Canvis

1396 bytes afegits ,  3 agost
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
'''Israel''' (en [[hebreu]]: יִשְרָאֵל, ''Yisrael'', en [[llengua àrap|àrap]]: إسرائيل, ''Isrā'īl''), oficialment l''''Estat d'Israel''' (en hebreu: מְדִינַת יִשְרָאֵל, ''Medinat Yisrael'', en àrap: دَوْلَةْ إِسْرَائِيل, ''Dawlat Isrā'īl''), és un [[Estat]] de l'[[Orient Mijà]], localisat a la regió oriental de la [[mar Mediterrània]]. Llimita en el [[Líban]] al nort, en [[Síria]] al nort-est, en [[Jordània]] a l'est i en [[Egipte]] al sur-est. [[Judea]], [[Samària]] i [[Gaza]] són territoris adjacents. A més, Israel controla una série de territoris a la riba oest del [[riu Jordà]]. Té costes al mar Mediterrànea, el [[golf d'Aqaba]] (o d'Elat), la [[mar Morta]] i el [[Llac de Tiberíades|mar de Galilea]].  
+
{{Infobox països
 +
|nom = מדינת ישראל<br />''Medinat Yisra’el''<br />دولة إسرائيل<br />''Dawlat ’Isrā'īl''<br />Estat d'Israel
 +
|image_Senyera = [[Archiu:Flag of Israel.svg|109px]]
 +
|image_escut = [[Archiu:Coat of arms of Israel.svg|70px]]
 +
|image_situacio = [[Archiu:ISR orthographic.svg|209px]]
 +
|capital =
 +
|ciutat més poblada =
 +
|forma de Govern =
 +
|president =
 +
|llengües =
 +
|coor =
 +
|ubicació =
 +
|altitut =
 +
|superfície =
 +
|població =
 +
|densitat =
 +
|gentilici =
 +
|Moneda =
 +
|Prefix Telefònic =
 +
|Us Horari =
 +
|Domini =
 +
|Membre de: =
 +
}}
 +
'''Israel''' (en [[hebreu]]: יִשְרָאֵל, ''Yisrael'', en [[llengua àrap|àrap]]: إسرائيل, ''Isrā'īl''), oficialment l''''Estat d'Israel''' (en hebreu: מְדִינַת יִשְרָאֵל, ''Medinat Yisrael'', en àrap: دَوْلَةْ إِسْرَائِيل, ''Dawlat Isrā'īl''), és un [[Estat]] de l'[[Orient Mig]], localisat en la regió oriental de la [[Mar Mediterrànea]]. Llimita en el [[Líban]] al nort, en [[Síria]] al nort-est, en [[Jordània]] a l'est i en [[Egipte]] al sur-est. [[Judea]], [[Samària]] i [[Gaza]] són territoris adjacents. Ademés, Israel controla una série de territoris en la ribera oest del [[riu Jordà]]. Té costes en la mar Mediterrànea, el [[golf d'Aqaba]] (o d'Elat), la [[mar Morta]] i el [[Llac de Tiberíades|mar de Galilea]].  
   −
Anys després del naiximent del [[sionisme]] polític el 1897 i de la [[Declaració de Balfour de 1917]], la [[Lliga de Nacions]] va otorgar al [[Regne Unit]] el [[Mandat Britànic de Palestina]], després de la [[Primera Guerra Mundial]], i la responsabilitat d'establir "... aquelles condicions polítiques, administratives i econòmiques que puguen assegurar l'establiment de la llar nacional judia [...] i el desenvoltament d'institucions d'autogovern, així com per a salvaguardar els drets civils i religiosos de tots els habitants de Palestina, sense distinció de raça i religió..."<ref>Artícul 2 [http://avalon.law.yale.edu/20th_century/palmanda.asp The Palestine Mandate]. The Avalon Project. [Consulta: 27 de juny de 2009]</ref> El novembre de 1947, després de la [[Segona Guerra Mundial]], les [[Nacions Unides]] van acordar la [[Partició de Palestina]], en un estat judio, un estat àrap, i una Jerusalem administrada per l'ONU.<ref>{{cite web |url=http://www.yale.edu/lawweb/avalon/un/res181.htm |publisher=Yale University |title=United Nations General Assembly Resolution 181 |accessdate=[[21 d'agost]] de [[2007]] |date=[[29 de novembre]] de [[1947]] |work=The Avalon Project}}</ref> Els líders sionistes van acceptar la partició pero els líders àraps la van rebujar, donant inici a la [[Guerra Civil durant el Mandat Britànic de Palestina]]. Israel va declarar la seua independència el 14 de maig de 1948, i els estats àraps veïns van atacar-la el dia següent. Des d'ales-hores, els països àraps i Israel han tingut diversos conflictes bèlics,<ref>{{Cite encyclopedia
+
