Canvis

1178 bytes afegits , 18 agost

Text reemplaça - 'La Granja de la Costera' a 'La Granja de La Costera'

Llínea 12: Llínea 12:

|superfície = 76,60 km²

|altitut = 115 msnm

−

|població = 29.~~459~~ hab. ([[INE]] [[~~2021~~]])

+

|població = 29.637 hab. ([[INE]] [[2022]])

−

|densitat = ~~383~~,33 hab./km²

+

|densitat = 379,7 hab./km²

|gentilici = Xativenc/a (també: xativí/na i Setabense en castellà)

|llengua = [[Valencià]]

Llínea 39: Llínea 39:

== Geografia ==

[[Archiu:ComunidadValenciana Xàtiva1 tango7174.jpg|1000px|sinmarco|centro]]

−

El [[municipi]] de Xàtiva està situat entre les conques del [[riu Albaida]] i del seu afluent el [[riu Canyoles]], en l'estratègic corredor de [[Montesa]]. Té un perímetro molt desigual i conta en varis enclavaments territorials, frut de les segregació ocorregudes en el seu terme històric, que estava compost per més de 60 pobles. Es distinguixen a lo manco quatre unitats ben diferenciades en el relleu. En la zona septentrional s'alça la [[serra de Santa Anna]], un aflorament de naturalea triásica. Al sur d'esta serra, entre la [[Llosa de Ranes]] i Xàtiva, s'estén una àmplia vall de fondo casi pla, en una altitut mija de 80-100 m i cobert de sediment cuaternaris. Està solcat en direcció O-I pel [[riu Canyoles]] i el [[barranc de Carnicers]], i en direcció S-N pel [[riu Albaida]], en les aigües del qual es rega la fèrtil horta de Xàtiva. A l'est de [[Albaida|l'Albaida]] s'alça la [[mole del Puig]] (312 m), en el cim de la qual està les ruïnes de [[l'ermita de La nostra Senyora del Puig]]. Al sur de l'horta el relleu es torna abrupte per mig d'un anticlinal de parets casi verticals i agudes calcàrees. Al sur d'estes crestes s'obri la vall de [[Bixquert]], colorit per les terres albarises. Pel sur de [[Bixquert]] s'alça la [[Serra Grossa]], que conforma el llímit en la [[Vall d'Albaida]]. La [[ciutat]] està enclavada als peus del cerro del castell les ales del qual apleguen a ocupar algunes cases, estenent-se fins a la part més plana de la vega.

+

El [[municipi]] de Xàtiva està situat entre les conques del [[riu Albaida]] i del seu afluent el [[riu Canyoles]], en l'estratègic corredor de [[Montesa]]. Té un perímetro molt desigual i conta en varis enclavaments territorials, frut de les segregació ocorregudes en el seu terme històric, que estava compost per més de 60 pobles. Es distinguixen a lo manco quatre unitats ben diferenciades en el relleu. En la zona septentrional s'alça la [[serra de Santa Anna]], un aflorament de naturalea triásica. Al sur d'esta serra, entre la [[La Llosa de Ranes]] i Xàtiva, s'estén una àmplia vall de fondo casi pla, en una altitut mija de 80-100 m i cobert de sediment cuaternaris. Està solcat en direcció O-I pel [[riu Canyoles]] i el [[barranc de Carnicers]], i en direcció S-N pel [[riu Albaida]], en les aigües del qual es rega la fèrtil horta de Xàtiva. A l'est de [[Albaida|l'Albaida]] s'alça la [[mole del Puig]] (312 m), en el cim de la qual està les ruïnes de [[l'ermita de La nostra Senyora del Puig]]. Al sur de l'horta el relleu es torna abrupte per mig d'un anticlinal de parets casi verticals i agudes calcàrees. Al sur d'estes crestes s'obri la vall de [[Bixquert]], colorit per les terres albarises. Pel sur de [[Bixquert]] s'alça la [[Serra Grossa]], que conforma el llímit en la [[Vall d'Albaida]]. La [[ciutat]] està enclavada als peus del cerro del castell les ales del qual apleguen a ocupar algunes cases, estenent-se fins a la part més plana de la vega.

