Diferència entre les revisions de "Història econòmica de la Comunitat Valenciana"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
=== Romans === | === Romans === | ||
Durant l'época romana, l'economia de l'actual Comunitat Valenciana es va integrar plenament en el sistema econòmic de l'Imperi. Les ciutats de Valentia, Saguntum i Lucentum es varen convertir en importants centres urbans conectats per la Via Augusta, facilitant el comerç terrestre i marítim. L'agricultura de regadiu i seca era la base productiva, en cultius com a cereals, vinya i olivera, ademés d'horts i frutals en zones fèrtils. La peixca i la saladura de peix, aixina com la producció de garum (salsa de peix), varen ser activitats destacades en la costa. L'exportació de vi, oli i ceràmica, junt en el comerç de metals i manufactures, va consolidar la regió com un nodo econòmic rellevant en el Mediterràneu occidental. | |||
== Edat Mija == | == Edat Mija == | ||
Durant l'Edat Mija, baixe el [[Regne de Valéncia]] (sigle XIII en avant), l'economia es va basar en l'agricultura de regadiu heretada de la tradició andalusí, destacant cultius com l'horta de Valéncia (hortalices, arròs, moreres per a seda i frutals). El comerç marítim a través dels ports de Valéncia i Denia va permetre l'intercanvi en el Mediterràneu central i oriental. | |||
== | == Edat Moderna == | ||
En l'Edat Moderna, la producció de seda va alcançar gran rellevància, convertint a Valéncia en un dels centres seders més importants d'Europa. També va prosperar la ceràmica de Manises i Paterna, exportada a mercats internacionals. | |||
=== | == Edat Contemporánea == | ||
=== Sigle XIX === | |||
El sigle XIX va supondre una modernisació parcial, en el desenroll d'infraestructures com el ferrocarril i l'ampliació de ports. L'economia seguia centrada en l'agricultura d'exportació (cítrics, panses, va vindre), pero varen escomençar a sorgir indústries com el calcer en Elig, la ceràmica en Castelló i el textil en Alcoy. | |||
=== | === Sigle XX === | ||
A principis del sigle XX, la Comunitat Valenciana va experimentar un creiximent lligat a l'exportació de cítrics, consolidant la seua posició com a primer productor i exportador espanyol. El sector industrial es diversificà en l'expansió del calcer, la ceràmica, el moble i el textil. | |||
La Guerra Civil i la posguerra varen afectar greument a l'economia, que es va recuperar a partir dels anys 50 i 60 en el desenrollisme. El turisme va començar a ser un motor econòmic, especialment en la costa d'Alacant (Benidorm, Costa Blanca) i Valéncia. | |||
=== Transformacions recents === | |||
Des de finals del sigle XX, la Comunitat Valenciana ha reforçat la seua posició com una de les regions més dinàmiques d'Espanya. L'economia es recolza en: | |||
* [[Agricultura en la Comunitat Valenciana|Agricultura]] i agroindústria: cítrics, hortalices, va vindre, arròs. | |||
* [[Indústria ceràmica en la Comunitat Valenciana|Indústria ceràmica]]: líder mundial en rajoletes i paviments. | |||
* [[Indústria del calcer en la Comunitat Valenciana|Calcer]]: Elig i comarca del Vinalopó com a núcleu exportador. | |||
* Automoció: planta de Ford en Almussafes i ret de proveïdors. | |||
* [[Turisme en la Comunitat Valenciana|Turisme]]: destí nacional i internacional. | |||
* Llogística i transport: Port de Valéncia com a principal port de contenidors d'Espanya. | |||
== Sigle XXI == | |||
La regió va sofrir la crisis econòmica de 2008 per la dependència del sector de la construcció, pero ha recuperat el seu creiximent en una diversificació cap a l'innovació tecnològica, energies renovables, llogística i servicis alvançats. L'internacionalisació seguix sent clau, en una forta vocació exportadora. | |||
=== Importància actual === | |||
La Comunitat Valenciana és la quarta economia d'Espanya per PIB. El seu teixit empresarial està format principalment per pimes, moltes d'elles orientades a l'exportació. La posició geogràfica, l'infraestructura llogística i la tradició industrial continuen sent les seues principals ventages competitives. | |||
== Vore també == | == Vore també == | ||