| Llínea 3: |
Llínea 3: |
| | Com a [[ciència formal]], la llògica estudia i classifica l'estructura de les proposicions i els arguments, tant a través de l'estudi de sistemes formals d'[[inferència]] com a través de l'estudi directe del raonament en [[llenguage natural]]. Els temes involucrats en estes estudis inclouen les falàcies, les paradoxes, la [[inducció]], la causalitat, el raonament en [[provabilitat]], el raonament en [[vaguetat]] i [[imprecisió]], entre d'atres. | | Com a [[ciència formal]], la llògica estudia i classifica l'estructura de les proposicions i els arguments, tant a través de l'estudi de sistemes formals d'[[inferència]] com a través de l'estudi directe del raonament en [[llenguage natural]]. Els temes involucrats en estes estudis inclouen les falàcies, les paradoxes, la [[inducció]], la causalitat, el raonament en [[provabilitat]], el raonament en [[vaguetat]] i [[imprecisió]], entre d'atres. |
| | | | |
| − | Tradicionalment, la llògica s'ha considerat una branca de la [[filosofia]]. Baix el nom de [[dialèctica]] i juntament en la [[gramàtica]] i la [[retòrica]], configurava el [[trivi]] en el sistema d'estudis mijevals. Des de mitat del [[segle XIX]], la llògica formal s'ha convertit en una disciplina matemàtica per un doble motiu: perqué s'ha estudiat en ferramentes matemàtiques i perqué s'ha desenrollat en la intenció d'establir una fonamentació per a les [[matemàtiques]]. En este context, la disciplina s'ha conegut com a [[llògica simbòlica]] o [[llògica matemàtica]]. | + | Tradicionalment, la llògica s'ha considerat una branca de la [[filosofia]]. Baix el nom de [[dialèctica]] i juntament en la [[gramàtica]] i la [[retòrica]], configurava el [[trivi]] en el sistema d'estudis migevals. Des de la mitat del [[sigle XIX]], la llògica formal s'ha convertit en una disciplina matemàtica per un doble motiu: perque s'ha estudiat en ferramentes matemàtiques i perqué s'ha desenrollat en la intenció d'establir una fonamentació per a les [[matemàtiques]]. En este context, la disciplina s'ha conegut com a [[llògica simbòlica]] o [[llògica matemàtica]]. |
| | | | |
| − | Finalment, el paper destacat de la llògica formal en el desenroll de la [[computabilitat]], i la implementació informàtica dels sistemes de raonament estudiats per la llògica (sobretot en el marc de la [[inteligència artificial]]) han fet que la llògica també es puga considerar en certa manera una subdisciplina de l'[[informàtica]]. | + | Finalment, el paper destacat de la llògica formal en el desenroll de la [[computabilitat]], i l'implementació informàtica dels sistemes de raonament estudiats per la llògica (sobretot en el marc de l'[[inteligència artificial]]) han fet que la llògica també es puga considerar en certa manera una subdisciplina de l'[[informàtica]]. |
| | | | |
| | == Bibliografia == | | == Bibliografia == |
| Llínea 13: |
Llínea 13: |
| | * Gabbay, D.M., and Guenthner, F. (editors, 2001-2005), ''Handbook of Philosophical Logic'', 13 vols., 2nd edition, Kluwer Publishers, Dordrecht. | | * Gabbay, D.M., and Guenthner, F. (editors, 2001-2005), ''Handbook of Philosophical Logic'', 13 vols., 2nd edition, Kluwer Publishers, Dordrecht. |
| | * [[Vincent F. Hendricks]], ''Thought 2 Talk: A Crash Course in Reflection and Expression'', New York: Automatic Press / VIP, 2005, ISBN 87-991013-7-8. | | * [[Vincent F. Hendricks]], ''Thought 2 Talk: A Crash Course in Reflection and Expression'', New York: Automatic Press / VIP, 2005, ISBN 87-991013-7-8. |
| − | * [[David Hilbert|Hilbert, D.]], and [[Wilhelm Ackermann|Ackermann, W]]. (1928), ''Grundzüge der theoretischen Logik'' (''[[Principles of Theoretical Logic]]''), Springer-Verlag. [http://worldcat.org/oclc/2085765 OCLC 2085765] | + | * [[David Hilbert|Hilbert, D.]], and [[Wilhelm Ackermann|Ackermann, W]]. (1928), ''Grundzüge der theoretischen Logik'' (''[[Principles of Theoretical Logic]] ''), Springer-Verlag. [http://worldcat.org/oclc/2085765 OCLC 2085765] |
| | * Hodges, W. (2001), ''Logic. An introduction to Elementary Logic'', Penguin Books. | | * Hodges, W. (2001), ''Logic. An introduction to Elementary Logic'', Penguin Books. |
| − | * Hofweber, T. (2004), "Logic and Ontology", ''[[Stanford Encyclopedia of Philosophy]]'', [[Edward N. Zalta]] (ed.), [http://plato.stanford.edu/entries/logic-ontology/ Eprint]. | + | * Hofweber, T. (2004), "Logic and Ontology", ''[[Stanford Encyclopedia of Philosophy]] '', [[Edward N. Zalta]] (ed.), [http://plato.stanford.edu/entries/logic-ontology/ Eprint]. |
| | * Hughes, R.I.G. (ed., 1993), ''A Philosophical Companion to First-Order Logic'', Hackett Publishing. | | * Hughes, R.I.G. (ed., 1993), ''A Philosophical Companion to First-Order Logic'', Hackett Publishing. |
| | * [[William Kneale|Kneale, William]], and [[Martha Kneale|Kneale, Martha]], (1962), ''The Development of Logic'', Oxford University Press, London, UK. | | * [[William Kneale|Kneale, William]], and [[Martha Kneale|Kneale, Martha]], (1962), ''The Development of Logic'', Oxford University Press, London, UK. |
| Llínea 23: |
Llínea 23: |
| | | | |
| | == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
| − | * [http://www.uv.es/~ivorra/Libros/Libros.htm Plana de Carlos Ivorra, de la Universitat de Valéncia] Llibres més complets sobre temes específics de llògica i atres branques de la matemàtica. | + | * [http://www.uv.es/~ivorra/Libros/Libros.htm Plana de Carlos Ivorra, de l'Universitat de Valéncia] Llibres més complets sobre temes específics de llògica i atres branques de la matemàtica. |
| | | | |
| | [[Categoria:Llògica| ]] | | [[Categoria:Llògica| ]] |