Llínea 45: Llínea 45:

{| border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 0.5em 0.5em 0.5em 1em; padding: 0.5em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse;" width="60%" align="center"

|-

−

| width="35%" align="center"|'''Noroest:''' [[Anna]], [[Estubeny]], [[Càrcer]], [[La Granja de la Costera]], [[Roglà i ~~Corbera~~]], [[Sellent]]

+

| width="35%" align="center"|'''Noroest:''' [[Anna]], [[Estubeny]], [[Càrcer]], [[La Granja de La Costera]], [[Roglà i Corberà]], [[Sellent]]

−

| width="30%" align="center"|'''Nort:''' [[Alcàntera]], [[Beneixida]], [[Énova]], [[La Pobla Llarga]] , [[Vilanova de Castelló]]

+

| width="30%" align="center"|'''Nort:''' [[Alcàntera del Xúquer]], [[Beneixida]], [[Énova]], [[La Pobla Llarga]] , [[Vilanova de Castelló]]

−

| width="35%" align="center"|'''Nordest:''' [[Barcheta]], [[Llosa de Ranes]], [[Carcaixent]], [[Lloc Nou d'En Fenollet]] , [[Manuel]] , [[Rafelguaraf]], [[Simat de Valldigna]]

+

| width="35%" align="center"|'''Nordest:''' [[Barcheta]], [[La Llosa de Ranes]], [[Carcaixent]], [[Lloc Nou d'En Fenollet]] , [[Manuel]] , [[Rafelguaraf]], [[Simat de la Valldigna]]

|-

−

| width="35%" align="center"|'''Oest:''' [[Llanera de Ranes]], [[Cerdà]], [[Énguera]], [[~~Novelé~~]], [[Torrella]], [[Vallés]]

+

| width="35%" align="center"|'''Oest:''' [[Llanera de Ranes]], [[Cerdà]], [[Énguera]], [[Novetlè]], [[Torrella]], [[Vallés]]

| width="30%" align="center"|'''

[[Archiu:Rosa de los vientos.svg|75px|sinmarco|centro]]

Llínea 56: Llínea 56:

|-

| width="35%" align="center"|'''Suroest:''' [[l'Alcúdia de Crespins]], [[Montesa]], [[Canals]]

−

| width="30%" align="center"|'''Sur:''' [[Bellús]], [[La Granja de la Costera]], [[Guadasequies]]

+

| width="30%" align="center"|'''Sur:''' [[Bellús]], [[La Granja de La Costera]], [[Guadasequies]]

| width="35%" align="center"|'''Surest:''' [[Benigànim]], [[l'Olleria]]

|}

Llínea 89: Llínea 89:

=== Edat Contemporànea ===

−

A lo llarc del sigle XVIII la [[ciutat]] va ser recuperant-se, com demostra el fet de que en l'any [[1787]] es contaren ya 12.655 habitants en el terme, lo que ademés va promoure noves obres i reformes urbanes en la ciutat. No obstant, els terremots de [[1748]] varen causar grans desperfectes, fins al punt de que [[Iglésia de Santa Tecla|l'iglésia de Santa Tecla]] es va derrocar completament i el [[Castell de Xàtiva|castell]] va quedar pràcticament abandonat. L'economia, ademés, va començar a deteriorar-se ya a finals del sigle XVIII, en quedar fòra del nou [[Camí Real de Madrit a Valéncia]], que passava a uns 4 km de la ciutat (aproximadament el traçat actual de la A-35 i l'A-7) que es va començar a construir en [[1776]]. En l'any [[1811]] les [[Corts de Cadis]] varen restituir el nom anterior de la [[ciutat]], Xàtiva, gràcies, entre atres motius, a la perseverança de [[Joaquín Lorenzo Villanueva]]. En l'àmbit econòmic, la [[ciutat]] va sofrir un important revés en desaparéixer entre els anys [[1810]] i [[1830]] la seua indústria textil del [[lli]] i la [[seda]] casi per complet, lo que va deixar sense treball a unes 1300 persones. Este fet no va impedir que entre [[1822]] i [[1823]] fora [[capital]] de la [[província de Xàtiva]], encara que este ensaig del [[Trieni Lliberal]] no va ser corroborat en la divisió definitiva de l'any [[1833]],~~15~~ en que es va incloure a la ciutat en la [[província de Valéncia]]. Xàtiva va recuperar gran part de la seua importància com a nuc de comunicacions en [[1858]] en obrir-se la llínea entre [[Valéncia]] i [[La Carrasca]], que continuava cap a [[Madrit]]. El [[20 de decembre]] de [[1854]] ya s'havia inaugurat la nova [[Estació de Xàtiva|Estació ferroviària]]. Pero este fet no va contribuir al desestancament demogràfic, que s'havia creixcut per la desamortisació, que va buidar molts convents, i l'abolició dels [[senyorius]], que va comportar l'èxodo de mig centenar de famílies nobles. De fet, la població va seguir decreixent fins a l'any [[1910]], quan va començar a aumentar el número d'habitants per l'immigració. No obstant, el creiximent es va estancar una atra volta entre [[1940]] i [[1960]], década en que la població va començar a aumentar llenta pero invariablement, principalment per l'èxodo rural i l'especialisació de Xàtiva com a ciutat de servicis.

