Canvis

'''Aigües de Busot''' és un municipi [[Comunitat Valenciana|valencià]] que es troba en la comarca de l'[[Alacantí]], dins de la subcomarca històrica de la [[Foya de Xixona]]. També s'ha nomenat '''Aigües Altes''' per distingir-lo de la caseria d'Aigües Baixes, hui en el municipi d'[[El Campello]], o bé '''Aigües de Busot'''.<ref name="GEC">{{GEC|0001333|nom=Aigües de Busot|consulta=1 octubre 2010}}</ref>

'''Aigües''' (en [[castellà]] ''Aguas de Busot''), és un [[municipi]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] que es troba en la comarca de l'[[Alacantí]], dins de la subcomarca històrica de la [[Foya de Xixona]]. També s'ha nomenat '''Aigües Altes''' per distinguir-lo de la caseria d'Aigües Baixes, hui en el municipi d'[[El Campello]].

 

Segons el [[INE]] de l'any [[2021]], conta en una població de 1.049 habitants.

== Història ==

== Història ==

Incorporada al [[Regne de Múrcia]] en la conquesta, en l'any [[1296]] passà a formar part del [[Regne de Valéncia]]. A causa de que durant anys fon zona de fronterera, en el seu terme es va erigir un important castell, del que a hores d'ara només queda una torre. Durant la [[Guerra de Successió Espanyola|guerra de Successió]], [[Felip V d'Espanya|Felip V]] li otorgà el títul de vila per la seua adscripció al bando borbònic. Des del [[1252]] al [[1841]] estigué adscrita al municipi d'[[Alacant]]. Per estes ultimes dates, el seu balneari d'aigües termals, construït per la comtesa de Torrellano sobre uns antics banys que adquirí en [[1816]], havia tingut ya cert prestigi. En l'any [[1936]], este es convertí en Patronat Infantil Antituberculós i, després de la guerra, fon comprat per l'Estat i es convertí de nou en balneari.

Incorporada al [[Regió de Múrcia|Regne de Múrcia]] en la conquista, en l'any [[1296]] passà a formar part del [[Regne de Valéncia]]. A causa de que durant anys fon una zona fronterera, en el seu terme es va erigir un important castell, del que hui en dia a soles queda una torre. Durant la [[Guerra de Successió Espanyola|guerra de Successió]], [[Felip V d'Espanya|Felip V]] li otorgà el títul de vila per la seua adscripció al bando borbònic. Des de l'any [[1252]] a l'any [[1841]] estigué adscrita al municipi d'[[Alacant]].  

 

En els primers anys dels xixanta hi havia 572 habitants. En 1986 n'hi havia 329 (emigrats fonamentalment a Alacant) i, finalment l'última senya coneguda parla d'una recuperació en la població fins a arribar als 624 habitants.

Per estes últimes dates, el seu balneari d'aigües termals, construït per la comtesa de Torrellano sobre uns antics banys que adquirí en l'any [[1816]], havia tengut ya cert prestigi. En l'any [[1936]], este es convertí en Patronat Infantil Antituberculós i, despuix de la [[Guerra civil espanyola|guerra]], fon comprat per l'Estat i es convertí de nou en balneari.

| Alcalde_1 = [[José Antonio Mourisco Iborra]]

| Partit_1 = [[PSPV]]

| Partit_6 = [[PPCV]]

| Alcalde_7 = [[María Pilar Sol Cortés]]

| Partit_9 = [[PPCV]]

(L'actual alcaldesa governa en minoria)

En els primers anys dels xixanta hi havia 572 habitants. En l'any [[1986]] n'hi havia 329 (emigrats fonamentalment a Alacant) i, finalment l'última senya coneguda parla d'una recuperació en la població fins a arribar a sobrepassar el miler d'habitants.

{{partit resultats eleccions|blau|[[Partit Popular de la Comunitat Valenciana]]|[[Mari Luz Iborra Soria]]|258|4}}

{{partit resultats eleccions|groc|[[Iniciativa Independent d'Aigües]]|[[Maria Eva Lloret Aranda]]|53|1}}

== Activitats econòmiques ==

== Activitats econòmiques ==

Aigües ha sigut des de molt antic un municipi abocat al turisme de salut, ya que tota l'economia girava entorn al Balneari. Hui en dia està tancat i el principal sector econòmic és el de servicis, destacant les empreses dedicades a la gastronomia, l'oci, en definitiva el turisme d'interior.

Aigües ha segut des de molt antic un municipi abocat al turisme de salut, ya que tota l'economia girava entorn al Balneari. Hui en dia està tancat i el principal sector econòmic és el de servicis, destacant les empreses dedicades a la gastronomia, l'oci, en definitiva el turisme d'interior.

== Entorn natural ==

== Entorn natural ==

A 341 metros d'altura es troba un mirador de la [[Mar Mediterrànea]]. Boscs de pins alts i frondosos. Passejar pels seus camps és tot un plaer per als sentits. Des de la pinada, en els dies clars, podem vore l'illa de [[Nova Tabarca|Tabarca]] en la llínia de l'horisó i, quan escomença l'autumne, magnífiques tempestes sobre la mar. Es un bosc mediterràneu en senders i bancs de fusta per a descansar baix la seua ombra.

A 341 metros d'altura es troba un mirador de la [[Mar Mediterrànea]]. Boscs de [[Pi (arbre)|pins]] alts i frondosos. Passejar pels seus camps és tot un plaer per als sentits. Des de la pinada, en els dies clars, podem vore l'illa de [[Nova Tabarca|Tabarca]] en la llínea de l'horisó i, quan escomença l'[[autumne]], magnífiques tempestes sobre la mar. És un bosc mediterràneu en senders i bancs de fusta per a descansar baix la seua ombra.    

== Referències ==

== Vore també ==

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

* [http://www.ive.es/pegv/start.jsp Institut Valencià d'Estadística].

* [http://www.just.gva.es/civis/va/index_menu.htm Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat].

 

 

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]]