Anys despuix del naiximent del [[sionisme]] polític el [[1897]] i de la [[Declaració de Balfour de 1917]], la [[Lliga de Nacions]] va otorgar al [[Regne Unit]] el [[Mandat Britànic de Palestina]], despuix de la [[Primera Guerra Mundial]], i la responsabilitat d'establir "... aquelles condicions polítiques, administratives i econòmiques que puguen assegurar l'establiment de la llar nacional judeua [...] i el desenroll d'institucions d'autogovern, aixina com per a salvaguardar els drets civils i religiosos de tots els habitants de Palestina, sense distinció de raça i religió..."<ref>Artícul 2 [http://avalon.law.yale.edu/20th_century/palmanda.asp The Palestine Mandate]. The Avalon Project. [Consulta: 27 de juny de 2009]</ref> En [[novembre]] de [[1947]], despuix de la [[Segona Guerra Mundial]], les [[Nacions Unides]] acordaren la [[Partició de Palestina]], en un estat judeu, un estat àrap, i una [[Jerusalem]] administrada per l'[[ONU]].<ref>{{cite web |url=http://www.yale.edu/lawweb/avalon/un/res181.htm |publisher=Yale University |title=United Nations General Assembly Resolution 181 |accessdate=[[21 d'agost]] de [[2007]] |date=[[29 de novembre]] de [[1947]] |work=The Avalon Project}}</ref>  
| title = Arab-Israeli wars
  −
| encyclopedia = Britannica Online Encyclopedia
  −
| accessdate = 2008-07-29
  −
| url = http://www.britannica.com/EBchecked/topic/31439/Arab-Israeli-wars
  −
}}</ref> i com a conseqüència, Israel controla més [[territoris ocupats per Israel|territoris]] dels que estan estipulats en els [[Acorts d'armistici àrap-israelians de 1949|Acorts d'Armistici de 1949]]. Algunes fronteres internacionals són disputades, pero Israel ha signat tractats de pau en [[Egipte]] i [[Jordània]], tot i que els esforços per resoldre el conflicte entre els palestins i Israel no han reeixit.
      +
Els líders sionistes acceptaren la partició pero els líders àraps la rebujaren, donant inici a la [[Guerra Civil durant el Mandat Britànic de Palestina]]. Israel declarà la seua independència el [[14 de maig]] de [[1948]], i els estats àraps veïns l'atacaren el dia següent. Des de llavors, els països àraps i Israel han tengut diversos conflictes bèlics, i com a conseqüència, Israel controla més [[territoris ocupats per Israel|territoris]] dels que estan estipulats en els [[Acorts d'armistici àrap-israelites de 1949|Acorts d'Armistici de 1949]]. Algunes fronteres internacionals estan disputades, pero Israel ha firmat tractats de pau en [[Egipte]] i [[Jordània]], encara que que els esforços per a resoldre el conflicte entre els palestins i Israel no han reeixit.
 +
 +
== Etimologia ==
 +
Durant més de tres mils anys, el nom d'"Israel" s'ha utilisat tant per a referir-se al territori com a la nació judeua. L'objecte arqueològic més antic que menciona Israel en un sentit diferent al d'un nom propi, és l'[[Estela de Merneptah]], del [[sigle XIII a.C.]], que fa referència al poble que habitava aquell territori. El país actualment és oficialment conegut com a ''Medinat Yisrael'' o "Estat d'Israel", despuix d'haver-se rebujat atres denominacions com ara ''Érets Yisrael'' (la "[[Terra d'Israel]]"), [[Sió]] i [[Judea]]. Poques semanes despuix de l'independència, el govern va escollir el terme ''yisraelim'' (''yisraelí'' en plural) per a referir-se als ciutadans d'Israel, a través d'una declaració oficial del Ministeri d'Assunts Exteriors d'Israel, [[Moshe Sharett]], i que hem de distinguir del terme d'"israelites" en referència al poble històric. 
 +
 
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 
<references/>
 
<references/>
   −
[[Categoría:Israel]]
+
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Israel}}
 +
 
 +
{{Països d'Àsia}}
 +
 
 +
[[Categoria:Països]]
 +
[[Categoria:Països d'Àsia]]
 +
[[Categoria:Israel]]
68 268

edicions