Diferència entre les revisions de "Xàtiva"
Text reemplaça - 'La Granja de la Costera' a 'La Granja de La Costera' (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
|||
| (No es mostren 11 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 39: | Llínea 39: | ||
== Geografia == | == Geografia == | ||
[[Archiu:ComunidadValenciana Xàtiva1 tango7174.jpg|1000px|sinmarco|centro]] | [[Archiu:ComunidadValenciana Xàtiva1 tango7174.jpg|1000px|sinmarco|centro]] | ||
El [[municipi]] de Xàtiva està situat entre les conques del [[riu Albaida]] i del seu afluent el [[riu Canyoles]], en l'estratègic corredor de [[Montesa]]. Té un perímetro molt desigual i conta en varis enclavaments territorials, frut de les segregació ocorregudes en el seu terme històric, que estava compost per més de 60 pobles. Es distinguixen a lo manco quatre unitats ben diferenciades en el relleu. En la zona septentrional s'alça la [[serra de Santa Anna]], un aflorament de naturalea triásica. Al sur d'esta serra, entre la [[Llosa de Ranes]] i Xàtiva, s'estén una àmplia vall de fondo casi pla, en una altitut mija de 80-100 m i cobert de sediment cuaternaris. Està solcat en direcció O-I pel [[riu Canyoles]] i el [[barranc de Carnicers]], i en direcció S-N pel [[riu Albaida]], en les aigües del qual es rega la fèrtil horta de Xàtiva. A l'est de [[Albaida|l'Albaida]] s'alça la [[mole del Puig]] (312 m), en el cim de la qual està les ruïnes de [[l'ermita de La nostra Senyora del Puig]]. Al sur de l'horta el relleu es torna abrupte per mig d'un anticlinal de parets casi verticals i agudes calcàrees. Al sur d'estes crestes s'obri la vall de [[Bixquert]], colorit per les terres albarises. Pel sur de [[Bixquert]] s'alça la [[Serra Grossa]], que conforma el llímit en la [[Vall d'Albaida]]. La [[ciutat]] està enclavada als peus del cerro del castell les ales del qual apleguen a ocupar algunes cases, estenent-se fins a la part més plana de la vega. | El [[municipi]] de Xàtiva està situat entre les conques del [[riu Albaida]] i del seu afluent el [[riu Canyoles]], en l'estratègic corredor de [[Montesa]]. Té un perímetro molt desigual i conta en varis enclavaments territorials, frut de les segregació ocorregudes en el seu terme històric, que estava compost per més de 60 pobles. Es distinguixen a lo manco quatre unitats ben diferenciades en el relleu. En la zona septentrional s'alça la [[serra de Santa Anna]], un aflorament de naturalea triásica. Al sur d'esta serra, entre la [[La Llosa de Ranes]] i Xàtiva, s'estén una àmplia vall de fondo casi pla, en una altitut mija de 80-100 m i cobert de sediment cuaternaris. Està solcat en direcció O-I pel [[riu Canyoles]] i el [[barranc de Carnicers]], i en direcció S-N pel [[riu Albaida]], en les aigües del qual es rega la fèrtil horta de Xàtiva. A l'est de [[Albaida|l'Albaida]] s'alça la [[mole del Puig]] (312 m), en el cim de la qual està les ruïnes de [[l'ermita de La nostra Senyora del Puig]]. Al sur de l'horta el relleu es torna abrupte per mig d'un anticlinal de parets casi verticals i agudes calcàrees. Al sur d'estes crestes s'obri la vall de [[Bixquert]], colorit per les terres albarises. Pel sur de [[Bixquert]] s'alça la [[Serra Grossa]], que conforma el llímit en la [[Vall d'Albaida]]. La [[ciutat]] està enclavada als peus del cerro del castell les ales del qual apleguen a ocupar algunes cases, estenent-se fins a la part més plana de la vega. | ||
<center> | <center> | ||
| Llínea 45: | Llínea 45: | ||
{| border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 0.5em 0.5em 0.5em 1em; padding: 0.5em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse;" width="60%" align="center" | {| border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 0.5em 0.5em 0.5em 1em; padding: 0.5em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse;" width="60%" align="center" | ||
|- | |- | ||
| width="35%" align="center"|'''Noroest:''' [[Anna]], [[Estubeny]], [[Càrcer]], [[La Granja de | | width="35%" align="center"|'''Noroest:''' [[Anna]], [[Estubeny]], [[Càrcer]], [[La Granja de La Costera]], [[Roglà i Corberà]], [[Sellent]] | ||
| width="30%" align="center"|'''Nort:''' [[Alcàntera]], [[Beneixida]], [[Énova]], [[La Pobla Llarga]] , [[Vilanova de Castelló]] | | width="30%" align="center"|'''Nort:''' [[Alcàntera del Xúquer]], [[Beneixida]], [[Énova]], [[La Pobla Llarga]] , [[Vilanova de Castelló]] | ||
