Canvis

|superfície = 76,60 km²

|superfície = 76,60 km²

|altitut = 115 msnm

|altitut = 115 msnm

|població = 29.459 hab. ([[INE]] [[2021]])

|població = 29.637 hab. ([[INE]] [[2022]])

|densitat = 383,33 hab./km²

|densitat = 379,7 hab./km²

|gentilici = Xativenc/a (també: xativí/na i Setabense en castellà)

|gentilici = Xativenc/a (també: xativí/na i Setabense en castellà)

|llengua = [[Valencià]]

|llengua = [[Valencià]]

== Geografia ==

== Geografia ==

[[Archiu:ComunidadValenciana Xàtiva1 tango7174.jpg|1000px|sinmarco|centro]]

[[Archiu:ComunidadValenciana Xàtiva1 tango7174.jpg|1000px|sinmarco|centro]]

El [[municipi]] de Xàtiva està situat entre les conques del [[riu Albaida]] i del seu afluent el [[riu Canyoles]], en l'estratègic corredor de [[Montesa]]. Té un perímetro molt desigual i conta en varis enclavaments territorials, frut de les segregació ocorregudes en el seu terme històric, que estava compost per més de 60 pobles.​ Es distinguixen a lo manco quatre unitats ben diferenciades en el relleu. En la zona septentrional s'alça la [[serra de Santa Anna]], un aflorament de naturalea triásica. Al sur d'esta serra, entre la [[Llosa de Ranes]] i Xàtiva, s'estén una àmplia vall de fondo casi pla, en una altitut mija de 80-100 m i cobert de sediment cuaternaris. Està solcat en direcció O-I pel [[riu Canyoles]] i el [[barranc de Carnicers]], i en direcció S-N pel [[riu Albaida]], en les aigües del qual es rega la fèrtil horta de Xàtiva. A l'est de [[Albaida|l'Albaida]] s'alça la [[mole del Puig]] (312 m), en el cim de la qual està les ruïnes de [[l'ermita de La nostra Senyora del Puig]]. Al sur de l'horta el relleu es torna abrupte per mig d'un anticlinal de parets casi verticals i agudes calcàrees. Al sur d'estes crestes s'obri la vall de [[Bixquert]], colorit per les terres albarises. Pel sur de [[Bixquert]] s'alça la [[Serra Grossa]], que conforma el llímit en la [[Vall d'Albaida]].​ La [[ciutat]] està enclavada als peus del cerro del castell les ales del qual apleguen a ocupar algunes cases, estenent-se fins a la part més plana de la vega.

El [[municipi]] de Xàtiva està situat entre les conques del [[riu Albaida]] i del seu afluent el [[riu Canyoles]], en l'estratègic corredor de [[Montesa]]. Té un perímetro molt desigual i conta en varis enclavaments territorials, frut de les segregació ocorregudes en el seu terme històric, que estava compost per més de 60 pobles.​ Es distinguixen a lo manco quatre unitats ben diferenciades en el relleu. En la zona septentrional s'alça la [[serra de Santa Anna]], un aflorament de naturalea triásica. Al sur d'esta serra, entre la [[La Llosa de Ranes]] i Xàtiva, s'estén una àmplia vall de fondo casi pla, en una altitut mija de 80-100 m i cobert de sediment cuaternaris. Està solcat en direcció O-I pel [[riu Canyoles]] i el [[barranc de Carnicers]], i en direcció S-N pel [[riu Albaida]], en les aigües del qual es rega la fèrtil horta de Xàtiva. A l'est de [[Albaida|l'Albaida]] s'alça la [[mole del Puig]] (312 m), en el cim de la qual està les ruïnes de [[l'ermita de La nostra Senyora del Puig]]. Al sur de l'horta el relleu es torna abrupte per mig d'un anticlinal de parets casi verticals i agudes calcàrees. Al sur d'estes crestes s'obri la vall de [[Bixquert]], colorit per les terres albarises. Pel sur de [[Bixquert]] s'alça la [[Serra Grossa]], que conforma el llímit en la [[Vall d'Albaida]].​ La [[ciutat]] està enclavada als peus del cerro del castell les ales del qual apleguen a ocupar algunes cases, estenent-se fins a la part més plana de la vega.

