Marín Morell fon un enamorat de la festivitat del "[[9 d'Octubre]]" i acèrrim partidari de la seua celebració, assidu assistent i participant én la processò cívica en la seua baixada de la Real Senyera inclosa. En els últims anys i en la seua salut afectada deixà d'assistir i en molt pesar tirava de menys en enyorança no estar davant  de la seua bandera, de la bandera de tots els valencians.  

Pero Marín vixqué tota la seua vida en el fondo del seu cor anhelant regressar a la seua ciutat natal despuix de mort. Per això, les seues cendres seràn enramades pels seus fills en un acte privat en un bell lloc de la capital valenciana, a la vora del Túria i prop de la Malvarrosa a on tant passejà el seu admirat Blasco Ibàñez, atre valencià, universal, que com Marín, també fon cobert en la seua Senyera en el seu sepeli.

== Enllaços externs ==

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Valencians]]