Canvis

Poc a poc, gràcies a l'espenta de [[Maximilià Thous]] i d'Enric Durán i Tortajada, es va anar materialisant en fets este proyecte pero enfocant-ho des d'un punt de vista més nacionalista que del regionalisme inicial en el que s'havia format. A finals dels [[Anys 1920|anys vint]], concretament en l'any [[1927]], es crea el Museu Artístic i Arqueològic, generalment conegut com a Museu Històric de la Ciutat, dependent de la secció de Museus i Monuments, integrada en el Servici de Patrimoni Històric i Cultural de l'Ajuntament de Valéncia; a instancia del regidor d'estos anys, Enric Durán i Tortajada, en l'intenció de reunir en una sèu comuna tot el patrimoni municipal.

Poc a poc, gràcies a l'espenta de [[Maximilià Thous]] i d'Enric Durán i Tortajada, es va anar materialisant en fets este proyecte pero enfocant-ho des d'un punt de vista més nacionalista que del regionalisme inicial en el que s'havia format. A finals dels [[Anys 1920|anys vint]], concretament en l'any [[1927]], es crea el Museu Artístic i Arqueològic, generalment conegut com a Museu Històric de la Ciutat, dependent de la secció de Museus i Monuments, integrada en el Servici de Patrimoni Històric i Cultural de l'Ajuntament de Valéncia; a instancia del regidor d'estos anys, Enric Durán i Tortajada, en l'intenció de reunir en una sèu comuna tot el patrimoni municipal.

No se li va conseguir assignar una sèu o un edifici comú, per lo que va passar a ser una dependència més de l'Archiu Històric i els fondos registrats varen seguir dispersos per les diverses dependències municipals a tal efecte. Esta concepció de museu no posseïa la força i el carisma necessaris per a fer front a l'idea de Vicente Blasco Ibáñez que havia passat de l'imaginari a ser alguna cosa tangible. No obstant, pese a l'escassea dels mijos més elementals, a finals de l'any [[1935]] es va aumentar la superfície destinada a l'archiu i al museu històric municipal en l'incorporació de la capella contigua de Santa Rosa de Lima. Pese a això este primer Museu Històric Municipal va contar com a exposició permanent el núcleu originari del Museu, que estava format per: el "Llibre dels Furs", el "Llibre del Consolat de la Mar", la bandera cridada "Real Senyera", el "Peno de la Conquista", les claus de la ciutat o l'espasa del rei don Jaime I.

No se li va conseguir assignar una sèu o un edifici comú, per lo que va passar a ser una dependència més de l'Archiu Històric i els fondos registrats varen seguir dispersos per les diverses dependències municipals a tal efecte. Esta concepció de museu no posseïa la força i el carisma necessaris per a fer front a l'idea de Vicente Blasco Ibáñez que havia passat de l'imaginari a ser alguna cosa tangible. No obstant, pese a l'escassea dels mijos més elementals, a finals de l'any [[1935]] es va aumentar la superfície destinada a l'archiu i al museu històric municipal en l'incorporació de la capella contigua de Santa Rosa de Lima. Pese a això este primer Museu Històric Municipal va contar com a exposició permanent el núcleu originari del Museu, que estava format per: el "Llibre dels Furs", el "Llibre del Consolat de la Mar", la bandera nomenada "Real Senyera", el "Peno de la Conquista", les claus de la ciutat o l'espasa del rei don [[Jaume I]].

En l'any 1935 es va reconéixer que una part dels fondos de l'Archiu Municipal eren la base constitutiva del Museu de la Ciutat, i aixina ho arreplegava Miquel Durán i Tortaja en el seu llibre "La personalitat valenciana en el Museu Històric de la Ciutat".

En l'any 1935 es va reconéixer que una part dels fondos de l'Archiu Municipal eren la base constitutiva del Museu de la Ciutat, i aixina ho arreplegava Miquel Durán i Tortaja en el seu llibre "La personalitat valenciana en el Museu Històric de la Ciutat".