| width="35%" align="center"|'''Nordest:''' [[Barcheta]], [[Llosa de Ranes]], [[Carcaixent]], [[Lloc Nou d'En Fenollet]] , [[Manuel]] , [[Rafelguaraf]], [[Simat de Valldigna]] | | width="35%" align="center"|'''Nordest:''' [[Barcheta]], [[La Llosa de Ranes]], [[Carcaixent]], [[Lloc Nou d'En Fenollet]] , [[Manuel]] , [[Rafelguaraf]], [[Simat de la Valldigna]] | ||
|- | |- | ||
| width="35%" align="center"|'''Oest:''' [[Llanera de Ranes]], [[Cerdà]], [[Énguera]], [[ | | width="35%" align="center"|'''Oest:''' [[Llanera de Ranes]], [[Cerdà]], [[Énguera]], [[Novetlè]], [[Torrella]], [[Vallés]] | ||
| width="30%" align="center"|''' | | width="30%" align="center"|''' | ||
[[Archiu:Rosa de los vientos.svg|75px|sinmarco|centro]] | [[Archiu:Rosa de los vientos.svg|75px|sinmarco|centro]] | ||
| Llínea 56: | Llínea 56: | ||
|- | |- | ||
| width="35%" align="center"|'''Suroest:''' [[l'Alcúdia de Crespins]], [[Montesa]], [[Canals]] | | width="35%" align="center"|'''Suroest:''' [[l'Alcúdia de Crespins]], [[Montesa]], [[Canals]] | ||
| width="30%" align="center"|'''Sur:''' [[Bellús]], [[La Granja de | | width="30%" align="center"|'''Sur:''' [[Bellús]], [[La Granja de La Costera]], [[Guadasequies]] | ||
| width="35%" align="center"|'''Surest:''' [[Benigànim]], [[l'Olleria]] | | width="35%" align="center"|'''Surest:''' [[Benigànim]], [[l'Olleria]] | ||
|} | |} | ||
| Llínea 115: | Llínea 115: | ||
== Economia == | == Economia == | ||
El | El [[sector servicis]] és el dominant en la [[ciutat]], en especial el relacionat en el [[turisme]] i el [[comerç]]. També l'activitat industrial és motor de l'economia xativina. El comerç es nutrix de clients procedents de la seua [[comarca]] i de les zones llimítrofes a ella, no obstant l'Àrea Funcional de Xàtiva comprén 38 municipis, en una població total de 113.427 habitants en l'any 2009 que supon el 2,2% regional, per la seua situació i les bones comunicacions en infraestructures en les que conta que la fa fàcilment accessible i és nuc de comunicacions important. | ||
Si be en 1950 el 40% de la població es dedicava a [[Agricultura|l'agricultura]], este percentage a penes aplegava al 5% en 2001. L'indústria ocupava eixe mateix any al 20% de la població activa i la [[construcció]] al 12%. No obstant, Xàtiva s'ha especialisat en les últimes décades com a ciutat de servicis, sector que ocupa a més del 63% de la seua població activa. | Si be en 1950 el 40% de la població es dedicava a [[Agricultura|l'agricultura]], este percentage a penes aplegava al 5% en 2001. L'indústria ocupava eixe mateix any al 20% de la població activa i la [[construcció]] al 12%. No obstant, Xàtiva s'ha especialisat en les últimes décades com a ciutat de servicis, sector que ocupa a més del 63% de la seua població activa. | ||
| Llínea 247: | Llínea 247: | ||
* Artistes | * Artistes | ||
* Atres | * Atres | ||
== Festes i tradicions == | |||
Durant el [[Nadal]], en la ciutat de Xàtiva se fa el [[Belem]] més gran d'[[Espanya]]. | |||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| Llínea 253: | Llínea 257: | ||
* [[Paper]] | * [[Paper]] | ||
* [[Felip V]] | * [[Felip V]] | ||
* [[Arnadí]] | |||
* [[Llista dels militars xativins que varen morir en la Guerra de Cuba]] | * [[Llista dels militars xativins que varen morir en la Guerra de Cuba]] | ||
* [[Llista dels militars xativins que varen ser repatriats en la Guerra de Cuba]] | * [[Llista dels militars xativins que varen ser repatriats en la Guerra de Cuba]] | ||
| Llínea 268: | Llínea 273: | ||
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit | * [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit | ||
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia | * Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia | ||
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005] | * [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005] | ||
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar» | * Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar» | ||
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009 | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| Llínea 280: | Llínea 285: | ||
{{Capitals comarques}} | {{Capitals comarques}} | ||
[[Categoria:Xàtiva]] | |||
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | ||
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]] | [[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]] | ||