<center>

<center>

{| border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 0.5em 0.5em 0.5em 1em; padding: 0.5em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse;" width="60%" align="center"

{| border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 0.5em 0.5em 0.5em 1em; padding: 0.5em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse;" width="60%" align="center"

|-

|-

| width="35%" align="center"|'''Noroest:''' [[Anna]], [[Estubeny]], [[Càrcer]], [[La Granja de la Costera]], [[Roglà i Corbera]], [[Sellent]]

| width="35%" align="center"|'''Noroest:''' [[Anna]], [[Estubeny]], [[Càrcer]], [[La Granja de La Costera]], [[Roglà i Corberà]], [[Sellent]]

| width="30%" align="center"|'''Nort:''' [[Alcàntera]], [[Beneixida]], [[Énova]], [[La Pobla Llarga]] , [[Vilanova de Castelló]]

| width="30%" align="center"|'''Nort:''' [[Alcàntera del Xúquer]], [[Beneixida]], [[Énova]], [[La Pobla Llarga]] , [[Vilanova de Castelló]]

| width="35%" align="center"|'''Nordest:''' [[Barcheta]], [[Llosa de Ranes]], [[Carcaixent]], [[Lloc Nou d'En Fenollet]] , [[Manuel]] , [[Rafelguaraf]], [[Simat de Valldigna]]

| width="35%" align="center"|'''Nordest:''' [[Barcheta]], [[La Llosa de Ranes]], [[Carcaixent]], [[Lloc Nou d'En Fenollet]] , [[Manuel]] , [[Rafelguaraf]], [[Simat de la Valldigna]]

|-

|-

| width="35%" align="center"|'''Oest:''' [[Llanera de Ranes]], [[Cerdà]], [[Énguera]], [[Novelé]], [[Torrella]], [[Vallés]]

| width="35%" align="center"|'''Oest:''' [[Llanera de Ranes]], [[Cerdà]], [[Énguera]], [[Novetlè]], [[Torrella]], [[Vallés]]

| width="30%" align="center"|'''

| width="30%" align="center"|'''

[[Archiu:Rosa de los vientos.svg|75px|sinmarco|centro]]

[[Archiu:Rosa de los vientos.svg|75px|sinmarco|centro]]

|-

|-

| width="35%" align="center"|'''Suroest:''' [[l'Alcúdia de Crespins]], [[Montesa]], [[Canals]]

| width="35%" align="center"|'''Suroest:''' [[l'Alcúdia de Crespins]], [[Montesa]], [[Canals]]

| width="30%" align="center"|'''Sur:''' [[Bellús]], [[La Granja de la Costera]], [[Guadasequies]]

| width="30%" align="center"|'''Sur:''' [[Bellús]], [[La Granja de La Costera]], [[Guadasequies]]

| width="35%" align="center"|'''Surest:''' [[Benigànim]], [[l'Olleria]]

| width="35%" align="center"|'''Surest:''' [[Benigànim]], [[l'Olleria]]

|}

|}

El municipi contava en 29.459  habitants en l'any [[2021]] segons el cens del [[INE]]. Els seus habitants es coneixen com xativins; un 9,0% d'ells és de nacionalitat estrangera.

El municipi contava en 29.459  habitants en l'any [[2021]] segons el cens del [[INE]]. Els seus habitants es coneixen com xativins; un 9,0% d'ells és de nacionalitat estrangera.

{| align="center" {{tablabonita}}

{| align="center" {{tablabonita}}

!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica

!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica

|align=center| 12.000||align=center| 400||align=center| 12.665||align=center|12.000||align=center| 10.872||align=center| 12.596||align=center|15.747||align=center| 14.099|| align=center| 12.600 || align=center| 12.737 || align=center| 14.148 || align=center| 15.087  

|align=center| 12.000||align=center| 400||align=center| 12.665||align=center|12.000||align=center| 10.872||align=center| 12.596||align=center|15.747||align=center| 14.099|| align=center| 12.600 || align=center| 12.737 || align=center| 14.148 || align=center| 15.087  

|-

|-

![[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2010]] !! [[2015]] !! [[2018]] !! [[2021]]

![[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2010]] !! [[2015]] !! [[2018]] !! [[2022]]

|-

|-

|align=center| 18.263|| align=center| 18.092 || align=center| 19.896|| align=center|21.578|| align=center| 23.755|| align=center| 24.586 || align=center| 25.478 || align=center| 28.222|| align=center| 29.361 || align=center| 29.095 || align=center| 29.045 || align=center| 29.459

|align=center| 18.263|| align=center| 18.092 || align=center| 19.896|| align=center|21.578|| align=center| 23.755|| align=center| 24.586 || align=center| 25.478 || align=center| 28.222|| align=center| 29.361 || align=center| 29.095 || align=center| 29.045 || align=center| 29.637

|}

|}

<small>Entre el cens de 1887 i l'anterior, Xàtiva va rebre un increment poblacional en incorporar-se el municipi desaparegut de [[Annauir]].</small>

