Diferència entre les revisions de "Història militar de la Comunitat Valenciana"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
L''''història militar de la Comunitat Valenciana''' comprén un ampli periodo que va des de l'[[Edat Antiga en la Comunitat Valenciana|Antiguetat]] fins a l'actualitat, marcada per la seua posició estratègica en el llitoral mediterràneu i el seu paper com a enllaç entre la [[Península Ibèrica]] i atres regions d'[[Europa]] i [[Àfrica]]. A lo llarc dels sigles, este territori ha segut escenari de conquistes, defenses costeres, conflictes bèlics i desplegaments militars que han molejat el seu desenroll polític, econòmic i social. Des de l'organisació de milícies medievals fins a la seua rellevància en la [[Guerra de l'Independència]], la [[Guerra Civil Espanyola]] i les operacions modernes, la Comunitat Valenciana ha eixercitat un paper destacat en l'història militar d'Espanya. El seu llegat es conserva en fortificacions, museus, archius i unitats militars que seguixen operant en la regió. | L''''història militar de la Comunitat Valenciana''' comprén un ampli periodo que va des de l'[[Edat Antiga en la Comunitat Valenciana|Antiguetat]] fins a l'actualitat, marcada per la seua posició estratègica en el llitoral mediterràneu i el seu paper com a enllaç entre la [[Península Ibèrica]] i atres regions d'[[Europa]] i [[Àfrica]]. A lo llarc dels sigles, este territori ha segut escenari de conquistes, defenses costeres, conflictes bèlics i desplegaments militars que han molejat el seu desenroll polític, econòmic i social. Des de l'organisació de milícies medievals fins a la seua rellevància en la [[Guerra de l'Independència]], la [[Guerra Civil Espanyola]] i les operacions modernes, la [[Comunitat Valenciana]] ha eixercitat un paper destacat en l'història militar d'[[Espanya]]. El seu llegat es conserva en fortificacions, museus, archius i unitats militars que seguixen operant en la regió. | ||
== Orígens i Edat Mija == | == Orígens i Edat Mija == | ||
Des de la formació del Regne de Valéncia despuix de la conquista per [[Jaume I]] (sigles | Des de la formació del [[Regne de Valéncia]] despuix de la conquista per [[Jaume I]] ([[Sigle XIII|sigles XIII]]–[[Sigle XIV|XIV]]), es varen organisar milícies urbanes per a la defensa regional. [[Pedro I “el Gran”]] va reforçar la colaboració activa de la població en el seu defensa, mentres que [[Alfonso III]] va establir excepcions al servici militar obligatori, llimitant el seu alcanç segons els furs locals. | ||
En 1365, Pere el Cerimoniós va fundar el [[Centenar de la Ploma]], una milícia urbana de cent ballesters encarregada de protegir l'estandart real de Valéncia, en presència activa fins a 1707. | En l'any [[1365]], [[Pere el Cerimoniós]] va fundar el [[Centenar de la Ploma]], una milícia urbana de cent ballesters encarregada de protegir l'estandart real de Valéncia, en presència activa fins a [[1707]]. | ||
== Guerra de l'Independència (1808–1814) == | == Guerra de l'Independència (1808–1814) == | ||
La Real Maestrança de Cavalleria de Valéncia va formar un esquadró de caçadors que va defendre la ciutat front a l'invasió napoleònica, participant en batalles clau i organisant-se posteriorment com a regiment. En juny de 1808, les milícies valencianes varen rebujar en èxit l'assalt francés al mando del mariscal Moncey. | La Real Maestrança de Cavalleria de Valéncia va formar un esquadró de caçadors que va defendre la ciutat front a l'invasió [[Napoleó Bonaparte|napoleònica]], participant en batalles clau i organisant-se posteriorment com a regiment. En [[juny]] de [[1808]], les milícies valencianes varen rebujar en èxit l'assalt francés al mando del [[mariscal Moncey]]. | ||
== Guerra Civil Espanyola (1936–1939) == | == Guerra Civil Espanyola (1936–1939) == | ||
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
== Época contemporànea == | == Época contemporànea == | ||
La Comunitat Valenciana també ha segut escenari de desplegaments militars moderns. En 1957, durant la gran | La Comunitat Valenciana també ha segut escenari de desplegaments militars moderns. En [[1957]], durant la [[Gran riuada de Valéncia|gran riuada del riu Turia]], l'eixèrcit va assumir la coordinació dels treballs d'emergència, acció coneguda com la "Batalla del Fanc". | ||
Hui en dia, la Base Militar "Jaime I" en Bétera alberga el Quarter General Terrestre d'Alta Disponibilitat (CGTAD), essencial per a la coordinació d'operacions nacionals i internacionals, inclosa la resposta a emergències meteorològiques. | Hui en dia, la Base Militar "Jaime I" en [[Bétera]] alberga el Quarter General Terrestre d'Alta Disponibilitat (CGTAD), essencial per a la coordinació d'operacions nacionals i internacionals, inclosa la resposta a emergències meteorològiques. | ||
L'III Regió Militar (o Capitania General de Valéncia) va ser durant anys la jurisdicció militar territorial en sèu en Valéncia, comprenent gran part de l'alce espanyol. | L'III Regió Militar (o [[Capitania General de Valéncia]]) va ser durant anys la jurisdicció militar territorial en sèu en Valéncia, comprenent gran part de l'alce espanyol. | ||
Ademés, el Centre d'Història i Cultura Militar i el Museu d'Història Militar de Castelló preserven la memòria documental i material de l'història militar regional | Ademés, el [[Museu Militar de Valéncia|Centre d'Història i Cultura Militar]] i el [[Museu d'Història Militar de Castelló]] preserven la memòria documental i material de l'història militar regional. | ||
També existixen agrupacions de recreació històrica, com l'Associació Napoleònica Valenciana, que rememoren acontenyiments militars de diverses époques, des de l'[[Edat Mija]] al [[sigle XIX]]. | |||
{{Regne de Valéncia}} | {{Regne de Valéncia}} | ||
[[Categoria:Història militar de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Història militar de la Comunitat Valenciana]] | ||