Diferència entre les revisions de "Rutaceae"
| Llínea 64: | Llínea 64: | ||
== Usos humans == | == Usos humans == | ||
| − | - | + | - ''Alimentació'': molts fruits com la [[taronja]] o la [[llima]]. |
| − | - | + | - ''Medicina tradicional'': [[''Ruta chalepensis'']] i [['''Ruta graveolens''']] usades com a emenagogues, digestives i calmants (en precaució). |
| − | - | + | - ''Jardineria'': espècies com ''Murraya paniculata'' o ''Citrus sinensis'' per valor ornamental i olfatiu. |
| − | - | + | - ''Indústria cosmètica i farmacèutica'': extracció d'olis essencials. |
== Distribució == | == Distribució == | ||
Revisió de 18:01 7 ago 2025
| Rutaceae | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Classe | Magnoliopsida | ||
| Orde | Sapindales | ||
| Família | Rutaceae | ||
| Gènero | Citrus, Ruta, Dictamnus, Murraya, entre atres | ||
| Espècie | més de 1.600 espècies | ||
La família Rutaceae, coneguda popularment com la família dels cítrics, és un grup de plantes dicotiledònees de gran importància agrícola i medicinal. Inclou tant espècies llenyoses com herbes, i moltes d'elles es caracterisen pel seu fort aroma degut a la presència d'olis essencials.
Descripció
Les Rutaceae presenten les següents característiques comunes:
- Fulla: alterna o oposada, en moltes ocasions compostes, en glàndules olioses transparents.
- Tija: llenyosa en la majoria d'espècies; també n'hi ha formes herbàcees.
- Flor: generalment actinomorfa, de 4 o 5 pétals, perfumada i rica en néctar; estams numerosos.
- Fruit: varia segons el gènero, pero en els cítrics és un hesperidi, en atres com Ruta pot ser una càpsula o esquizocarp.
- Olor: totes les parts de la planta, especialment la fulla, desprenen una olor intensa i característica.
Hàbitat
Preferixen climes temperats càlits i zones mediterrànees:
- Bancals i màrgens pedregosos
- Zones de montanya baixa i solanes
- Cultivades en zones agrícoles per a obtindre fruit o extraccions aromàtiques
Gèneros principals
- Citrus – taronger, llimera, cidre…
- Ruta – ruda (Ruta chalepensis, Ruta graveolens)
- Dictamnus – herba coneguda per la seua inflamabilitat espontànea
- Murraya – usat en jardineria i medicina tradicional asiàtica
- Zanthoxylum – arbre en fusta densa i espines, usat per a espècies culinàries (com el pebre de Sichuan)
Importància ecològica
- Font de néctar per a insectes polinisadors
- Plantes hoste per a larves de palometes (com ''Papilio machaon'' en Ruta)
- Olor intens com a repelent natural d'herbívors i plagues
Usos humans
- Alimentació: molts fruits com la taronja o la llima.
- Medicina tradicional: ''Ruta chalepensis'' i '''Ruta graveolens''' usades com a emenagogues, digestives i calmants (en precaució).
- Jardineria: espècies com Murraya paniculata o Citrus sinensis per valor ornamental i olfatiu.
- Indústria cosmètica i farmacèutica: extracció d'olis essencials.
Distribució
La família Rutaceae es distribuïx majoritàriament en:
- Regions tropicals i subtropicals d'Àsia i Amèrica
- Mig mediterràneu (Ruta, Citrus cultivats)
- Àfrica oriental i sur
Conservació
Encara que moltes espècies estan cultivades, algunes formes silvestres poden vore's amenaçades per:
- Sobreexplotació per ús medicinal
- Urbanisació i pèrdua d'hàbitats naturals
- Poca capacitat de dispersió de les formes salvages