<small>Entre el cens de 1887 i l'anterior, Xàtiva va rebre un increment poblacional en incorporar-se el municipi desaparegut de [[Annauir]].</small>

== Economia ==

== Economia ==

El sector [[servicis]] és el dominant en la [[ciutat]], en especial el relacionat en el [[turisme]] i el [[comerç]]. També l'activitat industrial és motor de l'economia xativina. El comerç es nutrix de clients procedents de la seua [[comarca]] i de les zones limítrofes a ella, no obstant l'Àrea Funcional de Xàtiva comprén 38 municipis, en una població total de 113.427 habitants en l'any 2009 que supon el 2,2% regional, per la seua situació i les bones comunicacions en infraestructures en les que conta que la fa fàcilment accessible i és nuc de comunicacions important.

El [[sector servicis]] és el dominant en la [[ciutat]], en especial el relacionat en el [[turisme]] i el [[comerç]]. També l'activitat industrial és motor de l'economia xativina. El comerç es nutrix de clients procedents de la seua [[comarca]] i de les zones llimítrofes a ella, no obstant l'Àrea Funcional de Xàtiva comprén 38 municipis, en una població total de 113.427 habitants en l'any 2009 que supon el 2,2% regional, per la seua situació i les bones comunicacions en infraestructures en les que conta que la fa fàcilment accessible i és nuc de comunicacions important.

Si be en 1950 el 40% de la població es dedicava a [[Agricultura|l'agricultura]], este percentage a penes aplegava al 5% en 2001. L'indústria ocupava eixe mateix any al 20% de la població activa i la [[construcció]] al 12%. No obstant, Xàtiva s'ha especialisat en les últimes décades com a ciutat de servicis, sector que ocupa a més del 63% de la seua població activa.

Si be en 1950 el 40% de la població es dedicava a [[Agricultura|l'agricultura]], este percentage a penes aplegava al 5% en 2001. L'indústria ocupava eixe mateix any al 20% de la població activa i la [[construcció]] al 12%. No obstant, Xàtiva s'ha especialisat en les últimes décades com a ciutat de servicis, sector que ocupa a més del 63% de la seua població activa.

{{Alcaldes_España

{{Alcaldes_España

   | Alcalde_1 = [[Manuel Casesnoves Soldevila]]

   | Alcalde_1 = [[Manuel Casesnoves Soldevila]]

   | Partido_1 = [[Archivo:PSPV-PSOE.svg|20px|link=Partido Socialista del País Valenciano]] [[Partido Socialista del País Valenciano|PSPV-PSOE]]

   | Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]

   | Alcalde_2 = [[Miquel Calabuig i Adrià]]

   | Alcalde_2 = [[Miquel Calabuig i Adrià]]

   | Partido_2 = [[Archivo:PSPV-PSOE.svg|20px|link=Partido Socialista del País Valenciano]] [[Partido Socialista del País Valenciano|PSPV-PSOE]]

   | Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]

   | Alcalde_3 = [[Miquel Calabuig i Adrià]]

   | Alcalde_3 = [[Miquel Calabuig i Adrià]]

   | Partido_3 = [[Archivo:PSPV-PSOE.svg|20px|link=Partido Socialista del País Valenciano]] [[Partido Socialista del País Valenciano|PSPV-PSOE]]

   | Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]

   | Alcalde_4 = [[Miquel Calabuig i Adrià]]

   | Alcalde_4 = [[Miquel Calabuig i Adrià]]

   | Partido_4 = [[Archivo:PSPV-PSOE.svg|20px|link=Partido Socialista del País Valenciano]] [[Partido Socialista del País Valenciano|PSPV-PSOE]]

   | Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]

   | Alcalde_5 = [[Alfonso Rus Terol]]

   | Alcalde_5 = [[Alfonso Rus Terol]]

   | Partido_5 = [[Archivo:PP.svg|20px|link=Partido Popular de la Comunidad Valenciana]] [[Partido Popular de la Comunidad Valenciana|PP]]

   | Partit_5 = [[PP]]

   | Alcalde_6 = [[Alfonso Rus Terol]]