+

A lo llarc del sigle XVIII la [[ciutat]] va ser recuperant-se, com demostra el fet de que en l'any [[1787]] es contaren ya 12.655 habitants en el terme, lo que ademés va promoure noves obres i reformes urbanes en la ciutat. No obstant, els terremots de [[1748]] varen causar grans desperfectes, fins al punt de que [[Iglésia de Santa Tecla|l'iglésia de Santa Tecla]] es va derrocar completament i el [[Castell de Xàtiva|castell]] va quedar pràcticament abandonat. L'economia, ademés, va començar a deteriorar-se ya a finals del sigle XVIII, en quedar fòra del nou [[Camí Real de Madrit a Valéncia]], que passava a uns 4 km de la ciutat (aproximadament el traçat actual de la A-35 i l'A-7) que es va començar a construir en [[1776]]. En l'any [[1811]] les [[Corts de Cadis]] varen restituir el nom anterior de la [[ciutat]], Xàtiva, gràcies, entre atres motius, a la perseverança de [[Joaquín Lorenzo Villanueva]]. En l'àmbit econòmic, la [[ciutat]] va sofrir un important revés en desaparéixer entre els anys [[1810]] i [[1830]] la seua indústria textil del [[lli]] i la [[seda]] casi per complet, lo que va deixar sense treball a unes 1300 persones. Este fet no va impedir que entre [[1822]] i [[1823]] fora [[capital]] de la [[província de Xàtiva]], encara que este ensaig del [[Trieni Lliberal]] no va ser corroborat en la divisió definitiva de l'any [[1833]], en que es va incloure a la ciutat en la [[província de Valéncia]]. Xàtiva va recuperar gran part de la seua importància com a nuc de comunicacions en [[1858]] en obrir-se la llínea entre [[Valéncia]] i [[La Carrasca]], que continuava cap a [[Madrit]]. El [[20 de decembre]] de [[1854]] ya s'havia inaugurat la nova [[Estació de Xàtiva|Estació ferroviària]]. Pero este fet no va contribuir al desestancament demogràfic, que s'havia creixcut per la desamortisació, que va buidar molts convents, i l'abolició dels [[senyorius]], que va comportar l'èxodo de mig centenar de famílies nobles. De fet, la població va seguir decreixent fins a l'any [[1910]], quan va començar a aumentar el número d'habitants per l'immigració. No obstant, el creiximent es va estancar una atra volta entre [[1940]] i [[1960]], década en que la població va començar a aumentar llenta pero invariablement, principalment per l'èxodo rural i l'especialisació de Xàtiva com a ciutat de servicis.

Durant la [[Guerra Civil Espanyola]] la localitat es va mantindre fidel a la [[Segona República]] fins al final de la lluita, en la presència d'algunes indústries de guerra. El [[12 de febrer]] de [[1939]] va sofrir una incursió de bombarders italians de [[Aviació Llegionària|l'Aviació Llegionària]], que varen [[Bombardeig de Xàtiva|atacar principalment l'Estació de trens i les seues afores.]] El [[Bombardeig de Xàtiva|bombardeig]] va deixar 129 morts i més de 200 ferits, molts d'ells dònes i chiquets que abarrotaven els molls de l'estació per a rebre l'arribada d'un comboi militar que en eixe moment efectuava la seua entrada.

Llínea 96: Llínea 96:

El municipi contava en 29.459 habitants en l'any [[2021]] segons el cens del [[INE]]. Els seus habitants es coneixen com xativins; un 9,0% d'ells és de nacionalitat estrangera.

+

{| align="center" {{tablabonita}}

!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica

Llínea 105: Llínea 106:

|align=center| 12.000||align=center| 400||align=center| 12.665||align=center|12.000||align=center| 10.872||align=center| 12.596||align=center|15.747||align=center| 14.099|| align=center| 12.600 || align=center| 12.737 || align=center| 14.148 || align=center| 15.087

|-

−

![[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2010]] !! [[2015]] !! [[2018]]

+

![[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2010]] !! [[2015]] !! [[2018]] !! [[2022]]

|-

−

|align=center| 18.263|| align=center| 18.092 || align=center| 19.896|| align=center|21.578|| align=center| 23.755|| align=center| 24.586 || align=center| 25.478 || align=center| 28.222|| align=center| 29.361 || align=center| 29.095 || align=center| 29.045

