Diferència entre les revisions de "Castalla"
Text reemplaça - 'Banyeres' a 'Banyeres de Mariola' |
|||
| (No es mostren 25 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:CalleMayor Castalla.jpg|thumb| | [[File:CalleMayor Castalla.jpg|thumb|300px|Castalla]] | ||
'''Castalla''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Situat en l'interior de la [[província d'Alacant]], en la [[comarca]] de la [[Foya d'Alcoy]]. És la capital de la subcomarca històrica de la [[Foya de Castalla]] i segons el [[INE]] conta en una població de 10.752 habitants en l'any [[2021]]. | |||
'''Castalla''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Situat en l'interior de la [[província d'Alacant]], en la [[comarca]] de la [[Foya d'Alcoy]]. És la capital de la subcomarca històrica de la [[Foya de Castalla]] i | |||
== Geografia == | == Geografia == | ||
| Llínea 10: | Llínea 8: | ||
=== Localitats llimítrofes === | === Localitats llimítrofes === | ||
Llimita en els térmens municipals de [[Banyeres de Mariola]], [[ | Llimita en els térmens municipals de [[Banyeres de Mariola]], [[Agost (Alacant)|Agost]], [[Biar]], [[Ibi]], [[Xixona]], [[Onil]], [[Petrer]], [[Sax]] i [[Tibi]]. | ||
<center> | <center> | ||
| Llínea 17: | Llínea 15: | ||
|- | |- | ||
| width="35%" align="center"| | | width="35%" align="center"| | ||
| width="30%" align="center"|'''Nort:''' [[Onil]], [[Banyeres de Mariola]] | | width="30%" align="center"|'''Nort:''' [[Onil]], [[Banyeres de Mariola de Mariola]] | ||
| width="35%" align="center"| | | width="35%" align="center"| | ||
|- | |- | ||
| Llínea 37: | Llínea 35: | ||
Des de la seua conquiste, Castalla fon adjudicada com a propietat senyorial a. En l'any [[1336]], el rei [[Pere IV d'Aragó]] ho va convertir en propietat de la Corona. En l'any [[1362]] fon creada la baronia de Castalla, que fon donada al senyor Ramón de Vilanova. El castell fon heretat en l'any [[1729]] pel marqués de Dosaigües, fins que en l'any [[1989]] va passar a ser de propietat municipal. | Des de la seua conquiste, Castalla fon adjudicada com a propietat senyorial a. En l'any [[1336]], el rei [[Pere IV d'Aragó]] ho va convertir en propietat de la Corona. En l'any [[1362]] fon creada la baronia de Castalla, que fon donada al senyor Ramón de Vilanova. El castell fon heretat en l'any [[1729]] pel marqués de Dosaigües, fins que en l'any [[1989]] va passar a ser de propietat municipal. | ||
Durant la [[Guerra de Successió]], Castalla i tota la comarca varen prendre partit pel bando [[borbònic]], i fruit d'això fon que, acabada la guerra, [[Felip V d'Espanya|Felip V]] li concedira una | Durant la [[Guerra de Successió]], Castalla i tota la comarca varen prendre partit pel bando [[borbònic]], i fruit d'això fon que, acabada la guerra, [[Felip V d'Espanya|Felip V]] li concedira una série de privilegis i el títul de "Molt Noble, Fidel i Lleal". | ||
Durant la [[Guerra d'Independència Espanyola|Guerra d'Independència]], varen tindre lloc en Castalla dos importants accions militars. La primera, que va tindre lloc en l'any [[1812]], fon una gran derrota per a l'eixèrcit espanyol, i va provocar la conquista de la ciutat per part de l'eixèrcit francés. No obstant, la segona batalla, que va tindre lloc el [[13 d'abril]] de [[1813]], fon un gran triumf per al bando espanyol al ser derrotades les tropes franceses del general [[Suchet]]. | Durant la [[Guerra d'Independència Espanyola|Guerra d'Independència]], varen tindre lloc en Castalla dos importants accions militars. La primera, que va tindre lloc en l'any [[1812]], fon una gran derrota per a l'eixèrcit espanyol, i va provocar la conquista de la ciutat per part de l'eixèrcit francés. No obstant, la segona batalla, que va tindre lloc el [[13 d'abril]] de [[1813]], fon un gran triumf per al bando espanyol al ser derrotades les tropes franceses del general [[Suchet]]. | ||
| Llínea 44: | Llínea 42: | ||
== Demografia == | == Demografia == | ||
Castalla conta en | Castalla conta en 10.752 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2021]]). | ||
{| align="center" {{tablabonita}} | {| align="center" {{tablabonita}} | ||
| Llínea 72: | Llínea 70: | ||
[[File:Ayuntamiento Castalla.jpg|thumb|250px|Ajuntament de Castalla]] | [[File:Ayuntamiento Castalla.jpg|thumb|250px|Ajuntament de Castalla]] | ||