   | Alcalde_6 = [[Alfonso Rus Terol]]

   | Partido_6 = [[Archivo:PP.svg|20px|link=Partido Popular de la Comunidad Valenciana]] [[Partido Popular de la Comunidad Valenciana|PP]]

   | Partit_6 = [[PP]]

   | Alcalde_7 = [[Alfonso Rus Terol]]

   | Alcalde_7 = [[Alfonso Rus Terol]]

   | Partido_7 = [[Archivo:PP.svg|20px|link=Partido Popular de la Comunidad Valenciana]] [[Partido Popular de la Comunidad Valenciana|PP]]

   | Partit_7 = [[PP]]

   | Alcalde_8 = [[Alfonso Rus Terol]]

   | Alcalde_8 = [[Alfonso Rus Terol]]

   | Partido_8 = [[Archivo:PP.svg|20px|link=Partido Popular de la Comunidad Valenciana]] [[Partido Popular de la Comunidad Valenciana|PP]]

   | Partit_8 = [[PP]]

   | Alcalde_9 = [[Alfonso Rus Terol]]

   | Alcalde_9 = [[Alfonso Rus Terol]]

   | Partido_9 = [[PP]]

   | Partit_9 = [[PP]]

   | Alcalde_10 = [[Roger Cerdà i Boluda]]

   | Alcalde_10 = [[Roger Cerdà i Boluda]]

   | Partido_10 = [[PSPV-PSOE]]

   | Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]

  | Partit_12 = [[PSPV-PSOE]]

   }}

   }}

En l'actualitat la ciutat es troba dividida en 12 [[barris]]:

En l'actualitat la ciutat es troba dividida en 12 [[barris]]:

*Districte Ciutat (barri del Núcleu històric de Xàtiva situat al voltant de la [[Parròquia de Santa Maria]]).

* Districte Ciutat (barri del Núcleu històric de Xàtiva situat al voltant de la [[Parròquia de Santa Maria]]).

*Les Santes (antic barri migeval de la juderia situat en el núcleu històric de la ciutat).

* Les Santes (antic barri migeval de la juderia situat en el núcleu històric de la ciutat).

*Sant Pedro (barri del núcleu històric situat al voltant de la [[Parròquia de Sant Pedro]]).

* Sant Pedro (barri del núcleu històric situat al voltant de la [[Parròquia de Sant Pedro]]).

*Sant Josep (barri del núcleu històric situat baix el [[Bellveret]]).

* Sant Josep (barri del núcleu històric situat baix el [[Bellveret]]).

*Alt del Raval (barri del núcleu històric situat baix el [[Calvari Baixet de Xàtiva|Calvari Baixet]]).

* Alt del Raval (barri del núcleu històric situat baix el [[Calvari Baixet de Xàtiva|Calvari Baixet]]).

*Raval de Sant Joan (antic barri migeval de la moreria de la ciutat).

* Raval de Sant Joan (antic barri migeval de la moreria de la ciutat).

*Les Barreres (antic barri migeval situat al voltant de la [[Parròquia de la Mercé]]).

* Les Barreres (antic barri migeval situat al voltant de la [[Parròquia de la Mercé]]).

*Eixample (barri situat al nort de la ciutat).

* Eixample (barri situat al nort de la ciutat).

*Camí dels Dos Molins (barri del noroest de la ciutat).

* Camí dels Dos Molins (barri del noroest de la ciutat).

*Carme (barri del nordest de la ciutat)

* Carme (barri del nordest de la ciutat)

*La Murta (barri situat en les afores de [[Estadi de la Murta|l'Estadi de la Murta]]).

* La Murta (barri situat en les afores de [[Estadi de la Murta|l'Estadi de la Murta]]).

*Horts del Raval (barri situat en les faldes de la [[Serra Vernissa]]).

* Horts del Raval (barri situat en les faldes de la [[Serra Vernissa]]).

== Patrimoni ==

== Patrimoni ==

* [[Museu Arqueològic de l'Almodí (Xàtiva)]]: Ubicat en l'edifici de l'Almodí de Xàtiva.

* [[Museu Arqueològic de l'Almodí (Xàtiva)]]: Ubicat en l'edifici de l'Almodí de Xàtiva.