+

|align=center| 18.263|| align=center| 18.092 || align=center| 19.896|| align=center|21.578|| align=center| 23.755|| align=center| 24.586 || align=center| 25.478 || align=center| 28.222|| align=center| 29.361 || align=center| 29.095 || align=center| 29.045 || align=center| 29.637

|}

<small>Entre el cens de 1887 i l'anterior, Xàtiva va rebre un increment poblacional en incorporar-se el municipi desaparegut de [[Annauir]].</small>

+

</center>

== Economia ==

−

El ~~sector~~ [[servicis]] és el dominant en la [[ciutat]], en especial el relacionat en el [[turisme]] i el [[comerç]]. També l'activitat industrial és motor de l'economia xativina. El comerç es nutrix de clients procedents de la seua [[comarca]] i de les zones ~~limítrofes~~ a ella, no obstant l'Àrea Funcional de Xàtiva comprén 38 municipis, en una població total de 113.427 habitants en l'any 2009 que supon el 2,2% regional, per la seua situació i les bones comunicacions en infraestructures en les que conta que la fa fàcilment accessible i és nuc de comunicacions important.~~22~~

+

El [[sector servicis]] és el dominant en la [[ciutat]], en especial el relacionat en el [[turisme]] i el [[comerç]]. També l'activitat industrial és motor de l'economia xativina. El comerç es nutrix de clients procedents de la seua [[comarca]] i de les zones llimítrofes a ella, no obstant l'Àrea Funcional de Xàtiva comprén 38 municipis, en una població total de 113.427 habitants en l'any 2009 que supon el 2,2% regional, per la seua situació i les bones comunicacions en infraestructures en les que conta que la fa fàcilment accessible i és nuc de comunicacions important.

Si be en 1950 el 40% de la població es dedicava a [[Agricultura|l'agricultura]], este percentage a penes aplegava al 5% en 2001. L'indústria ocupava eixe mateix any al 20% de la població activa i la [[construcció]] al 12%. No obstant, Xàtiva s'ha especialisat en les últimes décades com a ciutat de servicis, sector que ocupa a més del 63% de la seua població activa.

Llínea 121: Llínea 123:

{{Alcaldes_España

| Alcalde_1 = [[Manuel Casesnoves Soldevila]]

−

| ~~Partido_1~~ = [[~~Archivo:PSPV-PSOE.svg|20px|link=Partido Socialista del País Valenciano]] [[Partido Socialista del País Valenciano|~~PSPV-PSOE]]

+

| Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]

| Alcalde_2 = [[Miquel Calabuig i Adrià]]

−

| ~~Partido_2~~ = [[~~Archivo:PSPV-PSOE.svg|20px|link=Partido Socialista del País Valenciano]] [[Partido Socialista del País Valenciano|~~PSPV-PSOE]]

+

| Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]

| Alcalde_3 = [[Miquel Calabuig i Adrià]]

−

| ~~Partido_3~~ = [[~~Archivo:PSPV-PSOE.svg|20px|link=Partido Socialista del País Valenciano]] [[Partido Socialista del País Valenciano|~~PSPV-PSOE]]

+

| Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]

| Alcalde_4 = [[Miquel Calabuig i Adrià]]

−

| ~~Partido_4~~ = [[~~Archivo:PSPV-PSOE.svg|20px|link=Partido Socialista del País Valenciano]] [[Partido Socialista del País Valenciano|~~PSPV-PSOE]]

+

| Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]

| Alcalde_5 = [[Alfonso Rus Terol]]

−

| ~~Partido_5~~ = [[~~Archivo:PP.svg|20px|link=Partido Popular de la Comunidad Valenciana]] [[Partido Popular de la Comunidad Valenciana|~~PP]]

+

| Partit_5 = [[PP]]

| Alcalde_6 = [[Alfonso Rus Terol]]

−

| ~~Partido_6~~ = [[~~Archivo:PP.svg|20px|link=Partido Popular de la Comunidad Valenciana]] [[Partido Popular de la Comunidad Valenciana|~~PP]]

+

| Partit_6 = [[PP]]

| Alcalde_7 = [[Alfonso Rus Terol]]

−

| ~~Partido_7~~ = [[~~Archivo:PP.svg|20px|link=Partido Popular de la Comunidad Valenciana]] [[Partido Popular de la Comunidad Valenciana|~~PP]]

+

| Partit_7 = [[PP]]

| Alcalde_8 = [[Alfonso Rus Terol]]

−

| ~~Partido_8~~ = [[~~Archivo:PP.svg|20px|link=Partido Popular de la Comunidad Valenciana]] [[Partido Popular de la Comunidad Valenciana|~~PP]]

+

| Partit_8 = [[PP]]

| Alcalde_9 = [[Alfonso Rus Terol]]

−

| ~~Partido_9~~ = [[PP]]