*'''[[Castillo de Castalla|El castell]] ''', construït entre els [[sigle XI|sigles XI]] i [[sigle XVI|XVI]]. Actualment es troba restaurat. Del castell cal destacar l'enorme mola que forma la crida "''Torre Grossa''" o Torre de l'Homenage conservada de forma acceptable. Del pati d'armes destaquen la seua gran extensió, restes de muralles emmarletades, cos de guàrdia, etc. En tot, lo més espectacular degué ser tot el conjunt | *'''[[Castillo de Castalla|El castell]] ''', construït entre els [[sigle XI|sigles XI]] i [[sigle XVI|XVI]]. Actualment es troba restaurat. Del castell cal destacar l'enorme mola que forma la crida "''Torre Grossa''" o Torre de l'Homenage conservada de forma acceptable. Del pati d'armes destaquen la seua gran extensió, restes de muralles emmarletades, cos de guàrdia, etc. En tot, lo més espectacular degué ser tot el conjunt nomenat "''Palau''". Este conté edificis que varen des del [[sigle XIII]] fins al [[sigle XV]] d'entre els quals destaca la crida "''Torre Cosina''" i l'enorme sala voltada rectangular. | ||
*'''Núcleu Antic'''. Conjunt d'interés arquitectònic artístic que formen els seus carrers i placetes, destacant d'entre elles el ''carrer dels Tronetes'' que està junt en l'iglésia i és uns dels carrers més típics de Castalla en les seues cases blanques i pis empedrat, per ella podem començar el nostre itinerari per a visitar el núcleu antic. També El carrer Major és un conjunt de cases blasonades que junt en la plaça de l'Ajuntament conserven l'essència històrica del passat senyorial d'esta ciutat, pervivint algunes de la construcció de la qual es remonta als [[sigle XVII|sigles XVII]], [[sigle XVIII|XVIII]] i [[sigle XIX|XIX]] | *'''Núcleu Antic'''. Conjunt d'interés arquitectònic artístic que formen els seus carrers i placetes, destacant d'entre elles el ''carrer dels Tronetes'' que està junt en l'iglésia i és uns dels carrers més típics de Castalla en les seues cases blanques i pis empedrat, per ella podem començar el nostre itinerari per a visitar el núcleu antic. També El carrer Major és un conjunt de cases blasonades que junt en la plaça de l'Ajuntament conserven l'essència històrica del passat senyorial d'esta ciutat, pervivint algunes de la construcció de la qual es remonta als [[sigle XVII|sigles XVII]], [[sigle XVIII|XVIII]] i [[sigle XIX|XIX]] | ||
*'''[[Ermita de la Sanc (Castalla)|Ermita de la Sanc]] ''': edifici religiós d'estil [[gòtic primitiu]], de la segona mitat del [[sigle XIII]]. Consta d'una única nau central formada per enormes arcs ogivals, formerets i capelles laterals emplaçades entre contraforts. El sostre és de teginat. Fon l'iglésia de Castalla fins al [[sigle XVI]], quan es va construir l'actual iglésia i va passar a ser seu de la Confraria de la | *'''[[Ermita de la Sanc (Castalla)|Ermita de la Sanc]] ''': edifici religiós d'estil [[gòtic primitiu]], de la segona mitat del [[sigle XIII]]. Consta d'una única nau central formada per enormes arcs ogivals, formerets i capelles laterals emplaçades entre contraforts. El sostre és de teginat. Fon l'iglésia de Castalla fins al [[sigle XVI]], quan es va construir l'actual iglésia i va passar a ser seu de la Confraria de la Sanc i depositària de l'image de la [[la Mare de Deu de la Soletat|Verge de la Soletat]], patrona de la localitat. | ||
*'''Iglésia de l'Assunció''': es va acabar de construir en l'any [[1572]]. És d'estil [[gòtic valencià]], en una única i enorme volta central. | *'''Iglésia de l'Assunció''': es va acabar de construir en l'any [[1572]]. És d'estil [[gòtic valencià]], en una única i enorme volta central. | ||
| Llínea 93: | Llínea 91: | ||
El plat típic de Castalla és el gaspacho local, varietat del [[gaspacho manchec]], realisat en coques àzimes esmollades, bolets, caragols, carns de pollastre i conill i [[tomaca]] i [[ceba]] sofregits, que s'aboquen sobre una coca de rent cuit. | El plat típic de Castalla és el gaspacho local, varietat del [[gaspacho manchec]], realisat en coques àzimes esmollades, bolets, caragols, carns de pollastre i conill i [[tomaca]] i [[ceba]] sofregits, que s'aboquen sobre una coca de rent cuit. | ||
Destaca també la rebosteria típica, sobretot, pels sec, els 'rollets bollits', les 'tonyes' i els ' | Destaca també la rebosteria típica, sobretot, pels sec, els 'rollets bollits', les 'tonyes' i els 'pasticets' de moniato. | ||
== Política == | == Política == | ||
| Llínea 115: | Llínea 113: | ||
}} | }} | ||
== | == Vore també == | ||
* [[Anex:Municipis de la província d'Alacant]] | |||
== Referències == | |||
<references /> | <references /> | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{commonscat|Castalla}} | |||
* [ | * [https://www.castalla.org/ Ajuntament de Castalla] | ||
* [http://www.feriasanisidrocastalla.com/ Fira de Sant Isidre Castalla] | * [http://www.feriasanisidrocastalla.com/ Fira de Sant Isidre Castalla] | ||
* [ | * [https://www.escaparatedigital.Com/ Aparador Digital, actualitat de la Foya de Castalla] | ||
* [http://www.linkalicante.com/castalla-castillo-ermita-de-la-sang-fotos/ Artícul sobre el Castell de Castalla i l'ermita de la Sanc] | * [http://www.linkalicante.com/castalla-castillo-ermita-de-la-sang-fotos/ Artícul sobre el Castell de Castalla i l'ermita de la Sanc] | ||
{{Municipis de L'Alcoyà}} | {{Municipis de L'Alcoyà}} | ||