* [[Hospital Major de Pobres de Xàtiva|Hospital Major de Pobres]]: les seues obres varen escomençar en el sigle XV pero no varen terminar fins a mediats del XVI. L'interior es va destruir en [[1707]], pero es va reedificar al començament del sigle XVIII. La seua planta és quadrangular, en pati i jardí interior. La frontera, de pedra, pertany a l'estil [[renaixentiste]], en porta principal plateresca i porta de la capella en estil gòtic tardà. Destaquen també els quatre finestrals del pis principal i la galeria de balconets en arc de mig punt que corre baix el ràfol, aixina com la font en el seu jardí interior. En l'interior es conserva la volta original de la capella de l'Assunció.​ Encara que conserva part del seu us sanitari, la porció de major valor arquitectònic alberga la sèu de la [[Mancomunitat de la Costera]].

* [[Hospital Major de Pobres de Xàtiva|Hospital Major de Pobres]]: les seues obres varen escomençar en el sigle XV pero no varen terminar fins a mediats del XVI. L'interior es va destruir en [[1707]], pero es va reedificar al començament del sigle XVIII. La seua planta és quadrangular, en pati i jardí interior. La frontera, de pedra, pertany a l'estil [[renaixentiste]], en porta principal plateresca i porta de la capella en estil gòtic tardà. Destaquen també els quatre finestrals del pis principal i la galeria de balconets en arc de mig punt que corre baix el ràfol, aixina com la font en el seu jardí interior. En l'interior es conserva la volta original de la capella de l'Assunció.​ Encara que conserva part del seu us sanitari, la porció de major valor arquitectònic alberga la sèu de la [[Mancomunitat de la Costera]].

* [[Casa de l'Ensenyança de Xàtiva|Casa de l'Ensenyança]]: edifici d'estil classiciste, construït en l'any [[1758]] i obra de [[José Alberto Pina|Fra José Alberto Pina]], flare carmelita que va eixercir com a arquitecte municipal. En l'actualitat acull el ''Museu de Belles arts'' de la ciutat.

* [[Museu de Belles Arts (Xàtiva)|Casa de l'Ensenyança]]: edifici d'estil classiciste, construït en l'any [[1758]] i obra de [[José Alberto Pina|Fra José Alberto Pina]], flare carmelita que va eixercir com a arquitecte municipal. En l'actualitat acull el [[Museu de Belles Arts (Xàtiva)|Museu de Belles Arts]] de la ciutat.

* [[Casa natal d'Aleixandre VI|Casa natal d'Aleixandre VI]]: palauet urbà del sigle XVI, a on va nàixer i va residir en Espanya el Papa [[Aleixandre VI]]. Conserva en la frontera una porta d'ampli dovelaje i en el seu interior un arc escarza de columnes jòniques.

* [[Casa natal d'Aleixandre VI|Casa natal d'Aleixandre VI]]: palauet urbà del sigle XVI, a on va nàixer i va residir en Espanya el Papa [[Aleixandre VI]]. Conserva en la frontera una porta d'ampli dovelaje i en el seu interior un arc escarza de columnes jòniques.

* [[Palau d'Alarcó de Xàtiva|Palau d'Alarcó]]: construït entre es anys [[1715]] i [[1730]], alberga en l'actualitat el Palau de Justícia. Destaca la volumetria jaganta allaugerada per la logia superior, la porta dovelada i blasonada i el balcó corregut de forja.

* [[Palau d'Alarcó de Xàtiva|Palau d'Alarcó]]: construït entre es anys [[1715]] i [[1730]], alberga en l'actualitat el Palau de Justícia. Destaca la volumetria jaganta allaugerada per la logia superior, la porta dovelada i blasonada i el balcó corregut de forja.

* Artistes

* Artistes

* Atres

* Atres

== Vore també ==

== Vore també ==

* [[Paper]]

* [[Paper]]

* [[Felip V]]

* [[Felip V]]

* [[Llista dels militars xativins que varen morir en la Guerra de Cuba]]

* [[Llista dels militars xativins que varen morir en la Guerra de Cuba]]

* [[Llista dels militars xativins que varen ser repatriats en la Guerra de Cuba]]

* [[Llista dels militars xativins que varen ser repatriats en la Guerra de Cuba]]

== Referències ==

== Referències ==

* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]

* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]

== Bibliografia ==

== Bibliografia ==

* [http://www.xativa.es Web de l'Ajuntament de Xàtiva]

* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.

* [http://www.ive.es/pegv/start.jsp Institut Valencià d'Estadística]

* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit

* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]

* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

{{Capitals comarques}}

{{Capitals comarques}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]