+

| Partit_9 = [[PP]]

| Alcalde_10 = [[Roger Cerdà i Boluda]]

−

| ~~Partido_10~~ = [[PSPV-PSOE]]

+

| Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]

+

| Alcalde_11 = [[Roger Cerdà i Boluda]]

+

| Partit_11 = [[PSPV-PSOE]]

+

| Alcalde_12 = [[Roger Cerdà i Boluda]]

+

| Partit_12 = [[PSPV-PSOE]]

}}

Llínea 155: Llínea 161:

En l'actualitat la ciutat es troba dividida en 12 [[barris]]:

−

*Districte Ciutat (barri del Núcleu històric de Xàtiva situat al voltant de la [[Parròquia de Santa Maria]]).

+

* Districte Ciutat (barri del Núcleu històric de Xàtiva situat al voltant de la [[Parròquia de Santa Maria]]).

−

*Les Santes (antic barri migeval de la juderia situat en el núcleu històric de la ciutat).

+

* Les Santes (antic barri migeval de la juderia situat en el núcleu històric de la ciutat).

−

*Sant Pedro (barri del núcleu històric situat al voltant de la [[Parròquia de Sant Pedro]]).

+

* Sant Pedro (barri del núcleu històric situat al voltant de la [[Parròquia de Sant Pedro]]).

−

*Sant Josep (barri del núcleu històric situat baix el [[Bellveret]]).

+

* Sant Josep (barri del núcleu històric situat baix el [[Bellveret]]).

−

*Alt del Raval (barri del núcleu històric situat baix el [[Calvari Baixet de Xàtiva|Calvari Baixet]]).

+

* Alt del Raval (barri del núcleu històric situat baix el [[Calvari Baixet de Xàtiva|Calvari Baixet]]).

−

*Raval de Sant Joan (antic barri migeval de la moreria de la ciutat).

+

* Raval de Sant Joan (antic barri migeval de la moreria de la ciutat).

−

*Les Barreres (antic barri migeval situat al voltant de la [[Parròquia de la Mercé]]).

+

* Les Barreres (antic barri migeval situat al voltant de la [[Parròquia de la Mercé]]).

−

*Eixample (barri situat al nort de la ciutat).

+

* Eixample (barri situat al nort de la ciutat).

−

*Camí dels Dos Molins (barri del noroest de la ciutat).

+

* Camí dels Dos Molins (barri del noroest de la ciutat).

−

*Carme (barri del nordest de la ciutat)

+

* Carme (barri del nordest de la ciutat)

−

*La Murta (barri situat en les afores de [[Estadi de la Murta|l'Estadi de la Murta]]).

+

* La Murta (barri situat en les afores de [[Estadi de la Murta|l'Estadi de la Murta]]).

−

*Horts del Raval (barri situat en les faldes de la [[Serra Vernissa]]).

+

* Horts del Raval (barri situat en les faldes de la [[Serra Vernissa]]).

== Patrimoni ==

Llínea 172: Llínea 178:

=== Patrimoni militar ===

−

*[[Castell de Xàtiva]]: encaramallat sobre la [[serra Vernissa]], domina completament la ciutat de Xàtiva. El seu núcleu original, situat en l'actual Castell Menor, és d'orige [[ibèric]] i va ~~anar~~ posteriorment habitat pels [[romans]], els qui també varen escomençar la construcció del Castell Major. El conjunt actual, no obstant, presenta una arquitectura principalment [[Islam|islàmica]] o d'estil [[gòtic]]. Va ser presó d'estat de la [[Corona d'Aragó]], i va ser considerat durant molts sigles com la plaça més forta del [[Regne de Valéncia]]. Des de lo alt del castell es divisen, al nort, la [[ciutat]] i el pla de la [[Riu Xúquer|ribera del Xúquer]]; al sur, les terres de seca i les serres [[Serra Grossa|Grossa]], [[Serra Mariola|Mariola]] i [[Serra de Benicadell|Benicadell]]; a l'oest, la frontera en [[Castella]]; i a l'est, els dies de bona visibilitat, es pot intuir la [[mar Mediterrànea]]. Va ser declarat [[Monument Nacional]] en l'any [[1931]].

