Diferència entre les revisions de "Flor"
Sin resumen de edición |
|||
| (No es mostren 8 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Flores.gif|thumb|350px|Diferents tipos de flors]] | [[File:Flores.gif|thumb|350px|Diferents tipos de flors]] | ||
La '''flor''' és l'estructura reproductiva característica de les plantes | La '''flor''' és l'estructura reproductiva característica de les plantes nomenades espermatòfites o fanerògames. La funció d'una flor és produir llavors a través de la reproducció sexual. Per a les plantes, les llavors són la pròxima generació, i servixen com el principal mig a través del qual les espècies se perpetuen i se propaguen. | ||
== Classificació == | |||
Totes les espermatòfites posseïxen flors que produiran llavors, pero l'organisació interna de la flor es molt diferent en els dos principals grups d'espermatofitas: gimnospermes vivents i angiospermes. | Totes les espermatòfites posseïxen flors que produiran llavors, pero l'organisació interna de la flor es molt diferent en els dos principals grups d'espermatofitas: gimnospermes vivents i angiospermes. | ||
| Llínea 17: | Llínea 19: | ||
* Corola que és el verticilo intern i el que rodeja als verticilos fèrtils de la flor. Està compost per antófilos denominats pétals, els que són generalment majors que els sépals i són de diferents colors. | * Corola que és el verticilo intern i el que rodeja als verticilos fèrtils de la flor. Està compost per antófilos denominats pétals, els que són generalment majors que els sépals i són de diferents colors. | ||
* Androceo que és un dels cicles fèrtils de les flors. Les peces que integren l'androceo es denominen estams, els quals tenen com a funció la generació dels gametófitos masculins o grans de polen. | * Androceo que és un dels cicles fèrtils de les flors. Les peces que integren l'androceo es denominen estams, els quals tenen com a funció la generació dels gametófitos masculins o grans de polen. | ||
* Gineceo, també | * Gineceo, també nomenat pistil, consta d'un o més carpelos o fulls carpelares que formen una cavitat, l'ovari, dins de la qual queden protegits els òvuls o primordios seminals, tant de la dessecació com de l'atac d'insectes. | ||
El gineceo consta de tres parts: l'ovari, part inferior abultada que forma una cavitat o lóculo en l'interior de la qual es troben els òvuls; l'estil que és una columna més o menys allargada que soporta al tercer component del pistil: l'estigma. Est està constituït per un teixit glandular especialisat per a la recepció dels grans de polen. En ocasions l'estil pot faltar i en eixos casos l'estigma es diu que és sésil. | El gineceo consta de tres parts: l'ovari, part inferior abultada que forma una cavitat o lóculo en l'interior de la qual es troben els òvuls; l'estil que és una columna més o menys allargada que soporta al tercer component del pistil: l'estigma. Est està constituït per un teixit glandular especialisat per a la recepció dels grans de polen. En ocasions l'estil pot faltar i en eixos casos l'estigma es diu que és sésil. | ||
En independència dels aspectes senyalats, la flor és un objecte important per als sers humans. A través de l'història i de les diferents cultures, la flor sempre ha tengut un lloc en les societats humanes, ya siga per la seua bellea intrínseca o pel seu simbolisme. De fet, conreem espècies per a que nos proveïxquen flors des de fa més de 5.000 [[any|anys]] i, actualment, eixe art s'ha transformat en una indústria en contínua expansió: la floricultura. | En independència dels aspectes senyalats, la flor és un objecte important per als sers humans. A través de l'història i de les diferents cultures, la flor sempre ha tengut un lloc en les societats humanes, ya siga per la seua bellea intrínseca o pel seu simbolisme. De fet, conreem espècies per a que nos proveïxquen flors des de fa més de 5.000 [[any|anys]] i, actualment, eixe art s'ha transformat en una indústria en contínua expansió: la floricultura. | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| Llínea 28: | Llínea 30: | ||
* Ganders, F. R. (1979). "The biology of heterostyly." New Zealand Journal of Botany 17: 607-635 | * Ganders, F. R. (1979). "The biology of heterostyly." New Zealand Journal of Botany 17: 607-635 | ||
* [https://web.archive.org/web/20041010162531/http://fai.unne.edu.ar/biologia/planta/prosecun.htm González, A.M. & J. Raisman. «Compuestos secundarios de las plantas». Morfología de Plantas Vasculares. Argentina: Universidad Nacional del Nordeste] | * [https://web.archive.org/web/20041010162531/http://fai.unne.edu.ar/biologia/planta/prosecun.htm González, A.M. & J. Raisman. «Compuestos secundarios de las plantas». Morfología de Plantas Vasculares. Argentina: Universidad Nacional del Nordeste] | ||
* [http://www.biologia.edu.ar/botanica/tema4/4_2flor.htm González, A.M. «Flor, disposición de las piezas florales». Morfología de Plantas Vasculares. Argentina: Universidad Nacional del Nordeste | * [http://www.biologia.edu.ar/botanica/tema4/4_2flor.htm González, A.M. «Flor, disposición de las piezas florales». Morfología de Plantas Vasculares. Argentina: Universidad Nacional del Nordeste] | ||
* [https://www.journals.uchicago.edu/doi/abs/10.1086/377063 Ronse De Craene LP, Soltis PS, Soltis DE. 2003. Evolution of floral structures in basal angiosperms. International Journal of Plant Sciences 164] | * [https://www.journals.uchicago.edu/doi/abs/10.1086/377063 Ronse De Craene LP, Soltis PS, Soltis DE. 2003. Evolution of floral structures in basal angiosperms. International Journal of Plant Sciences 164] | ||
* [https://web.archive.org/web/20090516063317/http://www.biologie.uni-hamburg.de/b-online/ibc99/koning/flowerlab.html University of Hamburg. Department of Biology. Botany on line.Flower Morphology of Plants] | * [https://web.archive.org/web/20090516063317/http://www.biologie.uni-hamburg.de/b-online/ibc99/koning/flowerlab.html University of Hamburg. Department of Biology. Botany on line.Flower Morphology of Plants] | ||
| Llínea 40: | Llínea 42: | ||
* Tepfer, S. 1953. Floral anatomy and ontogeny in Aquilegia formosa and Ranunculus repens. Univ. Calif. Pubs. Bot. 25:513-648 | * Tepfer, S. 1953. Floral anatomy and ontogeny in Aquilegia formosa and Ranunculus repens. Univ. Calif. Pubs. Bot. 25:513-648 | ||
* Vilarnau, E.G. & Guarro, E. 1958. Jardinería, cultivo de las flores. Editorial Albatros, Buenos Aires, Argentina. 435p | * Vilarnau, E.G. & Guarro, E. 1958. Jardinería, cultivo de las flores. Editorial Albatros, Buenos Aires, Argentina. 435p | ||
== Enllaços externs == | |||
{{Commonscat|Flowers}} | |||
[[Categoria:Ciències naturals]] | [[Categoria:Ciències naturals]] | ||