* La Valéncia vixcuda (1975-[[2003]])

* La Valéncia vixcuda (1975-[[2003]])

L'exposició de cada u d'ells es realisa a través de restants arqueològics, documents, obres d'art més representatives, documents d'archiu, llibres, gravats, mapes, cartells, màquines, vehículs o joguets —per al periodo contemporàneu— de cada estadi cronològic. Tot això entorn a un gran aparat audiovisual que permet la substitució de gran part de l'informació textual sense deixar d'introduir conceptes històrics, lo que ajuda en la comunicació en el visitant. L'objectiu que es perseguix és presentar l'Història analisant i presentant menudes històries, que a chicoteta escala són les que conformen l'Història a gran escala, i que en el museu de presenten el devindre històric de la ciutat

L'exposició de cada u d'ells es realisa a través de restants arqueològics, documents, obres d'art més representatives, documents d'archiu, llibres, gravats, mapes, cartells, màquines, vehículs o joguets —per al periodo contemporàneu— de cada estadi cronològic. Tot això entorn a un gran aparat audiovisual que permet la substitució de gran part de l'informació textual sense deixar d'introduir conceptes històrics, lo que ajuda en la comunicació en el visitant. L'objectiu que es perseguix és presentar l'Història analisant i presentant chicotetes històries, que a chicoteta escala són les que conformen l'Història a gran escala, i que en el museu de presenten el devindre històric de la ciutat

=== Exposició permanent ===

=== Exposició permanent ===

* La llínea 7 dels autobusos urbans té parada junt al Museu, i les 3, 70, 81, 20, 17, 29, 95 parades en un radi de 100 metros.

* La llínea 7 dels autobusos urbans té parada junt al Museu, i les 3, 70, 81, 20, 17, 29, 95 parades en un radi de 100 metros.

* En Metro pot aplegar-se per mig de la llínea 3, Estació 9 d'Octubre.

* En Metro pot aplegar-se per mig de la llínea 3, Estació 9 d'Octubre.

 

== Referències ==

== Referències ==

* [https://www.marqalicante.com/contenido/particulos/pub_7.pdf Martí Oltra, Javier (2005); El Museu d’Història de Valéncia. Nuevos formatos para una nueva didáctica de la historia]  

* [https://www.marqalicante.com/contenido/particulos/pub_7.pdf Martí Oltra, Javier (2005); El Museu d’Història de Valéncia. Nuevos formatos para una nueva didáctica de la historia]  

== Bibliografia ==

== Bibliografia ==

* BLASCO IBÁÑEZ, V. (1922): El Museo de Etnografía y Folklore de Valencia, Valencia Atracción, 64, Valencia.

* Blasco Ibáñez, V. (1922): El Museo de Etnografía y Folklore de Valencia, Valencia Atracción, 64, Valencia.

* CATALÁ GORGUES, M. A. (1988): “El museo de la ciudad de Valencia. Sus orígenes, desarrollo y proyección de futuro”, I Congrés d’Història de la ciutat de València (s. XIX-XX), València, t. II.

* Catalá Gorgues, M. A. (1988): “El museo de la ciudad de Valencia. Sus orígenes, desarrollo y proyección de futuro”, I Congrés d'Història de la ciutat de Valéncia (s. XIX-XX), Valéncia, t. II.

* Ildefonso Cerdá (1815-1876). Colegio Oficial de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos, 1976

* Ildefonso Cerdá (1815-1876). Colegio Oficial de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos, 1976

* Museo Etnográfico de Valencia. Comité organizador (1922): Museo de etnografía y folklore de Valencia. Informe del secretario del Comité organizador Maximiliano Thous Orts. La correspondencia de Valencia, Valencia.

* Museo Etnográfico de Valencia. Comité organizador (1922): Museo de etnografía y folklore de Valencia. Informe del secretario del Comité organizador Maximiliano Thous Orts. La correspondencia de Valencia, Valencia.

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

{{commonscat|Museu d'Història de València}}

{{commonscat|Museu d'Història de València}}

* [http://www.valencia.es/mhv Pàgina oficial del museu]

* [http://www.valencia.es/mhv Pàgina oficial del museu]

* [http://www.valencia.es/mhv/recursos/RevMarq00_MhV_8653.pdf Artícul de Javier Martí Oltra "El Museu d’Història de Valéncia. Nous formatos per a una nova didàctica de l’història"]

* [http://www.valencia.es/mhv/recursos/RevMarq00_MhV_8653.pdf Artícul de Javier Martí Oltra "El Museu d’Història de Valéncia. Nous formatos per a una nova didàctica de l’història"]