+

*[[Castell de Xàtiva]]: encaramallat sobre la [[serra Vernissa]], domina completament la ciutat de Xàtiva. El seu núcleu original, situat en l'actual Castell Menor, és d'orige [[ibèric]] i va ser posteriorment habitat pels [[romans]], els qui també varen escomençar la construcció del Castell Major. El conjunt actual, no obstant, presenta una arquitectura principalment [[Islam|islàmica]] o d'estil [[gòtic]]. Va ser presó d'estat de la [[Corona d'Aragó]], i va ser considerat durant molts sigles com la plaça més forta del [[Regne de Valéncia]]. Des de lo alt del castell es divisen, al nort, la [[ciutat]] i el pla de la [[Riu Xúquer|ribera del Xúquer]]; al sur, les terres de seca i les serres [[Serra Grossa|Grossa]], [[Serra Mariola|Mariola]] i [[Serra de Benicadell|Benicadell]]; a l'oest, la frontera en [[Castella]]; i a l'est, els dies de bona visibilitat, es pot intuir la [[mar Mediterrànea]]. Va ser declarat [[Monument Nacional]] en l'any [[1931]].

−

*[[Muralla de Xàtiva|Muralla]]: encara es conserven ~~menuts~~ trams de muralla urbana aixina com els situats en les llomes que dominen la ciutat, on es troben diverses torres de vigilància. Construïda per a protegir a la ciutat, conté trams que daten des del sigle XI al XVI.

+

*[[Muralla de Xàtiva|Muralla]]: encara es conserven chicotets trams de muralla urbana aixina com els situats en les llomes que dominen la ciutat, a on es troben diverses torres de vigilància. Construïda per a protegir a la ciutat, conté trams que daten des del sigle XI al XVI.

=== Patrimoni religiós ===

Llínea 184: Llínea 190:

*[[Real Monasteri de l'Assunció de Xàtiva|Real Monasteri de l'Assunció]]: edifici conventual d'estils gòtic i barroc construït en el sigle XIV i en posteriors reformes i ampliacions dels sigles XVI a XVIII.

*[[Covent de Sant Francesc de Xàtiva|Covent de Sant Francesc]]: es va començar a construir en el sigle XIV i la seua iglésia, actualment restaurada, servix de sala de concerts. Consta d'una sola nau en sèt capelles laterals de crucería. Prop de l'edifici se situa la [[Font de Sant Francesc de Xàtiva|font de Sant Francesc]], construïda en l'any [[1764]] en elements ornamentals [[rococó]].

−

*[[Convent de ~~Sant Dumenge~~ de Xàtiva|Convent de ~~Sant Dumenge~~]]: es va alçar a lo llarc del sigle XIV i en ell destacaven el refectori, el claustre, la sala capitular i l'iglésia. Va ser derribat en gran part, i actualment s'està rehabilitant com a centre cultural.

+

*[[Convent de Santo Domingo de Xàtiva|Convent de Santo Domingo]]: es va alçar a lo llarc del sigle XIV i en ell destacaven el refectori, el claustre, la sala capitular i l'iglésia. Va ser derribat en gran part, i actualment s'està rehabilitant com a centre cultural.

*[[Convent de Sant Onofre el Nou de Xàtiva|Convent de Sant Onofre el Nou]]: es va construir entre els anys [[1715]] i [[1721]] enfront de [[Iglésia de Sant Pedro de Xàtiva|l'iglésia de Sant Pedro]], al costat de l'antic Portal de [[Cocentaina]]. Les dependències més interessants són el claustre de dos plantes i l'iglésia, decorada en rajoletes i pintures a la fresca.

*[[Antic convent de la Trinitat de Xàtiva|Antic convent de la Trinitat]]: data del sigle XV, encara que en l'actualitat a soles es conserva la portada d'estil gòtic flamíger de l'iglésia, que alberga l'Archiu Municipal. Davant esta porta se situa la [[Font de la Trinitat de Xàtiva|font de la Trinitat]], del sigle XIV, la copa del qual està conformada per un prisma octogonal en el que alternen, casi borrats, els escuts de Xàtiva i del [[Regne de Valéncia]].

Llínea 192: Llínea 198:

=== Patrimoni civil ===

−

*[[Almodí de Xàtiva|Almodí]]: es tracta d'un edifici d'estil [[gòtic]], construït entre els anys [[1530]] i [[1548]], del que destaca la seua frontera i el pati interior en columnes jòniques. En la seua planta baixa es realisaven les contractacions i venda del [[blat]], mentres que la part superior s'utilisava per a l'almagasenament del mateix, us que va conservar fins a [[1919]], en que va ser convertit en [[Casa de l'Ensenyança de Xàtiva|Museu de Belles arts]] i, posteriorment, en Museu de la Ciutat.

+

* [[Museu Arqueològic de l'Almodí (Xàtiva)|Almodí]]: es tracta d'un edifici d'estil [[gòtic]], construït entre els anys [[1530]] i [[1548]], del que destaca la seua frontera i el pati interior en columnes jòniques. En la seua planta baixa es realisaven les contractacions i venda del [[blat]], mentres que la part superior s'utilisava per a l'almagasenament del mateix, us que va conservar fins a [[1919]], en que va ser convertit en [[Casa de l'Ensenyança de Xàtiva|Museu de Belles arts]] i, posteriorment, en Museu de la Ciutat.

