Canvis

{{Biografia|

{{Biografia|

| nom = Julian Haynes Steward

| nom = Julian Haynes Steward

| image =  

| image = [[File:Julian Steward.jpg|250px]]

| peu =  

| peu = Julian Steward en l'any [[1940]]

| nacionalitat = [[Estats Units|Nortamericana]]  

| nacionalitat = [[Estats Units|Nortamericana]]  

| ocupació = Antropòlec i arqueòlec.

| ocupació = Antropòlec i arqueòlec.

| lloc_mort = [[Urbana]], [[Illinois]], [[Estats Units]]  

| lloc_mort = [[Urbana]], [[Illinois]], [[Estats Units]]  

}}

}}

'''Julian Haynes Steward''' ([[Washington D. C.]], [[Estats Units]], [[31 de giner]] de [[1902]] - [[Urbana]], [[Illinois]], [[Estats Units]], [[6 de febrer]] de [[1972]]), fon un antropòlec i arqueòlec nortamericà creador de lo que ell mateixa denominà el método de l'[[ecologia cultural]].

'''Julian Haynes Steward''' ([[Washington D. C.]], [[Estats Units]], [[31 de giner]] de [[1902]] - † [[Urbana]], [[Illinois]], Estats Units, [[6 de febrer]] de [[1972]]), fon un antropòlec i arqueòlec nortamericà creador de lo que ell mateixa denominà el método de l'[[ecologia cultural]].

== Biografia ==

== Biografia ==

Julian Steward naixqué en la ciutat de Washington D. C., el 31 de giner de l'any 1902. No mostrà un interés especial per l'[[antropologia]] fins que tingué setze anys i ingressà en el Deep Springs College de Serra Nevada (Estats Units) entitat encarregada de la formació de nous polítics. En este ambient entrà en contacte en les tribus indígenes shoshone i paiute, les quals varen despertar el seu interés per l'antropologia. Inicià els seus estudis en dita disciplina en l'Universitat de Berkeley en [[1925]], graduant-se en [[1929]] en un estudi sobre els pallassos ceremonials entre els indis americans.

Julian Steward naixqué en la ciutat de Washington D. C., el 31 de giner de l'any 1902. No mostrà un interés especial per l'[[antropologia]] fins que tingué setze anys i ingressà en el Deep Springs College de Serra Nevada (Estats Units) entitat encarregada de la formació de nous polítics. En este ambient entrà en contacte en les tribus indígenes shoshone i paiute, les quals varen despertar el seu interés per l'antropologia. Inicià els seus estudis en dita disciplina en l'Universitat de Berkeley en l'any [[1925]], graduant-se en [[1929]] en un estudi sobre els pallassos ceremonials entre els indis americans.

En l'any [[1935]] Steward començà a participar en el Bureau of Indian Affairs (Oficina d'Assunts Indígenes) des del que conseguí importants reformes per ad esta comunitat i realisà treballs arqueològics tant en Nortamèrica com en Suramèrica.

En l'any [[1935]] Steward començà a participar en el Bureau of Indian Affairs (Oficina d'Assunts Indígenes) des del que conseguí importants reformes per ad esta comunitat i realisà treballs arqueològics tant en [[Nortamèrica]] com en [[Suramèrica]].

La seua principal aportació a l'antropologia la constituïxen els seus estudis de revisió de la teoria de l'evolució baix el model de l'[[ecologia cultural]] i de l'evolució multillineal presentats en la seua obra ''Theory of Culture Change: The Methodology of Multilinear Evolution'' (1955).

La seua principal aportació a l'antropologia la constituïxen els seus estudis de revisió de la teoria de l'evolució baix el model de l'[[ecologia cultural]] i de l'evolució multillineal presentats en la seua obra ''Theory of Culture Change: The Methodology of Multilinear Evolution'' (1955).

{{Cita|La parla especificament valenciana reunix les premisses que otorguen a esta llengua el maxim nivell llingüistic i, que segons Stewart, son: 1. Estandarisacio, 2. Autonomia, 3. Historicitat, i 4. Vitalitat; condicions que determinen que se puga elevar una manera d'expressio a la categoria llingüistica d'idioma.|'Llengua i politica' per [[José Vicente Gómez Bayarri]] ([[Revista Renou]], nº 76, juliol 2013), editada per l'associació cultural Cardona i Vives de Castelló}}  

{{Cita|La parla especificament valenciana reunix les premisses que otorguen a esta llengua el maxim nivell llingüistic i, que segons Stewart, son: 1. Estandarisacio, 2. Autonomia, 3. Historicitat, i 4. Vitalitat; condicions que determinen que se puga elevar una manera d'expressio a la categoria llingüistica d'idioma.|'Llengua i politica' per [[José Vicente Gómez Bayarri]] ([[Revista Renou]], nº 76, juliol 2013), editada per l'associació cultural Cardona i Vives de Castelló}}  

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Julian_Steward Julian Steward en Wikipedia]

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Julian_Steward Julian Steward en Wikipedia]