Canvis

{{Biografia|

{{Biografia|

| nom = Salvador Ferrandis i Luna

| nom = Salvador Ferrandis i Luna

| image =  

| image = [[Archiu:Ferrandisluna.jpg|250px]]

| peu =  

| peu = Carrer dedicat a Salvador Ferrandis i Luna

| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  

| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  

| ocupació = Advocat, periodiste, escritor i polític

| ocupació = Advocat, periodiste, escritor i polític

| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]  

| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]  

}}

}}

'''Salvador Ferrandis i Luna''' ([[Viver]], [[13 de novembre]] de [[1891]] - [[Madrit]], [[26 de giner]] de [[1954]]), fon un advocat de l'Estat, periodiste, escritor i polític [[Valencians|valencià]].

'''Salvador Ferrandis i Luna''' ([[Viver]], [[13 de novembre]] de [[1891]] - † [[Madrit]], [[26 de giner]] de [[1954]]), fon un advocat de l'Estat, periodiste, escritor i polític [[Valencians|valencià]].

== Biografia ==

== Biografia ==

Salvador Ferrandis naixqué en la població valenciana de Viver, en la comarca de l'[[L'Alt Palància|Alt Palància]], el 13 de novembre de l'any 1891. Despuix dels primers estudis en la seua població natal estudià el bachillerat i la carrera de Dret en la ciutat de [[Valéncia]].  

Salvador Ferrandis i Luna, naixqué en la població valenciana de Viver, en la comarca de l'[[L'Alt Palància|Alt Palància]], el 13 de novembre de l'any 1891. Despuix dels primers estudis en la seua població natal estudià el bachillerat i la carrera de Dret en la ciutat de [[Valéncia]].  

Durant la seua época d'estudiant tingué l'ocasió de conéixer l'obra del pare dominic, també de Viver, l'historiador [[Francisco Diago]], qui traduí una antiga inscripció de l'orige romà de l'hermosa torre que presidix la vila. El pare Diago fon Croniste de la [[Corona d'Aragó]], nomenat pel rei [[Felip III]] i publicà en l'any [[1613]] el primer tom de els famosos ''Anales del Reyno de Valencia''.  

Durant la seua época d'estudiant tingué l'ocasió de conéixer l'obra del pare dominic, també de Viver, l'historiador [[Francisco Diago]], qui traduí una antiga inscripció de l'orige romà de l'hermosa torre que presidix la Vila. El pare Diago fon Croniste de la [[Corona d'Aragó]], nomenat pel rei [[Felip III]] i publicà en l'any [[1613]] el primer tom dels famosos ''Anales del Reyno de Valencia''.  

Despuix d'haver dirigit algunes publicacions en la ciutat de Valéncia, Ferrandis aprovà les oposicions a advocat de l'Estat i es traslladà a viure a [[Madrit]].

Despuix d'haver dirigit algunes publicacions en la ciutat de Valéncia, Ferrandis aprovà les oposicions a advocat de l'Estat i es traslladà a viure a [[Madrit]].

Salvador Ferrandis fon contemporàneu i amic de [[Joaquim Garcia Girona|mossén Garcia Girona]], abdós sentiren el mateix entusiasme per l'història de Seidia, la princesa mora del Maestrat. El capellà, natural de [[Benassal]], feu un treball líric-poètic que mereixqué un premi en els [[Jocs Florals]] de Lo Rat Penat en els [[anys 20]].  

Salvador Ferrandis fon contemporàneu i amic de [[Joaquim Garcia Girona|mossén Garcia Girona]], abdós sentiren el mateix entusiasme per l'història de Seidia, la princesa mora del Maestrat. El capellà, natural de [[Benassal]], feu un treball líric-poètic que mereixqué un premi en els [[Jocs Florals]] de Lo Rat Penat en els [[anys 20]].  

Ferrandis batejà a la bella princesa com Walkiria del Maestrat. Eixa denominació ha passat a l'història gràcies a d'ell, a l'igual que el valencianisme de personages tan dispars com [[Na Violant d'Hongria]] o [[Ausias March]], en temps en que era major la tenacitat de certs sectors per convertir en "fill de la cultura catalana" a l'immens poeta de [[Gandia]].

Ferrandis batejà a la bella princesa com Walkiria del Maestrat. Eixa denominació ha passat a l'història gràcies a d'ell, a l'igual que el valencianisme de personages tan dispars com [[Na Violant d'Hungria]] o [[Ausias March]], en temps en que era major la tenacitat de certs sectors per convertir en "fill de la cultura catalana" a l'immens poeta de [[Gandia]].

== Obra ==

== Obra ==

* ''La hora de la economía'' (1939)

* ''La hora de la economía'' (1939)

* ''Urbanismo'' (1951)

* ''Urbanismo'' (1951)

 

== Referències ==

== Referències ==

* [[Declaració Valencianista de 1918]]

* [[Declaració Valencianista de 1918]]

[[Categoria:Valencians]]

[[Categoria:Valencians]]

[[Categoria:Advocats]]

[[Categoria:Advocats]]

[[Categoria:Advocats valencians]]

[[Categoria:Advocats valencians]]

[[Categoria:Polítics]]

[[Categoria:Polítics]]

[[Categoria:Polítics Valencians]]

[[Categoria:Polítics Valencians]]

[[Categoria:Valencianisme]]

[[Categoria:Valencianistes]]