−

*[[Hospital Major de Pobres de Xàtiva|Hospital Major de Pobres]]: les seues obres varen escomençar en el sigle XV pero no varen terminar fins a mediats del XVI. L'interior es va destruir en [[1707]], pero es va reedificar al començament del sigle XVIII. La seua planta és quadrangular, en pati i jardí interior. La frontera, de pedra, pertany a l'estil [[renaixentiste]], en porta principal plateresca i porta de la capella en estil gòtic tardà. Destaquen també els quatre finestrals del pis principal i la galeria de balconets en arc de mig punt que corre baix el ràfol, aixina com la font en el seu jardí interior. En l'interior es conserva la volta original de la capella de l'Assunció. Encara que conserva part del seu us sanitari, la porció de major valor arquitectònic alberga la sèu de la [[Mancomunitat de la Costera]].

+

* [[Museu Arqueològic de l'Almodí (Xàtiva)]]: Ubicat en l'edifici de l'Almodí de Xàtiva.

−

*[[~~Casa de l'Ensenyança~~ de Xàtiva|Casa de l'Ensenyança]]: edifici d'estil classiciste, construït en l'any [[1758]] i obra de [[José Alberto Pina|Fra José Alberto Pina]], flare carmelita que va eixercir com a arquitecte municipal. En l'actualitat acull el ''Museu de Belles ~~arts''~~ de la ciutat.

+

* [[Hospital Major de Pobres de Xàtiva|Hospital Major de Pobres]]: les seues obres varen escomençar en el sigle XV pero no varen terminar fins a mediats del XVI. L'interior es va destruir en [[1707]], pero es va reedificar al començament del sigle XVIII. La seua planta és quadrangular, en pati i jardí interior. La frontera, de pedra, pertany a l'estil [[renaixentiste]], en porta principal plateresca i porta de la capella en estil gòtic tardà. Destaquen també els quatre finestrals del pis principal i la galeria de balconets en arc de mig punt que corre baix el ràfol, aixina com la font en el seu jardí interior. En l'interior es conserva la volta original de la capella de l'Assunció. Encara que conserva part del seu us sanitari, la porció de major valor arquitectònic alberga la sèu de la [[Mancomunitat de la Costera]].

−

*[[Casa natal d'Aleixandre VI|Casa natal d'Aleixandre VI]]: palauet urbà del sigle XVI, a on va nàixer i va residir en Espanya el Papa [[Aleixandre VI]]. Conserva en la frontera una porta d'ampli dovelaje i en el seu interior un arc escarza de columnes jòniques.

+

* [[Museu de Belles Arts (Xàtiva)|Casa de l'Ensenyança]]: edifici d'estil classiciste, construït en l'any [[1758]] i obra de [[José Alberto Pina|Fra José Alberto Pina]], flare carmelita que va eixercir com a arquitecte municipal. En l'actualitat acull el [[Museu de Belles Arts (Xàtiva)|Museu de Belles Arts]] de la ciutat.

−

*[[Palau d'Alarcó de Xàtiva|Palau d'Alarcó]]: construït entre es anys [[1715]] i [[1730]], alberga en l'actualitat el Palau de Justícia. Destaca la volumetria jaganta allaugerada per la logia superior, la porta dovelada i blasonada i el balcó corregut de forja.

+

* [[Casa natal d'Aleixandre VI|Casa natal d'Aleixandre VI]]: palauet urbà del sigle XVI, a on va nàixer i va residir en Espanya el Papa [[Aleixandre VI]]. Conserva en la frontera una porta d'ampli dovelaje i en el seu interior un arc escarza de columnes jòniques.

−

*[[Palau dels Mahíques Sanç de Xàtiva|Palau dels Mahíques Sanç]]: es va començar a construir a principis del sigle XVII, encara que es va ampliar considerablement en els [[anys 1920]]. Actualment alberga la Casa de la Cultura de la ciutat.

+

* [[Palau d'Alarcó de Xàtiva|Palau d'Alarcó]]: construït entre es anys [[1715]] i [[1730]], alberga en l'actualitat el Palau de Justícia. Destaca la volumetria jaganta allaugerada per la logia superior, la porta dovelada i blasonada i el balcó corregut de forja.

−

*[[Palau del Marqués de Montortal de Xàtiva|Palau del Marqués de Montortal]]: situat en el carrer noble i més senyorial de la ciutat, el ''carrer Moncada'' es tracta d'un palau urbà migeval del sigle XV, en portada de pedra en la seua frontera, en arc de llargues dovelas i balcons de forja en taulelleria.

