| Llínea 18: |
Llínea 18: |
| | | | |
| | === Romans === | | === Romans === |
| | + | Durant l'época romana, l'economia de l'actual Comunitat Valenciana es va integrar plenament en el sistema econòmic de l'Imperi. Les ciutats de Valentia, Saguntum i Lucentum es varen convertir en importants centres urbans conectats per la Via Augusta, facilitant el comerç terrestre i marítim. L'agricultura de regadiu i seca era la base productiva, en cultius com a cereals, vinya i olivera, ademés d'horts i frutals en zones fèrtils. La peixca i la saladura de peix, aixina com la producció de garum (salsa de peix), varen ser activitats destacades en la costa. L'exportació de vi, oli i ceràmica, junt en el comerç de metals i manufactures, va consolidar la regió com un nodo econòmic rellevant en el Mediterràneu occidental. |
| | | | |
| | == Edat Mija == | | == Edat Mija == |
| | + | Durant l'Edat Mija, baixe el [[Regne de Valéncia]] (sigle XIII en avant), l'economia es va basar en l'agricultura de regadiu heretada de la tradició andalusí, destacant cultius com l'horta de Valéncia (hortalices, arròs, moreres per a seda i frutals). El comerç marítim a través dels ports de Valéncia i Denia va permetre l'intercanvi en el Mediterràneu central i oriental. |
| | | | |
| − | === Visigots === | + | == Edat Moderna == |
| | + | En l'Edat Moderna, la producció de seda va alcançar gran rellevància, convertint a Valéncia en un dels centres seders més importants d'Europa. També va prosperar la ceràmica de Manises i Paterna, exportada a mercats internacionals. |
| | | | |
| − | === Época musulmana === | + | == Edat Contemporánea == |
| | + | === Sigle XIX === |
| | + | El sigle XIX va supondre una modernisació parcial, en el desenroll d'infraestructures com el ferrocarril i l'ampliació de ports. L'economia seguia centrada en l'agricultura d'exportació (cítrics, panses, va vindre), pero varen escomençar a sorgir indústries com el calcer en Elig, la ceràmica en Castelló i el textil en Alcoy. |
| | | | |
| − | === Regne de Valéncia === | + | === Sigle XX === |
| | + | A principis del sigle XX, la Comunitat Valenciana va experimentar un creiximent lligat a l'exportació de cítrics, consolidant la seua posició com a primer productor i exportador espanyol. El sector industrial es diversificà en l'expansió del calcer, la ceràmica, el moble i el textil. |
| | + | |
| | + | La Guerra Civil i la posguerra varen afectar greument a l'economia, que es va recuperar a partir dels anys 50 i 60 en el desenrollisme. El turisme va començar a ser un motor econòmic, especialment en la costa d'Alacant (Benidorm, Costa Blanca) i Valéncia. |
| | + | |
| | + | === Transformacions recents === |
| | + | Des de finals del sigle XX, la Comunitat Valenciana ha reforçat la seua posició com una de les regions més dinàmiques d'Espanya. L'economia es recolza en: |
| | + | * [[Agricultura en la Comunitat Valenciana|Agricultura]] i agroindústria: cítrics, hortalices, va vindre, arròs. |
| | + | * [[Indústria ceràmica en la Comunitat Valenciana|Indústria ceràmica]]: líder mundial en rajoletes i paviments. |
| | + | * [[Indústria del calcer en la Comunitat Valenciana|Calcer]]: Elig i comarca del Vinalopó com a núcleu exportador. |
| | + | * Automoció: planta de Ford en Almussafes i ret de proveïdors. |
| | + | * [[Turisme en la Comunitat Valenciana|Turisme]]: destí nacional i internacional. |
| | + | * Llogística i transport: Port de Valéncia com a principal port de contenidors d'Espanya. |
| | + | |
| | + | == Sigle XXI == |
| | + | La regió va sofrir la crisis econòmica de 2008 per la dependència del sector de la construcció, pero ha recuperat el seu creiximent en una diversificació cap a l'innovació tecnològica, energies renovables, llogística i servicis alvançats. L'internacionalisació seguix sent clau, en una forta vocació exportadora. |
| | + | |
| | + | === Importància actual === |
| | + | La Comunitat Valenciana és la quarta economia d'Espanya per PIB. El seu teixit empresarial està format principalment per pimes, moltes d'elles orientades a l'exportació. La posició geogràfica, l'infraestructura llogística i la tradició industrial continuen sent les seues principals ventages competitives. |
| | | | |
| | == Vore també == | | == Vore també == |
| | * [[Economia de la Comunitat Valenciana]] | | * [[Economia de la Comunitat Valenciana]] |
| − | | + | |
| | == Bibliografia == | | == Bibliografia == |
| | * Burns, Robert Ignatius (1975) ''Medieval Colonialism. Postcrusade Exploitation of Islamic Valencia'', Princeton University. | | * Burns, Robert Ignatius (1975) ''Medieval Colonialism. Postcrusade Exploitation of Islamic Valencia'', Princeton University. |