+

* [[Palau dels Mahíques Sanç de Xàtiva|Palau dels Mahíques Sanç]]: es va començar a construir a principis del sigle XVII, encara que es va ampliar considerablement en els [[anys 1920]]. Actualment alberga la Casa de la Cultura de la ciutat.

−

*[[Palau de l'Ardiaca de Xàtiva|Palau de l'Ardiaca]]: va ser construït en el sigle XV i era la sèu del arcediano de la [[Colegiata de Xàtiva|Colegiata]]. Sobre la noble porta del palau, situat a escassos metros de la [[Colegiata de Xàtiva|Seu]], es troba l'escut de [[Calixt III]] i atres dos escuts de la branca [[Borja|Borja-Oms]], que es pensa podrien pertànyer a [[Aleixandre VI|Rodrigo]] o [[Cèsar Borja]].

+

* [[Palau del Marqués de Montortal de Xàtiva|Palau del Marqués de Montortal]]: situat en el carrer noble i més senyorial de la ciutat, el ''carrer Moncada'' es tracta d'un palau urbà migeval del sigle XV, en portada de pedra en la seua frontera, en arc de llargues dovelas i balcons de forja en taulelleria.

−

*[[Palau dels Senyors de Estubeny de Xàtiva|Palau dels Senyors de Estubeny]]: Palau urbà, que respon als criteris arquitectònics del sigle XVIII en afegitons ornamentals del sigle XIX, a on va residir durant la seua breu estància en Xàtiva la [[Reina Isabel II]].

+

* [[Palau de l'Ardiaca de Xàtiva|Palau de l'Ardiaca]]: va ser construït en el sigle XV i era la sèu del arcediano de la [[Colegiata de Xàtiva|Colegiata]]. Sobre la noble porta del palau, situat a escassos metros de la [[Colegiata de Xàtiva|Seu]], es troba l'escut de [[Calixt III]] i atres dos escuts de la branca [[Borja|Borja-Oms]], que es pensa podrien pertànyer a [[Aleixandre VI|Rodrigo]] o [[Cèsar Borja]].

−

*[[Edifici Botella de Xàtiva|Edifici Botella]]: construcció residencial d'estil moderniste que data de l'any [[[1906]] situat just enfront de l'ajuntament.

+

* [[Palau dels Senyors de Estubeny de Xàtiva|Palau dels Senyors de Estubeny]]: Palau urbà, que respon als criteris arquitectònics del sigle XVIII en afegitons ornamentals del sigle XIX, a on va residir durant la seua breu estància en Xàtiva la [[Reina Isabel II]].

+

* [[Edifici Botella de Xàtiva|Edifici Botella]]: construcció residencial d'estil moderniste que data de l'any [[1906]] situat just enfront de l'ajuntament.

=== Fonts històriques ===

Llínea 240: Llínea 247:

* Artistes

* Atres

+

== Festes i tradicions ==

+

Durant el [[Nadal]], en la ciutat de Xàtiva se fa el [[Belem]] més gran d'[[Espanya]].

== Vore també ==

−

*[[Fira de Xàtiva]]

+

* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]

−

*[[Paper]]

+

* [[Fira de Xàtiva]]

−

*[[Felip V]]

+

* [[Paper]]

−

*[[Llista dels militars xativins que varen morir en la Guerra de Cuba]]

+

* [[Felip V]]

−

*[[Llista dels militars xativins que varen ser repatriats en la Guerra de Cuba]]

+

* [[Arnadí]]

+

* [[Llista dels militars xativins que varen morir en la Guerra de Cuba]]

+

* [[Llista dels militars xativins que varen ser repatriats en la Guerra de Cuba]]

+

== Referències ==

+

+

* [http://www.xativa.es/ Ajuntament de Xàtiva]

+

* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]

+

* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]

+

* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Xàtiva INE. Població de Xàtiva]

+

* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]

+

== Bibliografia ==

+

* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.

+

* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit

+

* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia

+

* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]

+

* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»

+

* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009

== Enllaços externs ==

−

* [http://www.xativa.es Web de l'Ajuntament de Xàtiva]

+

* [http://www.cvxativa.com Club Voleibol Xàtiva]

−

* [http://www.ive.es/pegv/start.jsp Institut Valencià d'Estadística]

−

~~{{Traduït de|es|Játiva}}~~

+

[[Categoria:Xàtiva]]

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Valencian

Burócrates, Administradors

83 706

edicions

Canvis

Xàtiva (edita)

Revisió de 23:23 18 ago 2025